L'Altra Editorial publica, en traducció directa del noruec, Ballar en la foscor, el quart volum de l'hexalogia La meva lluita, de Karl Ove Knausgård (en castellà, Bailando en la oscuridad, a Anagrama). Després de l'èxit de les tres primeres parts d'aquesta novel·la, amb aires autobiogràfics, el públic català podrà acostar-se a una obra que relata l'arribada de l'autor a la majoria d'edat. Una excel·lent continuació de les obres anteriors, però que també pot llegir-se de forma independent. Ballar en la foscor suposa la confirmació d'un autor, Knausgård, que en els darrers anys ha acumulat tot tipus de guardons.

Perdut entre fiords

En aquest episodi Karl Ove arriba a la seva majoria d'edat. La combinació de problemes familiars i econòmics l'obligaran a deixar la seva casa, al Sud de Noruega i buscar feina. Trobarà un lloc de treball com a professor al Nord de Noruega, on davant la manca de voluntaris entre els docents, l'Estat ha d'enviar joves batxillers per fer-se càrrec dels estudiants de secundària. Karl Ove es veurà de sobte immens en la maduresa: es troba allunyat de la seva família i els seus amics, sol en un paratge hostil, obligat a guanyar-se la vida, induït a buscar parella... Però  malgrat la il·lusió que li suposa aquesta nova vida, Karl Ove no deixa de ser, fins a cert punt, un adolescent perdut al món dels adults: es sent insegur davant els alumnes, es sent desbordat amb la seva feina, té problemes per gestionar la seva vida...

La foscor

Però per a Karl Ove el pitjor, sobretot, és el dur hivern del nord de Noruega, on es passen mesos sencers amb temperatures baixíssimes i sense que aparegui el sol. Una situació difícil, especialment en un poble petit, on tothom es coneix i la vida esdevé claustrofòbica. El jove es passarà la vida enganxat al telèfon: les seves trucades el mantenen lligat al seu món d'origen. Però periòdicament arriba la crisi: Karl Ove, com la majoria dels habitants del Sud, no aconsegueix habituar-se a la zona. Finalment, com tants d'altres surenys, tan sols passarà un any a la regió. Quan acabi l'any tornarà. És en la soledat d'aquests mesos hivernals, que Karl Ove anirà recordant els seus anys d'adolescència, de tal forma que Ballar en la foscor no és només la crònica de l'any que passa al nord, sinó també dels dos anys que el precedeixen.

Sexe, drogues i rock & roll

L'eix conductor d'aquell període de la vida de Karl Ove, i en conseqüència d'aquest volum de La meva lluita, és el sexe. El jove està obsessionat en mantenir relacions amb alguna noia, però no té gaire sort. La majoria de les dones que l'atreuen, el rebutgen. I quan aconsegueix anar-se'n al llit amb alguna l'experiència és un fracàs. Això el fa sentir terriblement insegur i acaba marcant el seu dia a dia. Al final, el jove professor acaba fixant-se en una alumna de tretze anys, que acabarà convertint-se en una obsessió per a ell.

Escapatòria

L'escapatòria, davant la duresa de l'entorn i el fracàs sexual, la troba Karl Ove, bàsicament, en l'alcohol. Abans d'arribar al Nord, Karl Ove ja s'havia emborratxat amb freqüència amb d'altres estudiants. Però en arribar al Nord, es veurà immers en una ciutat on el consum excessiu d'alcohol no és gens excepcional. Karl Ove s'emborratxarà amb els seus companys de feina, però també amb els pescadors i amb els treballadors de la zona. No seran unes simples copes de més: beurà fins perdre el control, fins oblidar tot allò que ha fet, fins arribar a la inconsciència. L'alcohol esdevé un motor de la seva vida, però li acaba provocant fins i tot problemes a la feina.

La creativitat

Quan Karl Ove tria anar al Nord, ho fa convençut que això serà una via per triomfar en allò que ell creu més interessant: l'escriptura. Pensa que en el llunyà nord aconseguirà convertir-se en novel·lista. I, de fet, es dedicarà escriure, amb menys fortuna i amb menys constància del que esperava. I continuarà amb la seva altra afició, la música, que l'ajuda en els difícils moments al Nord.

Sinceritat

Un dels elements claus de l'èxit de La meva lluita és l'absoluta manca de pudor de l'autor. Karl Ove ni tan sols silencia les més ridícules de les seves vivències. La seva obra és una completa confessió: confessa la seva mesquinesa, la seva enveja, les seves temptacions pederastes, la seva incompetència, la seva arrogància... I no només confessa les debilitats pròpies: el relat que fa d'alguns personatges és terriblement dur i realista, i això li va portar moltes crítiques, i fins i tot la pèrdua d'alguns amics.

Escriure sobre no res

Que un jove de divuit anys tingui una vida sexual infinitament menys intensa del que li agradaria, no sembla una gran novetat. Que ofegui la seva insatisfacció sexual i vital en alcohol tampoc és gens excepcional. És una mica més interessant que aquest jove trobi una via de sortida en l'escriptura i en la música, però tampoc és res de l'altre món. I, el pitjor que passa al nord de Noruega, és que no passa res. Amb tot això podríem deduir que Karl Ove no tenia gaire matèria prima literària per escriure aquest volum. Malgrat tot, Ballar en la foscor és un llibre excepcional. El lector immediatament connecta amb les vivències del protagonista, amb els seus èxits, i amb les seves angoixes. I les més de 500 pàgines en cap cas es fan tedioses: a estones són palpitants, a estones entretingudes, a estones angoixants... Knausgård és un mestre de la ploma i pot fer una autèntica meravella literària amb una història aparentment anodina.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat