Viena Editorial reedita Adéu a Berlín, de Christopher Isherwood. Es tracta d'un llibre que va ser publicat per primer cop el 1939. És una curiosa combinació entre diari i novel·la. L'obra està inspirada en les pròpies vivències de l'autor a Alemanya, on hi va passar una temporada als anys trenta.

Els dos Berlins

És inevitable preguntar-se què va dur un escriptor anglès, esquerrà i homosexual, a una Alemanya on el nazisme estava en plena progressió. Però el Berlín de principis del segle XX era una de les ciutats més dinàmiques d'Europa, on s'hi trobava molt més que nazisme: cabarets, art, festes, psicoanàlisi, descontrol... Als clubs de Berlín, en aquells moments, s'hi organitzaven festes amb cantants negres on es discutia sobre el comunisme. Isherwood, que va treballar com a professor d'anglès a la capital alemanya, va relacionar-se amb els sectors més marginals de la societat alemanya, y en certs moments va conèixer l'alta societat alemanya. Però inevitablement va topar, també, amb el nazisme.

Entre la ficció i la realitat

Adéu a Berlín no és estrictament una novel·la. El text és dividit en 6 capítols, que representen episodis i vivències de l'autor a Alemanya entre el 1930 i el 1932. Els diferents fragments estan articulats: hi ha personatges que es repeteixen, situacions que tenen continuïtat, històries que es perllonguen... Però també hi ha personatges que desapareixen, anècdotes que queden tallades... Els estudiosos al·leguen que Isherwood es va inspirar en els seus diaris berlinesos, però els va alterar sensiblement. A la fi, té la calidesa de la història viscuda, i el toc fantasiós d'una novel·la.

El sexe, l'amor, la solitud, la misèria

L'obra d'Isherwood és, malgrat el rerefons polític que avui en podem extreure, la crònica d'una aventura juvenil. L'anglès fa un recorregut pels baixos fons berlinesos i alemanys, i això suposa tot un ritual iniciàtic per a ell, que al termini de la seva experiència tornarà als barris alts. Marxant del seu país i fent feinetes precàries, coneixerà la vida dels pobres, la prostitució, la misèria, la delinqüència, la tuberculosi... I viurà el sexe, l'alcohol, l'amor, la solitud, el desengany... Malgrat tot, a Adéu a Berlín, Isherwood es manté, pudorós, en un segon pla, i dóna el protagonisme a la gent que coneix durant el viatge. La seva homosexualitat queda desdibuixada, mentre es refereix sense cap tabú a la dels seus companys.

Un anglès a la boca del llop

A Adéu a Berlín l'ombra del nazisme es va fent progressivament més i més agressiva. En un principi és quasi imperceptible, però a mesura que passen les pàgines, i el temps, la vida dels personatges cada cop està més condicionada per l'autoritarisme. Les escenes de racisme i d'humiliació es van multiplicant... Però, malgrat tot, el protagonista és feliç. Un dels personatges de la novel·la, un empresari jueu, se sorprèn de la paradoxa: "Trobo que això és meravellós... Prodigiós. Un esperit posseït de tanta vitalitat que és capaç de ser feliç fins i tot aquí, a Berlín". Però potser la clau és que Isherwood el 1933, quan Hitler va agafar el poder i les coses es van complicar definitivament, va deixar Berlín: ell hi era de passada. Alguns dels seus amics-personatges, a Berlín, van perdre-hi la vida. Com el mateix empresari jueu que l'havia interpel·lat.

Isherwood (a l'esquerra) en companyia del poeta W. H. Auden, el 1939. Foto de Carl Van Vechten.

Un autor compromès

Isherwood va néixer el 1904, en una aristocràtica família anglesa. Va estudiar Medicina i va passar per Cambridge, Oxford i el King College de Londres. Va començar a escriure molt jove. A la Gran Bretanya va conèixer els poetes W.H. Auden i Stephen Spender. Amb aquest darrer va compartir algunes parts del seu viatge a Alemanya. En sortir d'Alemanya va viatjar per la Xina i el 1939 es va establir a Califòrnia, on va viure fins a la seva mort. Isherwood és conegut, sobretot, per la pel·lícula Cabaret, inspirada en Adéu a Berlín i altres relats de l'autor (la va protagonitzar Liza Minnelli i va guanyar 8 Òscars).

Benvinguts a Berlín

Adéu a Berlín no és un llibre còmode. Presenta un llarg repertori de misèries humanes, crues, evidents... Però també és un torrent de vida, de set de vivències, de fascinació pel món... Aquest text és el reflex d'una època alhora tèrbola i apassionant, una mirada a l'abisme que s'obria sobre Europa. Una obra que mereixia tornar a ser, de nou, als prestatges de les llibreries.