Quan els gitanos van emigrar a Europa provinents de l'Àsia central, lògicament van continuar parlant la seva llengua, que rep diversos noms, un dels quals és caló. Aquest terme és una paraula de la llengua gitana que significa 'bru, morè': s'utilitza perquè tenen la pell més fosca que els europeus. Arran d'aquesta migració, el català va incorporar alguns mots de l'idioma del poble gitano.
La paraula més coneguda és calé, que significa 'diners' (normativament s'escriu així, en plural calés, a pesar que el diminutiu és calerons i també existeixen els augmentatius caleram i calderada 'molts de diners'). El mot calé precisament evoca la morenor (com caló), i es diu aplicada al diner perquè hi havia unes monedes més fosques (segurament fetes de coure) que d'altres (segurament platejades o daurades). (En castellà, per a aquest mateix significat de 'diner' fan servir el terme parné, que en l'idioma original dels gitanos té el sentit contrari, 'clar'. O sigui, els castellans van emprar la paraula referida a les monedes platejades o daurades.)
Un vocabulari molt lligat a les actituds humanes
Altres paraules i expressions de l'idioma original dels gitanos que es diuen en català són halar —'menjar'— (amb aspirada, si bé els gitanos de Perpinyà solen dir jalar amb jota catalana), xantar la mui —'tancar la boca' (a vegades tancar la mui)—, la cangrí —'la presó'— i un parell de verbs: endinyar —'clavar, ficar endins (un objecte) ' i 'encolomar (una tasca desagradable) a algú'— i dinyar-la —'morir'—; la segona forma té sentit perquè si t'endinyen un punyal et mors... D'aquestes paraules, potser la més curiosa és menda —'jo'—. També s’ha arribat a dir mangui i formes semblants (man, manguis, mengui, menguis...), que s'expliquen per la declinació del caló (és a dir, segons si el mot fa la funció de subjecte, complement directe, complement indirecte, complement de nom... igual com ho fan el rus, l'alemany, el llatí o el grec). El vocable menda normalment significa 'jo' i sol dir-se amb article (Qui ho farà? El menda!), tot i que també es pot dir sense article (Salvador Espriu, a l'obra Barris baixos, del 1935, escriu: Afluixarà al capdavall la mosca, menda t'ho diu). Tanmateix, menda pot arribar a significar despectivament 'individu' (Va vindre un menda preguntant per tu).
El verb camelar també prové de la llengua caló. Actualment significa 'enredar (algú) amb enganys, amb paraules boniques però malintencionades'; però el seu significat original era 'estimar (algú)' i, per extensió, 'fer que (algú) s'enamori'. Ja sabem que, quan algú s'enamora perdudament d'una altra persona, aquesta persona pot fer-li fer el que vulgui, i d'aquí el vincle entre els dos significats. Això va fer que camelar passés a indicar la capacitat de la gent d'enredar altres persones, generalment amb bones paraules. I per què camelar significava 'estimar (algú)'? Doncs perquè en les llengües del nord de l'Índia i el Paquistan (la terra natal dels gitanos) kama significa 'amor, estimació' i també 'desig carnal'; precisament per això el llibre anomenat Kama-sutra (que significa 'principis de l'amor') és un manual d'erotisme, sexualitat i amor.