Darrerament, quan es parla d’accents sembla que només tinguem ulls per a l’eterna discussió de si accents diacrítics sí o accents diacrítics no. Amb tot, més enllà de si continuem accentuant dona del verb donar, hi ha molta més vida (i errors molt més freqüents) per a aquest signe ortogràfic. En aquesta ocasió no ens centrarem en les regles d’accentuació, sinó en l’obertura de les vocals, és a dir, cap a on hem de dirigir la ratlleta.

Amb la lletra a no hi ha cap problema, és sempre oberta i, per tant, l’accent gràfic es dirigeix cap a l’esquerra; la i i la u tampoc presenten complicacions, sempre tancades, cap a la dreta; però i la e i la o? Aquestes dues vocals tant poden ser obertes com tancades, i això ens ho dirà la pronúncia, en la majoria dels casos. La qüestió és que hi ha dialectes en què l'obertura de la vocal no coincideix amb l’estàndard o, també, per inèrcia, per atabalament o perquè no coneixem gaire bé aquella paraula en concret ens poden sorgir dubtes sobtats i pintem l’accent cap a la direcció incorrecta.

Ara bé, un tema a part és l’ortografia valenciana, on trobarem alguns canvis, perquè en algunes paraules es respecta la pronúncia dels parlars occidentals i, per exemple, trobarem un accent tancat en les paraules café, cinqué, comité, mossén, comprén, cortés, francés, admés, pretés; cércol, pésol, atényer, conéixer, créiem, véiem, véncer; sémola, sépia. Criteri, s’ha de dir, que aquí no aplicarem.

Posa’t a prova!

 

📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat