Josep Maria Tarragona Clarasó ha presentat Gaudí, l'arquitecte de la Sagrada Família. Una biografia breu (Torsimany Books). Es tracta d'un esforç per fer un estudi extens i profund sobre l'artista, però obert al gran públic. L'autor és un destacat especialista en l'obra de Gaudí, que ha publicat molts llibres sobre l'artista, porta molts anys investigant la seva obra, i  compta amb accés directe a bona part dels fons sobre ell. De fet, la presentació del llibre va tenir lloc en un marc incomparable: la cripta de la Sagrada Família.

Un fracàs

Aquesta biografia sorprén perquè explica que la vida de Gaudí, aquest arquitecte avui unànimement elogiat, és, en el fons, la història d'un fracàs. Gaudí no va tenir gaire èxit en la seva vida. Va tenir molts problemes per superar els estudis d'arquitectura; fins i tot va suspendre moltes assignatures a la carrera. Els seus festejos amb diferents noies van fracassar, i així va ensorrar-se la seva aspiració de crear una família. Els membres de la seva família van anar morint, sense tenir descendència; i la seva neboda, la darrera en morir, estava alcoholitzada i patia greus problemes psíquics. Antoni Gaudí no va aconseguir veure acabada la que va ser la seva gran obsessió, la Sagrada Família. Fins i tot va tenir problemes amb el bisbat pels retards d'aquesta obra. El parc Güell, el seu projecte de ciutat-model, va ser un fracàs comercial, perquè ningú volia anar-se'n a viure allà. Quan Eusebi Güell, el seu fidel mecenes, es va retirar, els seus fills van suspendre les obres de l'església de la colònia Güell... Quan Gaudí va morir la Sagrada Família estava gairebé paralitzada i en els darrers mesos ell es va resignar a preparar maquetes per a que fos acabada en un futur llunyà, quan ja fos mort. Fins i tot va tenir problemes polítics: ell era catalanista, i va ser detingut per la policia de la dictadura de Primo de Rivera, poc abans de la seva mort, per adreçar-se a uns agents en català.

Itinerari vital i artístic

El llibre de Tarragona fa un repàs detalladíssim per la vida i obra de Gaudí. Gairebé com una agenda, ens presenta les seves activitats, des del seu naixement fins a la mort. Es refereix als seus estudis, a les seves amistats, als seus projectes frustrats... I, sobretot, a les seves obres: des dels grans projectes de temples i palaus, fins als dissenys de modestos mobles o discrets llums. L'autor, evidentment, dóna prioritat absoluta, en parlar de Gaudí, a la Sagrada Família, no només perquè avui en dia és el més conegut dels seus projectes, sinó perquè és el que ell va considerar prioritari.

El canvi

Un dels elements que posa de relleu aquest llibre és que Gaudí va patir una evolució religiosa paral·lela a la seva vida artística, i que la pràctica religiosa va condicionar la seva creació. De jove, Gaudí era catòlic, però no especialment practicant. La Quaresma de 1894, quan tenia 41 anys, Gaudí va sotmetre's a un rigorós dejuni, fins al punt que va posar la seva vida en perill. Durant aquest dejuni va sortir-ne amb la idea que tenia una missió, que era acomplir el do que Déu li havia donat per a l'arquitectura mitjançant la construcció d'una gran basílica, per alimentar espiritualment els homes. A partir d'aquí la seva prioritat va ser el temple expiatori de la Sagrada Família. Va viure de forma molt modesta i va concentrar tots els seus esforços en un sol objectiu: acabar aquest edifici.

Una vida en imatges

Aquest llibre, profusament il·lustrat, ens permet gaudir de detalls de l'obra de Gaudí gairebé desconeguts. Amb fotografies de gran qualitat recull aspectes insòlits de les obres de l'arquitecte: petits detalls, perspectives insòlites, espais que normalment no són accessibles al públic... En els darrers anys Tarragona ha fet un seguiment de totes les obres de l'arquitecte, i gràcies a això podem veure el Jardí de la Font de la Magnèsia, a la Pobla de Lillet, la Casa Botines, a Lleó, o el Palau Episcopal d'Asorga. Però també mobles, llums i altres complements elaborats per a la obra de Gaudí. A més a més d'il·lustrar l'obra de l'arquitecte, en aquesta biografia Tarragona ha realitzat una admirable tasca d'arxiu i recull imatges gairebé desconegudes de la vida d'en Gaudí. A l'artista no li agradava ser retratat i habitualment només circulen unes poques fotografies d'ell. En aquesta obra en trobem algunes més, molt poc conegudes. I també ofereix imatges de l'entorn on va criar-se i viure Gaudí.

Visió conservadora

Gaudí era profundament conservador i era un abanderat del moviment de restauració litúrgica. Tarragona explica que sentia un gran rebuig cap a la blasfèmia, i fins i tot cap al simple renec. Quan va morir la seva neboda, es va negar a viure sol amb la seva minyona, per evitar temptacions i pel què diran. Una de les escultures de la capella de la Mare de Déu del Roser, titulada "L'anarquista" representa el dimoni que coloca una bomba orsini a la mà d'un jove obrer. El més curiós és que l'autor de la biografia sembla que en algun moment faci seves les posicions ideològiques ultraconservadores de Gaudí.

Visita del nunci apostòlic, Francesco Ragonesi, a la Sagrada Família, el 1915

Un sant?

Josep Maria Tarragona és un ferm defensor de la beatificació d'Antoni Gaudí. De fet, és un dels cinc promotors de l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí, que impulsa el procés de l'arquitecte català al Vaticà. Però Josep Maria Tarragona, tot i que emfatitza, molt justament, la dimensió religiosa de Gaudí, no tracta de convéncer al lector del llibre sobre la conveniència de la beatificació. Això sí, aquest llibre no amaga el seu caràcter hagiogràfic: exalça Gaudí, no només a nivell artístic, sinó també a nivell personal. Però ho deixa clar en tot moment, pel que no enganya ningú.

Molta obra, poca ànima

Si l'objectiu d'una biografia és, a la fi, conèixer l'ànima d'un personatge, en aquest cas l'objectiu queda truncat. En algun moment Tarragona apunta que Gaudí va adoptar els hàbits de vida que proposava l'abat Sebastian Kneipp: caminar alguns quilòmetres diaris, menjar vegetals crus, dormir amb les finestres obertes, viure en contacte amb la natura... Però el llibre ens aporta poques dades més sobre les conviccions de Gaudí, i sobre la relació entre la seva vida i la seva obra. Ens dóna elements detallats sobre la seva vida, però no respon als interrogants sobre els perquès.

Misteris sense desvetllar

Sens dubte, Gaudí era un home reservat: es negava a deixar-se fotografiar o entrevistar pels diaris. Tampoc sembla que dugués un diari sobre les seves vivències més íntimes. Tarragona no aporta tampoc correspondència personal amb amics íntims. Probablement no en tenia molt, ja que tenia un caràcter molt difícil. Aquesta biografia, en conseqüència, ens ofereix moltes més dades sobre l'autor que sobre els seus pensaments. Acabem sabent molt més sobre l'obra de Gaudí que sobre l'ànima de Gaudí. I la descripció que Tarragona fa de l'obra de Gaudí és molt més arquitectònica que artística. Tarragona és enginyer industrial, i és precís i detallat en parlar de cúpules, de columnes, de pinacles i de gàrgoles. Però no és tan complet en parlar de llum, d'expressió, de calidesa, de grandiositat, d'intimitat... Aquest llibre, molt documentat i amb una redacció acurada, ens fa aprendre molt sobre Gaudí, però quan acabem dóna la impressió que encara queden misteris per desvetllar.