Ajupir-se per entrar dins d'una instal·lació o seguir els moviments corporals d'un ballarí obliguen a "abandonar la comoditat" que el visitant d'una exposició d'art acostuma a mostrar. Repensar la gestualitat, la interpretació i reacció davant d'una obra contemporània és l'objectiu del projecte On som. On podríem ser que es podrà veure al CaixaForum des d'aquest dijous i fins al 21 de juny.
Una quinzena d'obres d'artistes com Joan Brossa, Cindy Sherman, Mike Kelley, Pedro G. Romero, Andrea Fraser, Alex Reynolds o Mona Hatoum conviden a l'espectador a "ser part molt activa" dins de l'exposició. "El visitant ha d'activar les obres amb la seva mirada i presència", ha dit aquest dimecres a l'ACN la comissària de la mostra, Diana Guijarro.
Peces de fotografia, vídeo, instal·lació, escultura i obra gràfica procedents de les col·leccions de La Caixa i del MACBA conviuen en un mateix espai i s'obren a les interpretacions lliures del visitant. "Totes les disciplines poden conviure i els missatges es poden creuar", assegura la comissària, Diana Guijarro.
L'epicentre de la proposta és una instal·lació de grans dimensions que ocupa el centre de la sala, obra de l'artista nord-americà Mike Kelley, i que convida al visitant a ajupir-se per entrar-hi dins físicament. 'La trajectòria de la llum a la caverna de Plató' obliga, doncs, a canviar de postura corporal i a abandonar la posició passiva davant d'una peça.
'La trajectòria de la llum a la caverna de Plató' de Mike Kelley / caixaforum.es
Una de les altres obres més visibles de l'exposició és la instal·lació 'Llar mòbil' de Mona Hatoum, un conjunt d'objectes de la vida quotidiana que es mouen constantment i que funcionen com a metàfora de l'exili i el desplaçament.
'Llar mòbil' de Mona Hatoum / caixaforum.es
Algunes peces, com la poesia visual de Joan Brossa o el seu poema-objecte 'Perfil' (1989), demanen a l'espectador "una interpretació més visual amb una poètica dels objectes", i d'altres, com les propostes d'Andrea Fraser o Alex Reynolds, no tenen una narrativa tancada "sinó que obliguen a l'espectador a repensar l'exposició".
"Normalment les persones ens comportem de manera molt determinada, i això porta amagat uns condicionants culturals i socials", explica la responsable de la mostra. La raó de seleccionar aquestes peces és que poden fer qüestionar la gestualitat que les persones adopten quan entren en un espai com la sala d'un museu.
Instruccions per interaccionar
L'exposició qüestiona, doncs, la posició de l'espectador davant d'aquestes obres i l'insta a participar-hi de manera activa, ja sigui amb interpretacions noves o amb la seva actitud corporal. És per això que a l'entrada s'ofereix un fulletó d'instruccions inspirat en una activitat que el pintor Allan Kaprow va plantejar el 1976, en què es brinden unes propostes per interaccionar amb la resta de visitants i amb les obres.
"Tanqueu el ulls durant set segons i aguanteu-vos la respiració. Obriu-los i respireu profundament", diu una indicació, i acaba amb: "Pregunteu-vos on anireu quan sortiu d'aquí. Quan arribeu a casa, torneu a pensar en l'exposició. Li haureu regalat una mica més de temps", diu el fulletó. "Seria ideal que els espectadors ho fessin, però també poden emportar-s'ho a casa i al tornar-ho a llegir estan portant l'exposició a altres llocs", argumenta Guijarro.
El projecte forma part de la Convocatòria de Comissariat del Programa de Suport de Creació Artística de La Caixa, que ofereix a professionals emergents fer un comissariat amb obres del MACBA i La Caixa.