El 9 de juny de 1870 moria Charles Dickens, el més gran dels escriptors anglesos després de Shakespeare, autor d'obres com David Copperfield, Grans esperances o el conegut Conte de Nadal, versionat infinitat de vegades, fins i tot pels Muppets. 14 anys després de la seva mort, naixia al carrer Aribau de Barcelona un dels seus traductors més il·lustres, el poeta Josep Carner, que moriria pràcticament 100 anys, dia per dia, després que l'autor de Pickick. L'aniversari de la mort d'ambdós autors el 2020 ha propiciat la reedició d'algunes de les traduccions més cèlebres de les obres de Dickens per part de Carner, una simbiosi tan perfecta, una relació tan estimulant, que sovint s'ha dit que va ser Dickens qui va traduir l'obra d'un tal Josep Carner. En aquest sentit, cal destacar la recuperació de la mítica traducció de Carner de Pickwick (Documents pòstums del Club d'aquest nom) que ha fet Univers, en una edició de luxe acarada amb el text anglès i editada per Jaume Coll, professor de la Universitat de Barcelona, que aquest 2020 ha estat comissari de l'Any Josep Carner.

Pickwick, la novel·la que mai no va escriure Carner

De fet, la precocitat de l'interès de Carner pe Dickens és sorprenent. Només amb 12 anys i d'amagat dels pares començà a col·laborar a L'Aureneta, amb la secció "Escriptors cèlebres" on aquell precoç anglòfil que era Carner hi destacava Dickens, a qui considerava com un dels millors novel·listes i inimitable. De tota manera, l'inici de les traduccions dickensianes no arribaria fins l'any 1918, quan l'autor d'Els fruits saborosos adaptaria al català Una cançó nadalenca i Novel·la de vacances.

Malgrat l'entusiasme dickensià de la generació anterior, serà amb el Noucentisme i de la mà d'un autor anglès ben influent en el pensament i la literatura catalana com era G.K. Chesterton quan prendran impuls les traduccions al català del pare d'Oliver Twist, fins llavors minses i poc fiables, sovint passades pel sedàs de la versió francesa. Nous projectes editorials i l'aposta decisiva per la traducció en català en un moment on el debat principal a la literatura catalana gira al voltant de la novel·la, seran el moment propici per a les grans obres del novel·lista britànic.

Josep Carner

Josep Carner, poeta i traductor, entre d'altres, de Charles Dickens.

L'any 1928, sent cònsol a Le Havre, Carner rep l'encàrrec de traduir tres obres de Dickens per a la nova biblioteca A tot vent d'Edicions Proa, dirigida per Joan Puig i Ferrater. Era una mena de desig acomplert, perquè, segons Marcel Ortín, expert en la traducció carneriana, el poeta albergada aquesta il·lusió de feia anys –n'era lector des d'infant– i, en aquell moment, lluny de la brega política interior i amb la seguretat del seu càrrec diplomàtic, podia dedicar uns anys a la traducció. Uns ingressos extres que no van mai malament quan s'és un pare de família amb domicili discontinu a Barcelona. Carner es comprometrà a nostrar al català Pickiwk (Documents pòstums del Club d'aquest nom), David Copperfield i Grans esperances.

Tenim notícia de les dates i el ritme de l'encàrrec gràcies a l'article Dickens i Catalunya, en que Carner sortia al pas d'uns judicis crítics de Joaquim Ruyra a propòsit de Dickens: "Enllestida i lliurada a l’editor la meva traducció de Pickwick Papers, i molt avançada la de David Copperfield, en plena atmosfera dickensiana, doncs, he llegit amb interès els dos articles que l’autor inoblidable de La basarda i el Rem de trenta-quatre, el nostre magnífic Ruyra, dedica a Barnaby Rudge amb motiu de la traducció que n’ha fet i en comença a publicar a “El Matí” l’estrenu i lleialíssim Pau Romeva" assegura Carner, responent al que el prosista considerava convencionalisme del novel·lista anglès, "crec, com Pau Romeva, que serà un gran bé la seva difusió a Catalunya. Si em vaga, a la meva traducció de Pickwick Papers i de David Copperfield hi faré seguir la de Great Expectations, i hauré treballat de tot cor en la tasca que ell recomanava. I si no és amb els mereixements de l’amic Romeva, haurà estat almenys amb la il·lusió i la bona fe del memorable senyor Pickwick".

Pickwick by Kyd 1889

Samuel Pickiwk dibuixat per Kid (Joseph Clayton Clark), l'any 1889.

D'aquesta manera, l'any 1931, Proa publicarà en tres volums dels seus característics volums de color taronja Pickiwick, la deliciosa i divertidíssima novel·la per entregues protagonitzada pel bonhomiós Samuel Pickwick, creador del club del mateix nom, i personatges tan memorables com el seu criat, Weller. La traducció, considerada per Coll com una de les més prodigioses que s'hagin fet mai en català, i una de les millors de la novel·la, va ser celebrada per la crítica. L'any 1934 el seguirà Grans esperances, que Proa ha recuperat en una edició commemorativa del doble aniversari, mentre que David Copperfield haurà d'esperar fins l'any 1964, sis anys abans de la mort de Carner, per veure la llum. 

Com assenyala Coll, la traduccuó de Pickwick coincideix amb l'inici d'una nova etapa de maduresa, després de proses d'una enorme qualitat com Les bonhomies, i en un moment d'enorme intensitat política, social i cultural que ell viu de lluny, però intervenint, des de la premsa, sempre que pot. Poeta sense novel·la, el seu íntim desig d'esdevenir novel·lista –"La novel·la és un gènere que m'atrau. Tinc set o vuit coses pensades a punt de començar" assegurava el mateix Carner– el sublima amb la traducció d'aquesta primera novel·la que Charles Dickens va començar a publicar per entregues, en la qual, a més, pot experimentar amb una llengua que tot just en aquell moment s'està sistematitzant sota la batuta ordenadora de Pompeu Fabra, eixamplant el lèxic i creant un veritable manual d'estil pel català.

Així, per a Coll, el Pickwick de Carner, contemporani del diccionari Fabra, és la més elevada materialització literària d'aquesta obra normalitzadora. "Si Fabra és el seny ordenador, Carner és el seu profeta", afirma rotund Coll en el text d'introducció de l'edició monumental de Pickwick. A més, cal destacar el vocabulari carnerià a partir "del cabal lingüístic pickwickià" a cura de Joan Ferrer, en uns apèndix que inclouen les il·lustracions de la primera edició, un dramatis personae, mapes dels llocs de la novel·la així com diversos documents complementaris.

Charles Dickens

L'escriptor Charles Dickens

Noves traduccions més enllà del Príncep

Més enllà de les traduccions de Carner –denostades per una part de la crítica com un accés de noucentisme–, Dickens ha tingut una presència més o menys regular entre les traduccions catalanes. Entre d'altres, Joan Sellent va traduir l'any David Copperfield, editat per Destino –i recuperat per Navona–, i Xavier Pàmies va traduir el 2008 El casalot també per a Destino. L'Avenç, que va publicar Una història de dues ciutats l'any 2015 amb traducció de Jordi Arbonès, ha publicat l'any que deixem enrere Postals d'Itàlia, traduïdes per Josep Maria Muñoz Lloret. Però la proposta més singular i directament vinculada a la pandèmia de covid19 que tant ha castigat les celebracions de l'aniversari de la mort de Dickens –que segur que hauria tingut material de primera per la seva narrativa–, ha estat la de Club Editor, que a partir de l'establiment del confinament derivat de l'estat d'alarma va decidir-se a publicar per entregues Història de dues ciutats traduïda per Núria Sales. Un lliurament que homenatjava el gènere del fulletó on van veure la llum tantes obres dickesianes i que l'editorial ha recollit en un bellíssim llibre, il·lustrat per Aina Bonet.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Per entendre Josep Carner
Diari de la revolta (112) Per entendre Josep Carner Jordi Galves
50 anys sense Josep Carner, el monarca arraconat
literatura catalana 50 anys sense Josep Carner, el monarca arraconat Pep Antoni Roig