El Palau Robert ha inaugurat dues exposicions d’homenatge a l’escriptor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) en el marc del centenari del seu naixement. Fins al 19 de novembre i de forma gratuïta es podran visitar les dues propostes. Joan Fuster en el seu temps ofereix un recorregut per la trajectòria vital i professional, mentre que la mostra Joan Fuster-Josep Pla: una conversa infinita aborda la intensa relació entre el valencià i l’escriptor empordanès Josep Pla. Coincidint amb la Diada del País Valencià, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat el pensament de Fuster per fugir de “dogmatismes” i “simplismes” en els anàlisis i apostar pels principis humanistes de defensa de la llibertat de les persones i els pobles. La inauguració de les exposicions s’ha fet una any després de l’any Fuster i coincidint amb la Diada del País Valencià, la primera en què Vox forma part de les institucions valencianes.
Dues exposicions que es complementen
Joan Fuster en el seu temps està comissariada per Francesc Pérez Moragón i Edelmir Galdón Casanoves. L’exposició analitza com la trajectòria vital “relativament breu” va comptar amb una activitat intel·lectual “incansable” que es pot descobrir en llibres, articles de premsa i una influència en la societat. De Fuster destaca l’aposta per modernitzar el País Valencià, unificar-lo i vertebrar-lo internament a través d’una articulació comarcal. També per identificar-lo amb la història pròpia, de reivindicar i aconseguir un ús plenament normal de la llengua i de difondre la necessitat d’un sistema d’autogovern per mitjà de l’autonomia. Així, l’exposició repassa la trajectòria vital de Fuster, des dels primers anys a Sueca, la seva consciència valenciana, les obres, les seves relacions amb personalitats de l’època i els compromisos amb el país, la llibertat, la llengua i la cultura. A través de retalls de publicacions o entrevistes la mostra plasma el pensament i les actuacions de Fuster, que estan caracteritzats per una consciència valenciana, i després catalana més àmplia, sempre desperta i activa, que es desplegà enmig d’una societat massa carregada amb residus provincians.
Per la seva part, Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita està comissariada per Antonio Martí Monterde i dissenyada per Carles Fargas, i la mostra s’endinsa en dos dels prosistes més decisius de la literatura catalana del segle XX i com va ser la relació “intensa” i “contraposada” dels dos autors. Tant Fuster com Pla són autors d’una obra “excepcional i autèntics monuments literaris”. “A partir d’una primera trobada el 1959, una tarda plujosa a Sueca, i havent-se llegit prèviament, els dos autors van mantenir una relació d’amistat que es va concretar en nombroses trobades posteriors –al voltant de l’Albufera valenciana, a Barcelona i a l’Empordà–, correspondència creuada i una confluència d’interessos que va permetre estrènyer els llaços entre el Principat i el País Valencià”, han explicat.
Aquesta exposició aborda diferents perspectives. Escriure a mà, escriure a màquina tracta com Pla i Fuster són autors de milers de les “millors” pàgines de la literatura catalana del segle XX. “Cadascú a la seva manera, amb la seva prosa han donat a la literatura catalana un eix vertebrador. Tot i ser grans conversadors, sense la seva solitud voluntària, sense una certa grafomania i voracitat lectora, sense una forta voluntat de posar l’estil personal al servei del país, la cultura catalana no seria la mateixa”, han destacat. Mestres i idees, idees mestres tracta sobre l’estil inconfusible dels autors construït a partir de les lectures i amb dedicació al periodisme. Entre d’altres es destaca Michel de Montaigne, el fundador de l’assaig, gènere que tots dos conreen. “L’escriptura del jo, la literatura d’idees, la recerca de la pròpia originalitat i la construcció de la subjectivitat en l’escriptura –van compartir capçaleres i editorials– són els eixos de la seva estètica, matisada per la dedicació al periodisme literari, descobert a través de la lectura d’Eugeni d’Ors”.
Per la seva banda, Converses que duren anys tracta sobre la complicitat literària. S’hi presenten reflexions sobre l’escriptura, la lectura recíproca, la preocupació per país, entre d’altres temes, passen de la conversa a les cartes, de les cartes als articles i dels articles, i en molts casos, també als llibres. “Des de les primeres lectures i la primera trobada, entre tots dos fan del seu diàleg un espai de diàleg intel·lectual importantíssim per a comprendre el paper de la seva relació en la cultura catalana del segle XX”, han destacat des del Palau Robert. Finalment, el darrer àmbit és Posteritat de paper, i tracta de com el llegat que han deixat els Pla i Fuster esdevé una conversa infinita. Aquest llegat compta amb entrevistes, retrats i commemoracions convertides en autèntics esdeveniments de país que reivindicaven la seva influència.