Ja és un fet. S'acaba el temps concedit per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) l'any 2016 per adaptar-se a la modificació ortogràfica que elimina la majoria dels accents diacrítics. Aquest dimecres venç la moratòria de quatre anys que es va concedir a mitjans de comunicació, administració pública i centres educatius perquè ho apliquin.

El ple de la Secció Filològica de l'IEC certificarà en la reunió que celebrarà aquest divendres la fi de la moratòria i a partir d'aleshores només es podran accentuar 15 de les 150 paraules que històricament han dut aquest accent, amb el benentès que el context és suficient per saber quin és el seu sentit. Les que romanen són bé /be, Déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

Entre l'amplíssim llistat d'accents que, d'acord amb la modificació de l'IEC deixaran d'utilitzar-se aquesta setmana hi ha, per exemple, ós/os, dona/dóna, adéu/adeu.

Diacrític d'ús discrecional

Hi haurà, amb tot, la figura del diacrític d'ús "discrecional", que permet utilitzar-lo en casos concrets i aïllats. En concret, la nova normativa accepta l'ús de diacrítics ja no inclosos en el llistat oficial en casos de transcripcions d’usos metalingüístics, en textos medievals, expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars de premsa o etiquetes).

La moratòria per adaptar-se a aquest canvi acaba aquesta setmana, però molts mitjans de comunicació, com ElNacional.cat, ja havien adaptat el seu llenguatge a la normativa. Al sistema educatiu, els llibres de text incorporen aquesta i altres modificacions ortogràfiques des del curs 2019-2020.

Polèmica modificació

Han passat quatre anys des que va entrar en vigor l'eliminació dels diacrítics, acord de l'IEC que va generar força polèmica. Llavors van ser moltes les veus que es van pronunciar en contra de la modificació i encara avui suma molts detractors. La institució va defensar aleshores que la proposta era "enraonada" i adoptada "per consens". L'aleshores president, Joandomènec Ros, fins i tot va considerar positiu aquest "rebombori", i en tot cas va recordar que la Secció Filològica havia treballat en la reforma ortogràfica durant vint anys.

L'IEC va defensar la modificació com una "evolució normal" de la llengua que emanava d'una "demanda acumulada" a les oficines de l'IEC, amb l'objecte de simplificar la llengua a partir dels principis de "racionalitat i reducció". Amb tot, però, arran de les queixes, la institució va acabar concedint la introducció de l'esmentat "caràcter discrecional" del diacrític per a aquelles ocasions en què es cregui necessari.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat