El denominat còdex Sassoon, l'exemplar de la Bíblia hebrea més antic i quasi complet que es conserva, de l'any 900, es va subhastar dimecres a Nova York per un preu final de 34,8 milions d'euros. La Bíblia hebrea inclou la Torà (el Pentateuc format pels 5 grans llibres), els Neviïm (llibres dels profetes) i els Quetubim (escrits), el que es coneix també amb les inicials Tanaq.
La casa de subhastes Sotheby's, que valorava l'incunable en entre 30 i 50 milions, ha indicat que el preu aconseguit en la licitació, que va durar uns cinc minuts, és el més alt que ha registrat qualsevol document manuscrit, si bé no ha arribat al rècord d'un document històric. El manuscrit està datat al voltant de l'any 900 i procedeix d'un territori entre el que avui és Israel o Síria. Al manuscrit li manquen uns dotze fulls, cosa que no el fa complet, però conté els 24 llibres de la Bíblia hebrea, amb les anotacions de l'etapa masorètica i la denominada niqud (els signes que es van inventar els masoretes cap a l'any 1000 per mostrar les vocals que no consten en l'alfabet hebreu).
Aquests 24 llibres, dividits en les tres parts que hem explicat abans -el Pentateuc, els Profetes i els Escrits- constitueixen la base del judaisme, i són el que el cristianisme defineix com l'Antic Testament. L'exemplar, que en total té 792 pàgines, va ser possiblement copiat per un escriba durant un o dos anys sobre pergamí de pell d'ovella, cosa que va implicar importants recursos. Sotheby's el considera per això un "objecte de luxe i raresa extrems". El llibre va passar de mà en mà fins que va ser donat a la sinagoga de Makisian (nord-est de Síria) al segle XIII, però aquesta va ser destruïda a finals del segle següent i el manuscrit va ser lliurat a un membre de la comunitat perquè el preservés fins a la reconstrucció del temple de Jerusalem que va ser destruït pels romans l'any 70, cosa que per ara no ha passat.
La pista del còdex roman es va perdre llavors durant diversos segles fins que va sortir al mercat el 1929 i la va comprar David Solomon Sassoon (1880-1942), jueu de Bagdad amb passaport britànic, que va ser el col·leccionista més gran de manuscrits hebreus i judaics del segle XX.
Els còdexs més antics de la Bíblia que s'han conservat, que per tant pertanyen a la Bíblia hebrea, són a més del còdex Sassoon, el còdex d'Alep i el còdex de Leningrad. Parlem de manuscrits que han arribat als nostres dies sencers, o pràcticament sencers, i tots ells pertanyen als segles X i XI. Es conserven parts de la Bíblia més antigues, com el llibre d'Isaïes, el gran descobriment de les coves del Qumran, que data del 150-100 abans de Crist, i que es conserva complet en rotlle a Jerusalem amb algunes parts malmeses. És per tant 1.000 anys anterior a les Bíblies de les quals estem parlant. El format del rotlle és anterior als romans, que van ser els qui van difondre el format de llibre.
Aquestes són les diferències entre els tres còdex:
Còdex de Sassoon
Es calcula que el Codex Sassoon va ser escrit cap a l'any 900 per un escriba jueu a Egipte o al Pròxim Orient, segons les proves de carboni. Al llibre li manquen 12 fulls. A la fotografia podeu veure el niqud, les ratlletes i punts que indiquen quina vocal s'ha d'associar a la consonant de l'alfabet hebreu en una paraula. I també els comentaris dels masoretes als marges del pergamí. Els masoretes eren biblistes jueus del segle IX i X, la majoria residents a la Galilea i a Jerusalem, especialistes a fer còpies fidedignes de les Sagrades Escriptures.
Còdex d'Alep
El Còdex d'Alep, que es va escriure cap a l'any 930, es considera el text masorètic més autoritzat. Però va patir els danys d'un incendi que va afectar la ciutat siriana d'Alep l'any 1947, i això fa que només 295 de les 487 pàgines originals hagin sobreviscut. Fins a la datació del Còdex Sassoon era el document més antic. Els estudis moderns demostren, i també la tradició rabínica, que és d'una gran qualitat, amb la representació més exacta dels principis masorètics, que també es poden trobar a tot el manuscrit, i conté poquíssims errors entre els milions de detalls ortogràfics que componen el text.
Còdex de Leningrad
El Còdex de Leningrad, que es calcula que és de l'any 1008, és l'únic dels tres que conté integralment tota la Bíblia hebrea, el Tanaq. Ha servit com a text bàsic per a les traduccions modernes i es troba a la famosa biblioteca pública de Sant Petersburg (Rússia). S'ha reproduït textualment a la Bíblia Hebraica de Rudolf Kittel (1937) i a la Bíblia Hebraica Stuttgartensia (1977), que es pot adquirir amb facilitat per la xarxa a plataformes com Amazon. El còdex serveix també com a font perquè els erudits treballin per recuperar detalls de les parts que falten del Còdex d'Alep. També inclou les puntuacions del niqud, i anotacions masorètiques als marges. Conté una part manuscrita de l'any 916.
Les paraules en hebreu que encara es desconeixen
No tot el que està escrit a la Bíblia hebrea està aclarit, i encara hi ha algunes paraules que es desconeixen, si bé cap d'elles no afecta a qüestions transcendentals. Una d'elles és l'expressió que s'usa en l'episodi d'Abraham i Isaac, quan el text diu que el patriarca anava a clavar el ganivet però al darrere va veure que hi havia un cabrit amb les banyes embardissades i el va acabar oferint en sacrifici. Per aquesta expressió al darrere s'usa una paraula hebrea desconeguda, i es dedueix per context.
Per resoldre aquests dubtes lingüístics va ser molt important la descoberta dels rotlles de Qumran, que van aportar escrits de tota mena amb nombrós vocabulari. Si en diverses escriptures de diferents matèries apareix la mateixa paraula desconeguda, amb diferents contextos, els biblistes poden deduir com es pot traduir.