A Catalunya hi ha la tendència a mantenir la mort oculta, com si no existís. Mentre a d'altres ciutats d'Europa els enamorats passegen pels cementiris, convertits en grans parcs públics, nosaltres ignorem els nostres morts. Hi ha afeccionats a visitar cementiris, però són pocs. Els catalans que quan visiten París no es perden la visita el Père-Lachaise, només trepitgen els cementiris de Barcelona quan han d'enterrar un parent molt proper. I, malgrat tot, val la pena fer una visita a aquest gran cementiri barceloní, tant per les obres d'art que guarda, com per les empremtes que la història hi ha deixat.

Tomba del catedràtic d'Anatomia Farreras i Framis. Escultura de Rossend Nobas. Fotografia: Enfo, Viquipèdia.

El modernisme fúnebre

El Cementiri del Sud-oest, com es diu oficialment, queda al vessant sud de la muntanya de Montjuïc, per la qual cosa és difícil de veure'l si no es passa per la Ronda del Litoral. S'hi pot arribar amb els autobusos 21 i 107, i compta amb un autobús que circula per dins del recinte. De fet, des del 2008 ha entrat a les rutes turístiques de la ciutat. El cementiri es va crear el 1883, en plena efervescència del modernisme, i va ser dissenyat per Leandre Albareda. La burgesia barcelonina va fer ostentació de la seva riquesa en aquest cementiri; van encarregar, als millors artistes catalans, un gran nombre d'obres modernistes: panteons, gravats, decoracions de forja, làpides, escultures... Per conèixer bé el modernisme català, a més de passar per la Pedrera i per la Sagrada Família, cal visitar Montjuïc.

Panteó Vial i Solsona; escultura de Noel Clarasó. Fotografia: Enfo. Viquipèdia.

Tots els artistes

El Cementiri del Sud-Oest ofereix una ruta artística pensada per als que vulguin visitar-lo. Però en realitat, el nombre de rutes possibles és altíssim, perquè hi ha moltíssimes obres d'art . Hi ha nombroses imatges estilitzades de Josep Llimona: àngels, dones de dol... Enric Clarassó té moltes escultures, algunes de gran bellesa, com la del panteó Vial i Solsona, o la impressionant figura femenina de la tomba d'António Leal da Rosa. Antoni Rovira, l'arquitecte que competia amb Cerdà per l'Eixample de Barcelona, el de la plaça Rovira, va elaborar l'impressionant mausoleu de Miquel Buxeda. També trobem escultures d'autors no modernistes, com Clarà. I nombroses petites meravelles de forja, o vitralls, creats pels artesans que col·laboraven amb els artistes modernistes.

Tomba de Francesc Macià. Fotografia: Jordiferrer. Viquipèdia.

Noms de tots tipus

El més selecte de l'alta societat barcelonina està enterrat a Montjuïc: industrials, banquers, armadors... Però hi ha molts altres personatges coneguts enterrats en aquest cementiri: des del dibuixant Opisso, fins al xocolater Ametller (el de la xocolata a la pedra), passant pel folklorista Joan Amades o el pintor Isidre Nonell. També hi és enterrat Francesc Macià, primer president de la Generalitat restaurada, mort el dia de Nadal de 1933.

Tomba de Lluís Companys. Fotografia: Isaac Bordes, Viquipèdia.

Un univers de dolor

Qualsevol mort produeix dolor. Però el dolor és especialment fort quan prové d'una mort violenta. I a Montjuïc el nombre de víctimes de morts violentes és molt elevat. La visita al cementiri suposa, inevitablement, una reflexió sobre la violenta història del nostre país. Es pot veure la tomba del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser executat el 1909, acusat sense proves d'haver organitzat la Setmana Tràgica. I, sempre amb algunes flors i amb banderes anarquistes, hi ha la tomba de Bonaventura Durruti, el líder de la CNT mort durant la guerra civil; la inscripció de la làpida diu: "Nosotros llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones". A la muntanya de Montjuïc també hi trobem la sepultura de Lluís Companys, el president màrtir afusellat pel franquisme. I un ampli espai, el Fossar de la Pedrera, una antiga fossa comuna, recorda tota la gent víctima de la repressió franquista, com els afusellats al Camp de la Bota. Aquest fossar s'ha convertit en un espai d'homenatge a les víctimes de la barbàrie: la presideix una pietat que recorda als immolats per la llibertat de Catalunya, i hi ha monuments i plaques en record dels morts als camps nazis, dels republicans, i dels opositors al franquisme.

La col·lecció de carrosses fúnebres de Montjuïc. Fotografia: Jordiferrer. Viquipèdia.

La col·lecció de carrosses fúnebres

Cementiris de Barcelona compta, al recinte del cementiri, amb una original col·lecció de carrosses fúnebres. Hi ha tretze luxoses carrosses de les que s'empraven antigament per dur els cadàvers, sis carruatges dels que usaven els familiars dels morts, i tres antics vehicles de motor. Però, a més, hi ha una petita exposició que mostra els uniformes que, fa anys, duien els empleats de les funeràries. La col·lecció de carrosses fúnebres tan sols es pot visitar els dissabtes i els diumenges a matí.

 

Imatge de portada: tomba de Mercè Casas. Escultura de Josep Llimona. Fotografia: Enfo. Viquipèdia.