El blues de Beale Street, la pel·lícula de Barry Jenkins que va aconseguir una estatueta als darrers Oscar, ha aconseguit tornar a posar d'actualitat l'escriptor afro-americà James Baldwin (1924-1987). 45 anys després de la seva publicació, per fi, la novel·la que dona títol a la pel·lícula ha estat publicada en català, a Edicions de 1984, en una traducció d'Oriol Ampuero. Dissortadament, quatre dècades després de la seva publicació, l'obra de Baldwin sobre el racisme manté tota la seva actualitat.

Qui vigila als que ens vigilen?

Baldwin explica una història d'odi i d'amor al Harlem dels anys 1970. Un negre és empresonat injustament, acusat falsament d'un delicte que no ha comès. I la policia, la fiscalia i els tribunals contribueixen a teixir una acusació que és òbviament falsa. Una història que ens remet al que continua passant, avui en dia, als mateixos Estats Units, al Brasil, o fins i tot a casa nostra... I Baldwin construeix una tremenda denúncia d'aquesta injustícia, sense deixar de fer una esplèndida novel·la, perquè no era un simple escriptor, sinó també un decidit defensor de la causa dels drets civils. Als 24 anys va fugir dels Estats Units per escapar de la discriminació i va instal·lar-se a França, però a finals dels anys 1950 va tornar al seu país per combatre el racisme. Va col·laborar amb líders negres com Malcolm X o Martin Luther King i va publicar destacades obres, narratives o d'assaig, sobre la discriminació als Estats Units. Tot i que va tornar a viure a França, on va morir, sempre va mantenir una estreta relació amb els intel·lectuals afroamericans (de Nina Simone a Josephine Baker, passant per Harry Belafonte, Sidney Poitier o Ray Charles). Però va mantenir també una fluïda relació amb autors i pensadors francesos, com Marguerite Yourcenar o Yves Montand.

L'eclosió de l'amor

El contrapunt a aquesta trama tan vella i tan actual és una història d'amor. La d'en Fonny, l'empresonat, i la seva nòvia embarassada, la Tish, disposada a fer-ho tot per salvar el seu home. Una tremenda història d'amor en unes condicions insuportables. James Baldwin als Estats Units, no només va ser discriminat com a negre, sinó també com a homosexual (el que explicaria a La habitación de Giovanni). Els amors carregats de dificultats, entre homes, entre gent de diverses races, o entre persones amb dificultats, van ser un element recurrent de les seves obres. Pel que sabem, també de la seva vida.

Monument a la solidaritat

Però a El blues de Beale Street en Fonny no només tindrà el suport de la Tish. La família de la noia ho donarà tot per intentar salvar a l'acusat de la presó. No estalviaran temps, esforços ni diners per rescatar a un dels seus. Fins i tot cometran il·legalitats, convençuts que no es pot deixar de fer res per salvar a un familiar. No és estrany que Baldwin fos un dels intel·lectuals més espiats per l'FBI, que va recollir un extensíssim dossier sobre les seves activitats "subversives".

La dona al capdavant

Baldwin construeix una història en què el protagonisme real no és tant en mans de l'home, el Fonny, com de la dona, la Tish... Mentre l'home es queda forçosament immobilitzat, és la dona la responsable de mantenir la relació i d'assegurar que vagi endavant, a l'igual que passava, i passa, a tantes i tantes famílies afroamericanes, tot i el masclisme imperant a la comunitat. La Tish és un model de dona, tot i que Baldwin no aposti per un sistema individualista liberal, sinó que clarament mostra la seva admiració per la fortalesa de les estructures familiars. Però, a més a més, en un temps en què la "interseccionalitat" s'ha posat de moda, Baldwin es mostra com un absolut precursor, ja que a El blues de Beale Street explica les complexes relacions entre raça i classe i entre raça i gènere. No accepta una reducció simplista a blanc i negre, sinó que explica els múltiples matisos que afecten a les relacions racials.

Un deute

James Baldwin va ser molt traduït al castellà als anys 1960, gràcies a les editorials Lumen i Versal. En català tan sols van arribar dos textos: un llibre de fotografies de Richard Avedon amb textos seus, Res personal, i un assaig sobre les protestes contra el racisme contra els afroamericans, La propera vegada el foc. Després, no va tornar a publicar-se res en català. Sap greu, perquè Baldwin mai no va oblidar les injustícies imperants a l'Estat espanyol. A El blues de Beale Street, tot i que és ambientat al Harlem dels anys setanta, hi inclou una crítica al règim de Franco. Publicar, per fi, en català, El blues de Beale Street no només és un acte de justícia, sinó un complet encert a nivell literari, perquè la novel·la de Baldwin és d'una tremenda solidesa. Hollywood, de nou, ha facilitat la recuperació d'un autor mític.