La ciutat de Terrassa està dividida. El motiu de l'escissió entre els seus veïns és un antic anunci de Netol, pintat en els anys seixanta del segle passat i que ha aparegut en una façana d'un edifici de la ciutat vallesana. N'hi ha que defensen conservar-lo. Es pregunten com poder salvar aquest reclam publicitari ja esdevingut tota una icona del nostre disseny gràfic i per extensió, del nostre art. D'altres veïns s'ho miren amb reticències i es pregunten qui ha de pagar tot això.

Tot net

“Metall que es neteja amb NETOL, brilla tant com el sol”. Pocs productes han sigut tan efectius a l'hora de netejar els metalls com la pasta Netol, empresa creada a inicis del segle XX per Fresneda i Lorán, dos empresaris que, en aquells primers dies, van establir la fàbrica del seu producte miraculós en el número 17 de la Ronda de Sant Pere de Barcelona.

El nom del líquid fa referència al seu origen català i l'adaptació nostrada del vocable angès 'all'. Net-all, va donar pas a Net-ol. Netol: tot net. El netejador va ser un èxit des del primer dia, principalment per la seva inqüestionable eficiència (en un anunci de l'època Fresneda i Loran oferien 10.000 pessetes, tota una fortuna, a qui els presentés un producte més efectiu); en part gràcies a la seva imatge publicitària, un majordom que lluia unes galtes de mida XXXL coronares per un gran somriure.

El majordom de Netol destaca com un dels màxims exponents del boom que va viure la indústria publicitària a Catalunya des de l'any 1890 i fins al 1950. Aquesta publicitat, com s'explicava en una exposició organitzada ara fa dos anys pel Museu del Disseny, es limitava a anuncis classificats de només text (hi havia molt poques imatges) en premsa, revistes o cartells al carrer. Eclosió del format que va tenir com a gran referent Rafael Roldós i Viñolas, fundador el 1872 de la primera agència publicitària a casa nostra: Roldós y Compañía, des d’on es van crear els anuncis de Cerebrino Mandri, Eucrol, o Potax.

Anunci Netol 2
Anunci d'època de Netol

La descoberta

Durant dècades la marca no va deixar de créixer, fet que va derivar en què Netol hagués d'abandonar la seva antiga seu a la Ronda de Sant Pere, per ubicar-se en una nova fàbrica, molt més gran, al carrer Tànger del Poble Nou. Un edifici de gran valor arquitectònic, paradigma de l'arquitectura residencial de la burguesía de postguerra, obra de Santiago Balcells i Gorina. Netol va cesar la seva activitat l'any 2007. A la seva fàbrica es va instal·lar un edifici de d'oficines (Interface) però, sumada l'any 2003 al Catàleg Arquitectònic de Barcelona i considerada Patrimoni Industrial, amb l'obligació de conservar la façana original de Balcells. Ara bé, hauríem de conservar un vell anunci de la històrica companyia de productes de neteja Netol aparegut a la paret d'un edifici a la confluència dels carrers Font Vella i Cardaire de Terrassa?

La descoberta es va produir el 12 d'abril passat, apareixent per sorpresa després de retirar-se una placa publicitària. L'anunci del 'Netejavidres Netol' (amb el tiemps la empresa havia ampliat la seva oferta de productes) visiblement deteriorat, conserva no obstant això rastres dels vistosos colors originals -blanc, blau i vermell-, mostra la tipografia de la marca i la seva icònica imatge, la del majordom d'ampli somriure, i cobreix gairebé per complet tota la façana lateral de la casa de dues plantes sobre la qual està pintat. La popularitat que va aconseguir la marca en la dècada dels seixanta ha fet que l'aparició de l'anunci a la façana de l'edifici de Terrassa hagi suscitat tot tipus d'opinions.

Façana edifici Netol Balcells
Façana de l'edifici Netol obra de Santiago Balcells. Foto - Arxiu Estudi Balcells

Museu al carrer

L'amo de l'immoble en el qual ha aparegut el cartell pintat en guix, Miguel Ángel Salazar, no sabia com conservar l'anunci i, després de contactar amb experts, va arribar a la conclusió que, per restaurar-lo, faria falta una inversió elevada, ja que es tracta d'un treball complex per com està de deteriorada la pintura i les dimensions que té, a la qual no podia fer front. En principi, va decidir retirar-lo i repintar la façana, però el Diari de Terrassa es va fer ressò de l'aparició i això va cridar l'atenció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), situat també a Terrassa.

La direcció del MNACTEC es va oferir la setmana passada a l'ajuntament de la ciutat i al propietari de l'immoble per assumir els costos de retirada i conservació del cartell publicitari, mitjançant un equip de restauradors, i que l'anunci passi a formar part de la seva col·lecció. De fet, el museu va engegar el 2017 una iniciativa sota el nom de 'Museu al carrer' per recopilar elements corporatius, com cartells d'entre el segle XIX i el 1980 que encara estiguin en carrers i espais públics de Catalunya; i, durant aquests cinc anys, n'ha catalogat més de 1.700.

El propietari de l'immoble ha celebrat la proposició del museu i aquesta setmana s'han reunit al costat de representants de l'Ajuntament per veure com es farà l'operació. El regidor Josep Forn ha explicat que "gràcies a la col·laboració entre la propietat, el museu i l'ajuntament la recuperació del cartell que evoca el nostre passat està més a prop".

Façana Netol Terrassa
Imatge del mural de Netol apareguda a un edifici de Terrassa. Foto - EFE

Els autors, coneguts i desconeguts

Durant els dies en què ha durat el debat sobre què fer amb l'anunci, Diari de Terrassa va trobar l'autor de l'anunci, Josep Font, un empresari egarenc de 73 anys, que va pintar el cartell juntament amb el seu pare durant la segona meitat dels anys seixanta. Malgrat l'interès de tothom per conservar-lo, l'anunci encara té un futur incert perquè de moment no hi ha un acord oficial, i Font avisa que "la pintura es deteriora cada dia pel sol i la humitat" i que "si es vol restaurar, s'ha de retirar aviat". 

Per cert, més de cent anys després de la seva creació, encara no s'ha pogut documentar qui és l'autor que va donar vida al majordom de Netol, tot i que són molts els indicis que apunten cap al dissenyador i il·lustrador francès, artista molt popular a l'epoca, Chantecler