Bartolomé Bermejo, un dels grans pintors del Quattrocento, arriba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a través de Bermejo, una exposició coproduïda entre el MNAC i el Museu del Prado amb el suport de la Fundació Banc Sabadell (que ha permés portar a Barcelona obres clau d'altres museus). A Montjuïc s'hi presenta gairebé tota l'obra de Bermejo, però no s'ha pogut portar el retaule de Santo Domingo de Silos, que per motius tècnics no podia sortir del Prado. Fins i tot s'hi inclou la Pietat Desplà, que surt de la Catedral de Barcelona on habitualment és exposada i es converteix en l'obra emblemàtica de la mostra. La voluntat del comissari, Joan Molina, és fer arribar l'obra de Bermejo al gran públic, amb un registre de llenguatge que el faci atractiu i proper al públic actual (sense renunciar al rigor acadèmic). "Volem oferir la imatge més atractiva i més propera de Bermejo per a un públic el més ampli possible", explica Molina, qui apunta que Bermejo és un personatge molt interessant, un pintor amb un nivell tècnic excepcional i, sobretot, amb un registre cromàtic espectacular creat mitjançant la pintura a l'oli. L'exposició es podrà veure fins al 19 de maig de 2019. Al Prado de Madrid ja la van veure més de 110.000 persones, i quan surti de Barcelona es mostrarà, en un format reduït, a Londres.
Bartolomé Bermejo, San Miquel triomfant sobre el dimoni amb Antoni Joan. Oli i daurat sobre taula de pi, 1468. Londres, The National Gallery. © The National Gallery, London. Adquirit mitjançant acord privat amb una subvenció de l'American Friends of the National Gallery de Londres, possible gràcies al Fons de Dotació de J. Paul Getty Jnr, 1995, NG 6553.
El misteri Bermejo
En sabem ben poc de qui va ser Bartolomé Bermejo. Sabem que era cordovès, nascut el 1445 i que va començar la seva carrera el 1468. El seu primer quadre, el Sant Miquel triomfant mostrava una sorprenent maduresa i clares influències de l'escola flamenca (de la que adopta tècniques), pel que alguns autors suposen que va passar per algun taller flamenc, tot i que Joan Molina creu que podria haver-se format a València mateix, que en aquell moment era una ciutat molt rica i cosmopolita. Hi ha sospites de què Molina era un jueu convers, perquè es va casar amb una jueva conversa, perquè va mantenir molt bones relacions amb la comunitat conversa, i perquè algunes de les seves interpretacions de temes religiosos estaven al llindar de l'ortodòxia, però no n'hi ha evidències. Però també hi ha incògnites sobre els seus darrers anys de vida; es coneixen molt poques obres seves d'aquest període. És probable que morís a Barcelona cap el 1501.
Bartolomé Bermejo, Crist de la Pietat. Oli sobre taula, c. 1470-75. Museu del Castell de Perelada.
Concupiscència per als ulls
Molina afirma que Bermejo era un geni, que podria competir amb els grans pintors europeus de la seva època, sobretot amb la seva particular tècnica de pintura a l'oli. És un autor que pintaba amb lupa para poder reproduir al detall les diferents espècies naturals (per això, molt encertadament, l'exposició s'acaba amb un audiovisual, Zoom Bermejo, mitjançant el que es poden visualitzar els detalls de la seva obra). Molina afegeix, a més a més, que Bermejo és un autor d'una gran capacitat d'innovador, que renova el paisatge pictòric (amb atreviments notables com pintar el sexe de Jesucrist al Crist de la Pietat o retratar la Verge de Montserrat asseguda sobre una serra que representa la muntanya). Molina ha apuntat que els seus quadres reflecteixen una evolució contínua, només digna d'un gran creador. I destaca que, fins i tot en els seus quadres de temàtica religiosa, l'estètica no està supeditat a l'aspecte místic del quadre. La finalitat de les obres de Bermejo seria "Satisfer la concupiscència dels ulls"; en definitiva, els seus quadres serien "pintures en el sentit modern del terme".
Bartolomé Bermejo, Tríptic de la mare de Déu de Montserrat. Oli sobre taula de roure. Cap al 1483-1484. Cattedrale Nostra Signora Assunta, Aula Capitolare, Acqui Terme (Alessandria).
Un home errant per la Corona d'Aragó
Bermejo va començar la seva carrera a la rica València del XV. De fet, Molina apunta que és molt probable que arribés a conèixer Joanot Martorell, perquè freqüentaven els mateixos ambients. Bermejo va ser protegit per alguns destacats burgesos i comerciants residents a la Corona d'Aragó. Durant algun temps va rebre encàrrecs de la comunitat jueva conversa de Daroca, a l'Aragó, per passar després a Saragossa (on va fer algunes obres per la basílica del Pilar). Bermejo tenia fama de ser conflictiu en el compliment dels seus contractes i potser per això va anar d'un lloc a l'altre (el que li suposava molts problemes, ja que, per les regles gremials, per a treballar havia de subordinar-se a les ordres d'un mestre local, molt menys capacitat que ell). Però un dels principals protectors que va tenir Bermejo va ser l'ardiaca barceloní Lluís Desplà, qui va encarregar a Bermejo la famosa Pietat Desplà, l'obra que presideix l'exposició, dos anys després de la seva restauració. Molina creu fins i tot que Desplà podria ser considerat "coautor" de la Pietat, perquè en va dictar les característiques principals. Sabem que Bermejo va fer alguna altra obra per a la Catedral de Barcelona, com el disseny d'una dels vitralls de la capella del Baptisteri.
Bartolomé Bermejo, Descens de Crist als Llimbs. Oli i daurat sobre taula, c. 1475. MNAC, Barcelona.
Per no acabar-se'l
Quan es va restaurar la Pietat Desplà un equip de científics van catalogar els éssers vius que s'hi representaven, i van identificar 48 plantes, tres fongs i vint-i-dos animals. Els llibres que llegeixen els personatges retratats es poden llegir, i els personatges que apareixen com a fons tenen un nivell de detall increïble. Així mateix Bermejo es destacava en la seva capacitat de pintar vestits i ornaments... El comissari assegura que la restauració de la Pietat Desplà i l'organització de l'exposició ha permés ampliar el coneixement d'un pintor inabastable.
Bartolomé Bermejo, Flagel·lació de Santa Engràcia, c. 1474-1477. Museo de las Bellas Artes de Bilbao.
L'Andy Warhol del XV
Pepe Serra, director del MNAC, ha afirmat que aquesta exposició és perfecta per ampliar el nombre de públic dels museus, ja que Bermejo és "l'Andy Warhol del segle XV", pel seu caràcter inconformista, original i renovador. Miguel Falomir, director del Museu del Prado, s'ha mostrat satisfet per la marxa d'aquesta exposició al Prado, que ha permés popularitzar un artista poc conegut, ha confiat en que es repeteixi l'èxit a Barcelona, i ha ratificat la seva voluntat de continuar col·laborant periòdicament amb el MNAC. Miquel Molins, de la Fundació Banc Sabadell, qui ha col·laborat en la restauració de la Pietat Desplà i en l'exposició, ha felicitat als promotors de la iniciativa i ha definit la pintura de Bermejo com una "festa per als ulls". El MNAC, amb ocasió d'aquesta exposició oferirà visites guiades, i també tres conferències sobre el pintor cordovès, que tindran lloc aquest 14 de febrer, el 10 d'abril i el 17 d'abril. Els organitzadors de la mostra també han editat un complet catàleg, amb textos de Joan Molina, Carl Brandon Strehlke, Javier Ibáñez i Alberto Velasco; aquesta obra ha tingut molt d'èxit, ja que hi ha poca producció bibliogràfica sobre Bermejo.
Foto de portada: Bartolomé Bermejo, Pietat Desplà. Oli sobre taula d’alber i pollancre, 1490, Catedral de Barcelona.