Els darrers manuscrits inèdits de l'escriptor jueu Franz Kafka han estat exhibits avui a la Biblioteca Nacional d'Israel, a Jerusalem, que ha quedat petita a causa de la gran expectació que ha creat la presentació.
Kafka havia demanat que els manuscrits que va deixar en morir l'any 1924 fossin destruits, però ningú no va complir el desig. Gairebé un segle després, centenars de documents que havien restat amagats durant dècades en la caixa forta d'un banc de Suïssa han sortit a la llum, en quedar resolt un tortuós litigi de propietat.
El llegat consta de cartes, diaris, quaderns, esbossos i escrits a mà de l'autor de La metamofosi, El procés i El castell, que estaven guardats en setanta carpetes de l'arxiu personal del seu amic Max Brod, que és a qui va lliurar els documents demanant que els cremés. Però Brod no ho va fer i se'ls va endur a Tel Aviv quan va fugir dels nazis. A la mort de Brod, que va ser un dels grans dramaturgs del Teatre Habima d'aquesta ciutat, els papers van caure en un laberint legal i van acabar a Suïssa.
El director de la biblioteca, David Blumberg, ha anunciat que els documents seran exposats i també difosos per Internet pròximament. Un conservador del museu ha insistit que el més interessant és que ara es poden veure "els escrits originals de Kafka" i també "l'escriptura a mà" i com "repartia el text entre pàgines".
Entre els documents n'hi ha d'escrits en hebreu en lletra cursiva, (com es veu en la fotografia d'aquí sobre), que mostren que l'escriptor podia escriure petits textos en hebreu i redaccions adreçades al seu professor d'aquest idioma. Se sabia que Kafka estudiava hebreu des del 1917, però no se'n tenia més constància. El fet ha causat molta impressió a Israel, perquè es considera que la recuperació de l'idioma -desaparegut cap al segle III per a l'ús corrent- era encara molt incipient a principis del segle XX, pràcticament coetània a Eliezer Ben Yehuda, el gran impulsor de la llengua.