Durant la guerra civil, Catalunya va patir molts bombardejos, però els pitjors van ser els de març de 1938. De la nit del 16 de març al migdia del 18 de març, durant 40 hores, l'aviació italiana va descarregar 45 tones de bombes sobre Barcelona i va causar més de mig miler de morts i més de 1.000 ferits. Va ser un "bombardeig de saturació", destinat a les zones més densament poblades de la ciutat, amb l'objectiu bàsic de massacrar i atemorir la població civil. Un observador britànic va informar el seu govern que "Barcelona està sotmesa al terrorisme massiu des de l'aire", però també va destacar "el coratge" i "la fermesa" de les poblacions afectades. L'Ajuntament de la ciutat ha volgut, enguany que s'acompleixen 8 dècades dels fets, retre homenatge a les víctimes, i també recordar a tots aquells que van denunciar els fets en la seva època. Avui s'ha presentat el programa dels actes de commemoració, que tindrà el seu punt més fort en el mapping l'Arbre de la memòria, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 a la façana de l'Ajuntament.

El nostre bombardeig, tots els bombardejos

La commemoració es duu a terme sota el títol "Barcelona bombardejada, 1936-1939. Volem la pau, no l'oblit". Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde, ha afirmat que des de l'Ajuntament es vol recordar els bombardejos de la guerra civil, però alhora denunciar tots els conflictes oberts en què els bombardejos sobre civils encara estan actius. Pisarello ha volgut destacar que la gent que fuig dels bombardejos avui no és acollida i que hi ha polítiques que impedeixen que els que fugen dels bombardejos actuals puguin ser acollits com ho van ser els barcelonins que van fugir. 

L'arbre de la memòria

Daniela Arónica, comissària de la commemoració i especialista en les representacions italianes dels bombardejos, és una italiana establerta a Barcelona, que s'ha interessat molt en reconstruir la història de les relacions bilaterals, fins i tot en els seus aspectes més tèrbols. Dins dels actes va proposar organitzar un gran acte artístic que simbolitzés la memòria dels bombardeigs, i va contar per a això amb l'artista Xavier Bové. Bové va fugir de les interpretacions simplistes. Va decidir no reproduir ni les imatges dels bombardejos ("com si fos un videojoc") ni recrear-se en el dolor de les víctimes, i va decidir fer una obra "molt conceptual" mitjançant un espectacle de vídeo mapping, llum i so que reflectís "aquells tres dies de terror i d'infàmia". La instal·lació tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de març a la plaça Sant Jaume, però la intenció és que aquest arbre de llum es pugui veure des de tota la ciutat.

Un record al Born

Ricard Vinyes, comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que els ciutadans tenen dret a conèixer el seu passat i que per això el programa serà molt més ampli que un sol espectacle. El Born, l'espai dedicat a la memòria de l'Ajuntament, acollirà una exposició sobre "Una infància sota les bombes", comissariada per l'historiador Jordi Guixé, en què s'analitzarà l'impacte dels bombardejos sobre els nens, fins i tot a llarg termini, molts anys després de la fi del conflicte. Serà oberta del juliol al desembre, i està previst que rebi visites escolars a principis del curs 2018/19. De fet, l'Ajuntament ha preparat un ampli programa educatiu sobre els bombardejos amb la implicació decissiva del MUHBA (que inclou visites a refugis i als antiaeris del Turó de la Rovira, itineraris pel Poblenou i, òbviament, visites a l'exposició). També s'està preparant, amb la fundació Pi i Sunyer ha preparat una gran publicació, el llibre Barcelona, topografia de la destrucció, de Mireia Capdevila i Laia Arañó, on estudia el fenomen dels bombardejos amb la bibliografia i les dades d'arxius més recents, i es complementa amb un conjunt espectacular d'imatges.

Desterrar el qui va bombardejar

La celebració tindrà lloc mentre a la ciutat, a la Zona Franca, encara hi ha un carrer dedicat a Ramon Franco, germà del dictador, que va participar als bombardejos a Barcelona. Però la Comissió del Nomenclàtor ja ha aprovat la seva retirada, i en breu es cercarà un nou nom per a la via. Paral·lelament s'ubicaran senyals a alguns dels llocs bombardejats per l'aviació italiana, com a l'Escola del Mar, o a Sant Felip Neri, on 55 nens van resultar morts per un bombardeig. També s'instal·laran plaques a les cases on van néixer l'enginyer Ramon Parera Comorera i el regidor Manuel Muñoz Díez, organitzadors de la defensa passiva de la ciutat, que va garantir la construcció de refugis mitjançant la xarxa associativa local. Gràcies al seu esforç es va salvar la vida de molts barcelonins.

Mirar el cel sense por

Alguns dels supervivents dels bombardejos van passar dècades encongint-se quan sentien el vol d'un avió. Potser n'hi ha alguns que encara ho fan. Amb aquesta commemoració es vol que els barcelonins puguin, altra vegada, mirar el cel sense por.