El Cant de la sibil·la, una vella tradició medieval, està en ple procés de recuperació a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'una petita peça musical dramatitzada que se sol representar abans de la missa del Gall. A les esglésies que darrerament celebraven aquesta cerimònia s'hi ha afegit, enguany, l'església del Pi, que ja la celebrava al segle XVI però que l'havia abandonat durant molt de temps.

Un cant desaparegut a Europa

El Cant de la sibil·la, d'origen mossàrab, estava molt estès per Europa a l'Edat Mitjana. La protagonista de l'espectacle és la sibil·la d'Eritrea, una endevinadora que pronostica, cantant, l'arribada del Messies i la fi del món. Va ser traduïda al català al segle XIII. Sol ser representat per un nen o una dona, que encarna la sibil·la, vestida amb un llarg mantell i una espasa a la mà. A partir del Concili de Trento aquest cant va anar desapareixent, ja que va ser perseguit perquè es considerava un costum pagà. Tan sols va sobreviure a Mallorca, i el 2010 la Unesco va reconèixer-lo com a patrimoni immaterial de la humanitat. A Catalunya es va recuperar, bàsicament, gràcies a l'interés dels folkloristes, des del segle XIX, per aquesta tradició. El Cant de la sibil·la també es canta en diverses localitats catalanes i valencianes, i fins i tot a l'Alguer.

Les actuacions

Parròquia de Santa Maria del Mar: 23 h, amb la cantant Àngel Graells, la coral Sinera i un grup de tambors.

Catedral de Barcelona: 23.30 h, amb el Cor de Cambra Francesc Valls, de la mateix catedral. Oferirà una versió contemporània del cant, elaborada per Bernat Vivancos.

Parròquia de Sant Gervasi i Protasi: 235. h5. Maria del Mar Bonet interpretarà la versió a capella de la versió mallorquina d'aquest cant.

Santa Maria del Pi: 23.55 h amb Mariona Segarra.

Parròquia de Santa Maria de Gràcia: 23.30 h amb l'Orfeó Gracienc i la soprano Clara Florit.

Església de Sant Gaietà: 23.45 h. També hi haurà benedicció del pessebre i nadales.

Parròquia de Sant Medir: 23 h, amb la Coral Sant Medir.

La lletra

Aquesta és la lletra del Cant de la Sibil·la, tal com es canta a Girona:

 

Lo jorn del Judici
parra qui haura fet servici.

Un rey vendra perpetual,
vestit de nostra carn mortal;
del cel vendra tot certament,
per fer de tots lo jutjament.

Ans que·l judici nos fara,
un gran senyal se mostrara:
lo sol perdra la resplandor,
la terra tremira de por.

Del cel gran foch devallara,
com a sofre molt pudira;
la terra crem’ab furor,
la gent haura molt gran terror.

Les steles s’alteraran
e del cel caure monstraran;
la luna no dara claror,
ans mostrara molt gran negror.

Los arbres suaran de sanch:
un semblant cas no fonch vist hanch;
tot lo mon sera en tristor,
no y haura nengu que no plor.

La mar molt alt se·n pujara
e prestament se baxara;
los peys sentran forment cridar
e los homens molt entristar.

Los homes qui prop mar seran
a les muntanyes fugiran;
Hiran cridant molt congoxats,
semblaran folls e desolats.

Apres sera un fort senyal
d’un terratremol general:
les pedres per mig se rompran
e les muntanyes se feuran.

Los puigs e plans seran eguals;
aqui venran los bons e mals:
reys, comtes, altres barons,
qui de lurs fets daran rahons.

Los infants qui nats no seran
dins en lo ventre cridaran
e diran tot plorosament:
«Ajude·ns, Deu omnipotent!»

Una gran trompa sonara
que·ls morts e vius despartara,
e manara generalment
a tots que·s leven prestament.

Lo fill de Deu aqui sera:
a tots les plagues monstrara;
al bons dara vida ’ternal,
als mals infern perpetual.

Vosaltres tots qui escoltau,
Devotament a Deu pregau
de cor, ab gran devotio,
que·ns aport a salvatio.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat