Al vestíbul del Teatre Romea, on Margarida Xirgu va entrar al món del teatre professional el 1906, i on diuen que encara hi plana el seu esperit, s'ha presentat l'Any Xirgu, que durant el 2019-2020 commemorarà els 50 anys de la mort de la gran actriu catalana. Es vol homenatjar, així, l'artista que va renovar el teatre català i espanyol, a la dona que va interpretar magistralment les obres de Federico García Lorca, Rafael Alberti y Alejandro Casona. Una dona que va donar el seu suport decidit a la República i a la que el Tribunal de Responsabilitats franquista va condemnar a l'expropiació de tots els seus béns i a l'exili perpetu. Aquest Any Xirgu serà comissariat Ester Bartomeu, qui afirma que tindrà tant en compte el seu paper com a actriu, com la seva actuació com a dona, molt trencadora per a la seva època. El programa de l'Any Xirgu no és tancat, però ja es poden consultar algunes activitats mitjançant la web de l'esdeveniment. Aquesta commemoració està cofinanciada pel Departament de Cultura, l'Institut Català de la Dona, el Consolat de l'Uruguai i moltes altres entitats públiques i privades.
D'Instagram al Teatre Nacional
La intenció de Bartomeu és que aquest Any Xirgu no estigui destinat bàsicament als fans de Margarida Xirgu, sinó que s'orienti cap als joves que encara no coneixen la seva figura. Per captivar-los, en aquesta commemoració hi tindran un paper important les xarxes socials: s'ha previst fer unes "píndoles audiovisuals" sobre Xirgu que seran dirigides per Eva Saumell hi que es difondran per Instagram. A finals d'aquest estiu s'inaugurarà una exposició itinerant que durà la figura de la Xirgu per diferents llocs de Catalunya. I un dels actes centrals de la commemoració serà un monòleg, Sólo una actriz de teatro, que Estela Medina, una deixeble uruguaia de Xirgu, representarà a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. El Consolat de l'Uruguai a Barcelona, que s'ha involucrat en la commemoració, ha promogut una exposició a la Sala Dalmau amb la intenció de difondre el llegat de tres personatges: Margarida Xirgu, Federico García Lorca i el figurinista i escenògraf uruguaià Rafale Barradas. Per a l'acte de clausura, el 25 d'abril de 2020, hi haurà una lectura dramatitzada a Casa Amèrica. També s'han programat activitats més acadèmiques: la revista Entreacte dedicarà a Xirgu un monogràfic i es publicarà un llibre format per un recull d'entrevistes de l'actriu. És possible que el programa, que encara està obert, s'ampliï amb d'altres actes.
L'esperit de la Xirgu
Hi ha joves que no saben qui va ser la Xirgu, però la gent que actua al Teatre Romea, encara avui, assegura que la seva presència plana sobre els actors. I hi ha fins i tot qui diu que al teatre hi niua el seu fantasma. El cap de sala del Teatre Romea, que porta 37 anys al local, ha afirmat que en un passadís que hi ha a la zona dels camerinos, encara, hi és present el fantasma de la Xirgu. Assegura que en aquesta zona quan hi passes s'hi senten calfreds. Ha relatat que un cop el fantasma de la Xirgu se li havia aparegut a la seva filla, però que recentment hi ha alguna altra persona que l'ha vist. Diuen que va vestida amb una espectacular pamela i amb un collaret de perles.
Caricatura de Margarida Xirgu realitzada per Barradas.
L'actriu de Lorca
Margarida Xirgu va néixer a Molins de Rei el 1888. Després de fer teatre d'aficionats es va passar al teatre professional. Va debutar al Teatre Romea, el 1906, als 18 anys, amb el Mar i cel de Guimerà. Xirgu va ser capaç de representar molt papers complicats per a l'època: va aparèixer a l'escenari descalça, amb el ventre nu... Això a vegades va generar un gran escàndol. A partir de 1912 va començar a fer teatre en castellà, i això li va donar molta projecció a l'Amèrica Llatina. Va representar Medea al teatre romà de Mèrida, una de les seves actuacions més recordades. El 1926 va conèixer Federico García Lorca i van començar una col·laboració molt fructífera. L'actriu catalana estrenaria bona part de les obres de Lorca. L'esclat de la guerra civil la va trobar en gira, a l'Amèrica Llatina, i ja no tornaria mai a Catalunya. Pel seu compromís amb la República la justícia franquista la va embargar tots els béns i la va condemnar a l'exili perpetu. Va tenir una pròspera carrera professional a l'Amèrica Llatina. El 1959 va obtenir la nacionalitat uruguaiana i el 1969 va morir a Montevideo. Més tard el seu cadàver seria repatriat a Catalunya, al seu Molins de Rei natal.
Foto de portada: Margarida Xirgu en una foto d'Amadeo per a Nuevo Mundo.