El Café Miraflores era el punt de trobada favorit dels intel·lectuals espanyols exiliats de la Guerra Civil arribats a Santiago de Xile amb el Winnipeg, el vaixell que Pablo Neruda, com a cònsol del país andí a França, va llogar per salvar més de 2.500 desplaçats republicans perseguits pel règim franquista.
El Winnipeg, un paquebot mixt de 9.807 tones construït el 1918, i botat el 1919, va arribar al port de Valparaíso la tarda del 2 de setembre de 1939. Va ser el de major contingent de passatgers en tota la història de l'exili republicà espanyol. D'aquest desterro sorgiria la Butaca Catalana, cadira imaginada per l'arquitecte barceloní Germà Rodríguez Arias. Tota una icona del disseny del segle XX que enguany compleix 80 anys.
Callos a la madrilenya i tertúlies
El popular local del 461 del carrer Miraflores de Santiago va ser fundat per la xilena Herminia (Mina) Yáñez Portaluppi després del seu retorn a casa d'una llarga estada a París. Va ser ella qui va encarregar el disseny de l’interior del cafè a Germà Rodríguez Arias, nom capital de l'arquitectura catalana. Membre fundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) juntament amb Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé, Sixte Illescas i Ricardo de Churruca; Rodríguez Arias va ser l'introductor a casa nostra de les formes racionalistes. Seus són edificis d'habitatges tan rellevants del perfil arquitectònic de la capital catalana com el del número 61 de la Via Augusta, l'edifici Astòria, al carrer de París 193 (1933-1934) i l'edifici Diagonal-Enric Granados-París. Amb l'esclat de la Guerra Civil, Rodríguez Arias va emprendre l'exili. Primer es va establir a Mèxic. Més tard a Xile, on va redirigir la seva trajectòria professional ara enfocant-la al disseny d’interiors i de mobiliari.
Entre la parròquia habitual del Café Miraflores destacaven noms com Arturo Soria, Leopoldo Castedo, Juan i José Ricardo Morales Malva, Vicente Mengod, Eleazar Huerta o Paco Soler. Acudien seduïts per una proposta gastronòmica que els feia sentir una mica més a prop de casa. De la seva cuina surtien plats com callos a la madrilenya, bacallà a la biscaïna, anguiles al pil-pil, congre corquera, calamars a la seva tinta, congre a la basca, pollastres a la cassola... Plats, taula i conversa que compartien amb el bo i millor de la intel·lectualitat xilena, amb una figura que sobresortia sobre la resta: Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, poeta i polític que firmava les seves obres rere el pseudònim de Pablo Neruda.
La cadira de sis potes
Germà Rodríguez Arias va conferir al Café Miraflores un estil mediterrani que va captivar des del primer moment a Neruda. Tal va ser així que el poeta va encarregar a l'arquitecte català el disseny del mobiliari de les tres cases que tenia al seu país. D'aquell encàrrec, realitzat l'any 1942, ara fa 80 anys, sortiria una peça icònica: la Butaca Catalana, una cadira originalment destinada a la llar del poeta a l'Illa Negra. Inspirada en les tradicionals cadires de la costa mediterrània confeccionades amb fusta de pi tornejat i boga, Rodríguez Arias va imaginar un banquet de sis potes. Un seient que es recolza sobre quatre potes principals i dues potes posteriors que disposen d’uns petits contraforts que li aporten més estabilitat i permeten inclinar el seu alt respatller.
La Butaca Catalana es convertiria immediatament en un objecte, de formes tan senzilles com càlides, d'evocació tradicional i autòctona però projecció atemporal, admirat i desitjat per dissenyadors i artistes. Salvador Dalí en tenia diverses a la seva casa de Cadaquès pel seu gaudi i el dels seus convidats.
A partir de l'èxit de la Butaca Catalana i d'altres de les seves creacions, Germà Rodríguez Arias va fundar, juntament amb l'escriptor Cristián Aguadé i l'escultor Claudi Tarragó -com ell, tots dos exiliats catalans de la Guerra Civil- l’empresa Muebles Sur, durant dècades un dels grans referents del disseny de mobiliari a Amèrica del Sud.
Una Butaca Catalana, que enguany celebra el seu 80 aniversari, que el 2017 va gaudir d'una nova vida gràcies a la reedició realitzada per Mobles 114 dins del catàleg de la seva Col·lecció Clàssics. Amb aquesta línia, l'empresa barcelonesa recupera mobles i objectes ja convertits en icones del patrimoni cultural universal.