Arriba un nou cap de setmana i amb ell es renova la cartellera cinematogràfica.
Aquestes són les 3 pel.licules que s'estrenen al cine que ens recomana no perdre'ns el nostre crític cinèfil de capçalera, Àlex Montoya aquests divendres 1, dissabte 2 i diumenge 3 d'Octubre.
Una barba i aquell intangible que el fa capaç de qualsevol cosa converteixen el camaleó Eduard Fernández en Òscar Camps per explicar-nos la gènesi d’Open Arms.
Mediterráneo ve a recordar-nos, i a mantenir en el debat públic, que cada dia hi ha gent que mor al mar intentant tenir una vida millor lluny de casa, posant el focus el drama humanitari dels refugiats, però també en el paper de la Unió Europea, que constantment toca el violí i mira cap a una altra banda, i en l’empàtica empenta d’un grup de persones que volen fer la seva feina, salvar vides.
Commovedora i colpidora, la pel·lícula accepta la sempre sospitosa etiqueta de “necessària”, i ens posa un mirall al davant perquè no ens oblidem dels nostres privilegis.
Anna Castillo, Dani Rovira, Sergi López i Àlex Monner posen també el seu granet de sorra en aquest emocionant relat que signa Marcel Barrena.
Puntuació: 4 de 5
Monges lesbianes en un convent a la Itàlia del segle XVI. Lluites de poder, hipocresia eclesiàstica, repressió sexual, una estatueta de la Verge Maria utilitzada per arribar a l’èxtasi. L’etiqueta de provocadores ha acompanyat sempre les pel·lícules de Paul Verhoeven. Des de Delicias turcas fins a Elle, passant per Instinto básico o, fins i tot i per d’altres raons, RoboCop.
El cineasta holandès és un trapella, un irreverent que es mou com un peix dins el mar en terrenys escabrosos, però les línies vermelles que van convertir en un escàndol les cames creuades de Sharon Stone ja no són les mateixes.
Benedetta incomoda només al públic que desconeix el cinema de Walerian Borowczyk o Ruggero Deodato. Més vell que l’anar a peu. Això no treu mèrits a un relat trash, esbojarradíssim, per moments escatològic, un Showgirls dins un convent, amb el que ens imaginem al marranot d’en Verhoeven gaudint com un nen amb joguines noves.
Puntuació: 3 de 5
Fa tres anys es va estrenar una pel·lícula danesa que convertia a un personatge tancat en una habitació en el protagonista d’un trepidant i angoixant relat de suspens. Un policia amb trauma que fa d’operador telefònic al servei d’emergències rep una trucada que el posa en alerta davant el que sembla un segrest.
The Guilty era una aposta arriscada que funcionava a la perfecció gràcies a un guió amb les sorpreses justes i la tensió necessària. Ara, Hollywood en fa el remake, amb tres noms propis al darrere: a la direcció, Antoine Fuqua (Día de entrenamiento, El protector); al guió, Nic Pizzolato (True Detective), i davant la càmera, Jake Gyllenhaal (Zodiac, Donnie Darko).
El resultat, és clar, perd la brillantor formal i la capacitat de sorpresa de l’original, però si no heu vist The Guilty us farà passar una angoixant hora i mitja. La pel·lícula s’estrena a Netflix.