Quan un episodi de suspens basat en fets reals s'ajunta amb Netflix, el match és gairebé instantani. I és que el director català Daniel Calparsoro (Barcelona, 1968) començarà a rodar properament una minisèrie a la plataforma que portarà per nom Asalto al Banco Central i que serà un thriller d’acció de cinc capítols basat en la història real que va passar a Barcelona el 23 de maig de 1981. La producció està protagonitzada per Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, que acaba de guanyar la Concha de Plata a millor actor de repartiment per Un amor, la pel·lícula d'Isabel Coixet sobre el llibre homònim de Sara Mesa. La trama se situa tres mesos després de l’intent de cop d’estat al Congrés, quan onze homes encaputxats van entrar a la seu del Banc Central de Barcelona. A la sèrie (i a la vida real), el que comença sent un atracament acaba posant en qüestió la llavors recent democràcia espanyola. Està previst que el rodatge s'allargui dos mesos.

167dece4 ae1c 44e1 8025 1cbba80c0623 16 9 discover aspect ratio default 0
Foto: EFE

La història real de l'atracament al Banc Central

L'assalt va començar pocs minuts després de les nou del matí del dia 23 de maig del 1981, un dia en què l'oficina estava oberta. La seu, situada llavors al número 23 de Plaça Catalunya, a Barcelona, comprenia tot un edifici de set plantes i tenia també accessos des de la Rambla de Barcelona. Onze persones, com a mínim, van entrar a l'edifici dirigides per José Juan Martínez Gómez àlies "El Rubio", retenint més de 300 persones entre empleats, clients i transeünts. Les autoritats policials van rebre l'avís pocs minuts després, així com les redaccions dels diaris barcelonins. De fet, els periodistes del Diario de Barcelona van ser els encarregats de recollir un comunicat dels atracadors ubicat en una cabina de telèfons del costat del banc, on s'exigia a les autoritats que deixessin en llibertat quatre herois del 23 de febrer i Antonio Tejero, màxim executor de l'intent de cop d'estat, tot i que aquest va declarar als seus advocats que no tenia cap intenció de que l'alliberessin, desmarcant-se de la petició.

En aquest context, les autoritats evacuaren la plaça  i la part superior de les Rambles, i a les poques hores també s'evacuaren en ambulància dos dels ostatges, una d'elles ferida d'arma de foc, i així van seguir les properes hores. També hi va haver intercanvis per menjar. Vist que no tenien escapatòria, els assaltants van començar a negociar la seva entrega, però els GEO (Grup d'Operacions Especials) van acabar entrant després que un franctirador abatés un dels atracadors mentre retenia un hostatge al terrat de l'edifici.  Finalment, El Rubio va decidir que els hostatges sortissin, fent que alguns assaltants també s'hi barregessin. Tots els assaltants, excepte un, van acabar detinguts. Després de la seva detenció es va comprovar que no tenien cap vinculació ni política ni amb la Guàrdia Civil. Van ser condemnats a entre 30 i 40 anys de presó.