La casa natal del pintor Salvador Dalí obre portes aquest divendres. Ho farà fins al proper 25 d’octubre exclusivament pels figuerencs per després obrir-se al públic general, després de quatre anys d’obres i gairebé 30 des que es van iniciar els tràmits. L’equipament, ara museïtzat, busca oferir una visita “complementària” a la ciutat a través d’un “homenatge” al geni empordanès, i ho fa amb una experiència immersiva que endinsa l’espectador a la figura del pintor i del personatge, de les seves influències i l’impacte de la seva obra. El recorregut, de poc més d’una hora, es farà en grups reduïts de vuit persones i costarà 12 euros, i hi haurà entrada gratuïta per a grups escolars, menors de 18 anys i jubilats. Hologrames, fotografies i mappings són alguns dels elements que vertebren el projecte i, d'altra banda i coincidint amb els actes d'inauguració de l'espai, s'estrenarà un documental dirigit per la directora Alba Cros que resseguirà el procés de conceptualització i producció del projecte.
Unes obres que van començar fa quasi tres dècades
Les obres de rehabilitació de la casa natal del geni van començar el setembre del 2019 però el procés d’adquisició de la finca, ubicada al carrer Monturiol 20 —coneguda com el carrer dels ‘genis’— va començar molt abans, l'any 1995, quan l’aleshores alcalde, Marià Lorca, va comprar la botiga Tamaris —que havia estat la notaria del pare Dalí— i part de l’entresòl. L'any 2001, amb Joan Armangué al capdavant del consistori, es van adquirir les parts que faltaven de la planta baixa i l'entresòl, tot el primer i el segon pis. Entre el 2005 i el 2006 es va rehabilitar la façana com a pas previ per condicionar l'edifici als futurs usos. Durant aquests gairebé 30 anys, els successius ajuntaments han anat fent passos per aconseguir incorporar l'equipament a la ciutat i convertir-lo en espai visitable. I des d’aquest divendres ja és una realitat.
El recorregut comença a la planta baixa. Primer es visitarà un espai d’obres convidades —que ara compta amb quadres de la família Dalí cedits pel MNAC—. Audioguia en mà i amb la veu d’una narradora que acompanyarà tot el relat s’entra a una primera sala, la de la benvinguda. Aquí els visitants s’endinsen a la Figueres de principis de segle. L’arribada del pare de Salvador Dalí a la ciutat, l’obertura de la notaria i l’establiment de la família a l’entresòl, on el pintor va néixer l’any 1904. Amb un joc de portes que s’obren i es tanquen amb un comptador automatitzat, l’espectador poc a poc va entrant a la vida del geni i l’espai on es va “forjar” la seva personalitat.
Amb un joc de portes que s’obren i es tanquen amb un comptador automatitzat, l’espectador poc a poc va entrant a la vida del geni i l’espai on es va “forjar” la seva personalitat
Primer, amb l’habitació que el va veure néixer. L’espai conserva intactes els colors que tenia a l’època, també uns dibuixos que s’hi van localitzar —i que dels quals no s’ha pogut descobrir l’autoria— i mostra un llit amb un plor de nadó. Després, el menjador i sala de jocs, la cuina —Dalí hi tenia prohibida l’entrada— i la galeria on la família feia vida i es reunia amb veïns i famílies que van acabar tenint un gran impacte en el Dalí infant. Entremig, hologrames i fragments recitats d’escrits del geni sobre la seva família, el pare i la mare. L’escola, un altre dels espais que van tenir influència en la seva figura, es recrea en una de les sales per explicar amb qui es va relacionar i els professors que va tenir.
El recorregut es trasllada també a la segona planta, on s’hi retrata el ‘Dalí íntim’ i l’espectador “entra a la seva ment”. Aquí es fa especial incís en la influència que Buñuel i Lorca van tenir en ell però també la irrupció de la Gala i el trencament amb la família. També s’hi inclou una sala “d’interrogants” on s’analitzen les seves inquietuds científiques per posteriorment endinsar-se en el ‘Dalí espectacle’, el personatge. Aquí amb una gran quantitat d’element visuals i tecnològics es repassa l’impacte que el pintor català va tenir internacionalment i la importància que va donar a la cultura de masses. Finalment, la darrera planta ofereix una aproximació completament immersiva de la influència que el paisatge empordanès va tenir en l’obra de l'artista.