El Museu Egipci de Barcelona presenta, fins al proper mes de setembre, l'exposició Animals sagrats de l'Antic Egipte. Es tracta d'una exposició de petit format, amb 70 objectes, que aprofita algunes de les peces del fons del museu que ja s'havien exposat anteriorment i es completa amb algunes peces de gran qualitat, que no s'havien pogut veure al Museu i que són les que esdevenen les conductores d'aquesta mostra. Una magnífica forma d'entendre la complexa relació dels egipcis amb els animals. De fet, ja Herodot es mostrava sorprés de que els egipcis identifiquessin déus i animals, domèstics o no: "El seu país, encara que confronta amb la Líbia, mare de feres, no abunda molt en animals; però els que hi ha, siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades".
Bust de la deessa Sekhmet. Granit. Dinastia XVIII, regnat d’Amenhotep III (1391 1353 aC). Museu Egipci de Barcelona.
L'exposició s'inicia amb un recordatori amb el paper dels animals en l'alimentació dels egipcis, però també en l'ús simplement decoratiu dels animals, per exemple, com a part del mobiliari. I després d'aquesta contextualització, passa a treballar els aspectes simbòlics i rituals de l'animal, que és el tema central de la mostra. Més endavant, passa a aspectes de més transcendència simbòlica i religiosa i ens mostra el culte als déus que es realitzava amb imatges zoomorfes, o amb imatges que combinen atributs humans i animals. Mostra pintures, capitells, joies, instruments i elements diversos amb decoracions d'animals sagrats. Però un dels punts més captivadors per al públic és la presentació de mòmies egípcies.
Màscara procedent d’una mòmia de cocodril. Guix pintat i guix cristal·litzat. Baixa Època-Període Ptolemaic (715-30 aC). Museu Egipci de Barcelona.
Els atributs de certs animals els va dur a ser aparellats a nivell simbòlic amb determinats déus. El falcó va estar associat al déu Horus, i bona part de les representacions del falcó estan vinculades a aquest Déu, però també se l'associava a Quebehsenuf, un dels fills d’Horus. Per això, un dels vasos que solia contenir les vísceres de les persones momificades solia tenir forma de falcó, perquè es considerava que Quebehsenuf era un dels guardians d'aquests elements, bàsics per a mantenir la vida dels morts. A l'exposició els falcons hi juguen un paper clau, i no hi pot faltar una magnífica escultura d'Horus com a falcó. El gat era l'animal sagrat de la deessa Bastet, representada sovint com una dona amb cap de gata; arrel d'aquesta identificació s'han trobat moltíssimes mòmies de gats, algunes de les quals es presenten en aquesta mostra. La deessa Tueris, que estava vinculada a les inundacions del Nil i a la maternitat, es representava com una hipopòtama embarassada, amb potes de lleó i cua de cocodril; al Museu Egipci no hi falta una imatge representant-la. La vaca Hathor, la dida del faraó, també és una deïtat protectora, que es sol representar com una dona amb orelles de vaca; pero la mateixa Hathor va ser enviada pel seu pare Ra a la Terra, per terroritzar els humans: en aquest cas es va transformar en lleona, i així, Hathor també era representada com la lleona Sekhmet; a l'exposició trobem mostres de les dues representacions de la deessa. El babuí era assimilat al déu Tot, la divinitat tutelar dels escribes. En canvi Sobek, que s'associava al cocodril, era una divinitat perillosa, nociva, tot i que amb el temps va anar perdent contingut negatiu. Tenia els seus propis temples, on els cocodrils eren sobrealimentats amb les més selectes menges.
Sarcòfag i mòmia de falcó. Període Ptolemaic (302-30 aC). Museu Egipci de Barcelona.
Algunes de les peces més sorprenents de l'exposició són les mòmies i sarcòfags d'animals, que van prendre una gran importància en els darrers compassos de la cultura egípcia. Els peregrins que visitaven un temple, en algunes ocasions, duien mòmies com a ofrenes pels déus que representaven aquells animals. Se sap que prop d'alguns temples fins i tot hi havia granges especialitzades en la cria d'aquestes bèsties (al temple de Bastet a Bubatis s'hi han trobat mòmies de 300.000 gats). A vegades aquests animals eren sacrificats per a ser momificats, contradient versions simplistes de la relació entre els egipcis i els animals sagrats. Els professionals de la Fundació Arqueològica Clos, a més de portar el Museu Egipci, participen en excavacions a Egipte, i en algunes d'elles s'han trobat grans quantitats de mòmies d'animals (per exemple, falcons). Però, a més a més, el Museu, amb la col·laboració de diferents equips mèdics, han aplicat la tecnologia forense a l'estudi de les mòmies animals, i han obtingut resultats sorprenents: una de les mòmies d'un ibis duia al seu interior una bossa amb cargols, sens dubte, com a aliment per a la vida futura; i una cria de cocodril momificada havia mort d'una fractura de columna.
Collaret amb tres caps de marrans coronades amb el disc solar. Or i turquesa. Període Kushita. Dinastia XXV (715-332 aC). Museu Egipci de Barcelona.
Animals sagrats es completa amb un cicle de conferències sobre diferents aspectes del paper dels animals a l'Antic Egipte: comptarà amb la participació de destacats egiptòlegs com Emma González Gil o Luis M. Gonzálvez.
Aquesta exposició compta amb algunes peces excepcionals, d'una gran bellesa, que són les que li donen un to especialment atractiu: les mòmies de gats, ibis i falcons, una estàtua d'un immens cap de babuí, un petit recipient per a cosmètic amb un relleu amb babuïns, un delicat collaret amb representacions de marrans del període dels faraons negres, una impressionant escultura de Sekhmet, una petita imatge en fusta d'una cobra, la màscara mortuòria d'un cocodril... Objectes meravellosos que fascinen i que permeten introduir-se al món fascinant de l'egiptologia.. Animals sagrats de l'Antic Egipte aconsegueix, sens dubte, desvetllar l'interès dels visitants per aquesta part tan misteriosa del nostre passat.
Fotografia de portada: Sarcòfag d’ibis. Fusta, pa d’or i bronze. Baixa Època (715-332 aC) o Període Ptolemaic (302-30 aC). Té la mòmia de l'ibis a l'interior. Museu Egipci de Barcelona.