Avui el Departament de Cultura ha presentat l'Any de la Colla de Sabadell, que serà comissariat pel periodista Joan Safont, director de La Llança. D'aquesta forma el món de la cultura vol homenatjar aquest grup d'intel·lectuals que va aparèixer a Sabadell el 1919 i que va estar integrat per personatges tan destacats com els escriptors Joan Oliver i Francesc Trabal. A la presentació hi han estat presents la consellera de Cultura, Laura Borràs, el president de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell, l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant i el comissari de la iniciativa, Joan Safont. Aquest diumenge es donarà el tret de sortida a aquesta celebració amb un vermut musical, una activitat molt adequada l'esperit lúdic dels homenatjats. Es farà, òbviament, a Sabadell (al racó del Campanar).
Des del Vallès
Aquesta commemoració va sorgir a nivell local, d'una iniciativa ciutadana, a Sabadell, a partir de la celebració del 30 aniversari de la mort de Pere Quart, el 2016. Es va voler ampliar l'homenatge realitzat a Joan Oliver, fent-lo extensiu als seus companys de generació, algun d'ells poc coneguts i es va crear la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell. Més tard, aquesta iniciativa va ser assumida per la Generalitat a través de la Institució de les Lletres Catalanes, amb la voluntat perquè superi el marc de Sabadell i s'estengui per Catalunya. Tot i que hi haurà molts actes a la ciutat del Vallès, hi ha la voluntat d'estendre els actes per tot l'àmbit territorial català.
Una excursió de la Colla de Sabadell. Duen els pans clavats a la punta del bastó.
100 anys de la Colla com a tal
Al mes d'agost s'acomplirà el centenari de l'excursió d'un grup de joves sabadellencs a la Font del Saüc, on es passarien uns dies de festa, però també de reflexió, durant els quals ironitzarien sobre la societat sabadellenca (Oliver deia que Sabadell, "la nostra petita pàtria, era una ciutat atrafegada i sorruda, trista i rica"). Safont ha manifestat que la seva celebració vol recordar el grup, des dels seus inicis, fa un segle, fins a l'exili. I ha destacat que cal anar més enllà de la visió pintoresca dels seus membres: "Els coneixem molt per les seves performances, per les seves anècdotes, però no hauríem de quedar-nos en aquests aspectes, sinó anar més enllà". Ha posat èmfasi en què, sobretot, es van caracteritzar per la seva voluntat de modernització i per la seva capacitat de crítica social.
Un simposi, un documental i una exposició
La programació s'està acabant de definir, però ja té a punt els seus plats forts. El 4 i 5 octubre tindrà lloc un gran simposi a Sabadell sobre la faceta més literària d'aquest grup. També s'ha previst la realització d'un documental sobre aquest influent Colla. I no faltarà una exposició a Barcelona sobre la Colla i el seu paper renovador de la cultura a la Catalunya dels anys 1920 i 1930. Ja s'ha obert la pàgina web de l'Any. Hi haurà representacions teatrals de les obres dramàtiques de Joan Oliver. I Safont ha anunciat que també hi haurà iniciatives importants en el camp de les publicacions, amb reedicions de les obres dels membres del grup, i també amb estudis sobre la Colla. Joan Safont ha manifestat la seva voluntat que aquest any serveixi per rescatar els personatges de la Colla menys coneguts, i, a més a més, per recordar les aportacions al marge de l'àmbit literari (les més conegudes), en el sector artístic, musical, periodístic...
L'humor com a element unificador
La Colla de Sabadell (també anomenada Grup de La Mirada) era un col·lectiu ben heterogeni. Hi havia escriptors destacats com Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Oriols, els artistes Ricard Marlet i Antoni Vila Arrufat, el periodista Lluís Parcerisa, el filòsof Miquel Carreras, el farmacèutic Joan Garriga i l'advocat Josep M. Trabal. Allò que més els va unir va ser el seu humor àcid i provocador, que enllaçava amb els de les primeres avantguardes europees. Els màxims exponents d'aquest humor el trobarem, en el futur, en els contes de Francesc Trabal i en les obres de Joan Oliver.
La modernitat a Sabadell
La Colla de Sabadell va apostar per una cultura moderna i oberta als corrents més renovadors procedents d'Europa. Els membres de La Colla eren molt crítics amb el seu entorn, i de fet, el lema que tenien al casino on es trobaven era "Estem envoltats de pocavergonyes". Safont explica que els membres del grup es van posicionar clarament en contra de la dictadura de Primo de Rivera. Van donar suport inqüestionable a la República i a les reivindicacions de les llibertats nacionals catalanes. Entre les seves iniciatives de dinamització de la cultura catalana hi va figurar la creació de les Edicions La Mirada, germen de les futures Edicions Proa.
Honors
Per a Laura Borràs, és cabdal "la mirada que van posar sobre el país" els membres d'aquesta Colla, que va anar de la crítica descarnada i un sentit de l'humor corrosiu, a una tasca molt constructiva, com l'editorial La Mirada. "Van sacsejar una societat i un país", explica la consellera, i conclou que aquest llegat és perfecte en un moment com aquest, també convuls. Joan-Elies Adell, president de la Institució de les Lletres Catalanes, ha destacat la idoneïtat de la tria de Safont com a comissari, perquè "calia una visió externa", des de fora de Sabadell, del grup. Maties Serracant, ha celebrat que s'hagi passat "d'una celebració de ciutat a una celebració de país" i ha destacat que la Colla va voler convertir Sabadell en una ciutat capdavantera de la innovació, però també de l'humor. Però també ha posat èmfasi en la seva aportació democràtica en els durs temps de la República, la guerra i l'exili. Ha tancat les intervencions Adell, amb una frase de Joan Oliver, que ha considerat molt adequada als temps actuals: "Estem a la trinxera i la nostra millor arma són les paraules".