La Facultat de Dret de la Universitat de Bucarest acollirà, des d'aquest dilluns fins al divendres, el XVIII Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes, organitzat per la Universitat de Bucarest i l'Associació Internacional de Llengua i Cultura Catalana, que agruparà a més d'un centenar d'especialistes en llengua, literatura, didàctica i traducció. Els experts en catalanística romanesos estan molt satisfets d'acollir aquesta trobada acadèmica, perquè suposa el reconeixement internacionals d'uns estudis que si bé són recents en el temps en aquest país, han anat adquirint solidesa. Jana Balacciu Matei, presidenta d'honor del Col·loqui, i ànima dels estudis de catalanística romanesos, afirma que per als especialistes d'aquest país, aquest col·loqui "és un privilegi" que els "dóna alegria i il·lusió i els omple d'orgull", ja que Romania no tenia una llarga història d'estudis sobre la cultura catalana com la tenen països com França, Alemanya o Itàlia. "És com si ens haguessin donat un premi", afirma, i explica: "això ens ajuda a continuar essent amants de Catalunya i de la catalanitat".

bucarest universitat facultat de dret catala pixi wikipedia

La seu del col·loqui. Foto: Pixi.

Un centenar de ponents

S'espera que més de cent especialistes, de tots els Països Catalans, i de Rússia, Alemanya, Anglaterra, França i molts d'altres països assisteixin a aquest Col·loqui. I també hi haurà una nodrida presència d'estudiosos romanesos, tot aprofitant que ja hi ha allà una generació d'experts que han acabat la carrera amb preparació com a professors de català. A més a més dels debats acadèmics, repartits en les àrees de llengua, literatura, traducció i didàctica, hi haurà temps per a un concert de música catalana i romanesa, i per a una ruta literària per Bucarest.

La complexa història de Jana Balacciu Matei

Jana Balacciu Matei no va poder viatjar a Catalunya fins el 1991, quan va caure el règim comunista. Aquesta filòloga ja havia fet estudis sobre el català en el camp de la lingüística, i ja va anar aprenent la història de la llengua i del poble català. Però el seu primer viatge a Barcelona, ja amb 40 anys, li va permetre afermar el seu contacte amb la llengua catalana, i a partir d'aquí li va entrar l'interès per fomentar els intercanvis entre la cultura catalana i la romanesa. Matei va començar a traduir autors catalans al romanès, i el 1998 va crear una col·lecció, la Biblioteca de Cultura Catalana, consagrada a traduccions d'escriptors catalans. Va publicar autors clàssics, del cànon literari, com Mercè Rodoreda o Víctor Català, però també escriptors moderns, com Jaume Cabré o Maria Mercè Marçal... El 2003 va ser premiada amb la Creu de Sant Jordi per la seva tasca en la promoció de la cultura catalana.

Una tasca a bon ritme

La Biblioteca de Cultura Catalana ja ha publicat 41 títols, i la professora Matei ja s'està plantejant, fins i tot, començar a fer traduccions en sentit contrari, del romanès al català, amb l'ajuda d'alguns traductors catalans. Afirma que als catalans, "encara els queda molt per conèixer" de la cultura romanesa. Celebra l'èxit de l'escriptor Mircea Cărtărescu, que ha ajudat a obrir portes a la literatura de Romania, però puntualitza que conèixer a un autor no és conèixer una literatura. Malgrat tot, creu que a partir d'ara les coses milloraran, amb la tasca de traductors com Xavier Montoliu, que va arribar a Romania com a lector el 1993: "Tenim esperances en que els catalans i els romanesos ens puguem conèixer millor i ens puguem sentir més germans que abans", explica Matei. I explica que fa seu el postulat de Pompeu Fabra: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat