El 26 de novembre de 1415, el duc de Girona, el futur Alfons el Magnànim, va signar una carta de recomanació a Tomàs de Saba, "procedent de l'Índia", que havia arribat a Perpinyà. És la primera constància que tenim, doncs, de l'arribada dels gitanos a terres catalanes. En aquell període, sabem també que van arribar a Roma, a París, a Núremberg... Era el període d'expansió dels gitanos. Amb motiu d'aquest aniversari s'ha convocat la celebració del sisè centenari de novembre de 2015 al novembre de 2016, sota el lema 600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país. Amb motiu d'aquest esdeveniment, s'ha previst la celebració d'una exposició, la gravació d'un documental, diverses xerrades, activitats per a escoles, la creació d'un centre de documentació sobre els gitanos a Sabadell...

De la benvinguda a la marginació

Quan els gitanos van arribar, van ser ben rebuts. Els seus líders van ser assimilats a senyors feudals. Però ben aviat van despertar suspicàcies: als paios no els agradava la seva dedicació a arts màgiques ni, sobretot, el seu nomadisme. Els Reis Catòlics ja els van exigir que es sedentaritzessin: es volia que els gitanos fossin mà d'obra barata per als senyors feudals, però aquests s'hi negaven, i es van especialitzar en la venda ambulant i en treballs artesanals, que feien de forma itinerant. A molts països europeus tenien problemes: van ser expulsats de França el 1504 i d'Anglaterra el 1531...

La persecució

Al segle XVI es va començar a usar la "encomienda" amb els nens gitanos: eren entregats als senyors feudals, que els obligaven a treballar i, a canvi, es comprometien a "civilitzar-los". Felip V, el 1717, va decidir que els gitanos s'havien de sedentaritzar i va establir unes determinades poblacions on havien de residir obligatòriament. Els Borbons, molt "moderns" consideraven el nomadisme com la porta de la ociositat, i l'ociositat com la causa de la delinqüència, i per això estigmatitzaven els gitanos. En conseqüència van elaborar "lleis de mandrosos i pòtols", que permetien l'empresonament i els treballs forçosos dels gitanos.

La batuda general de gitanos

El 1749 va haver-hi la major operació antigitana de la història d'Espanya: la que es va conèixer com "Gran Redada" o "Prisión General de Gitanos". L'operació per "extingir" als gitanos es va planificar en secret per tal d'aplicar-la simultàniament a tot l'Estat. Es va dictar que es condemnés a tots els homes gitanos a treballs forçats a arsenals de la Marina, i als nens i a les dones a fàbriques de l'Estat: se'ls volia separar perquè no nasquessin més gitanos. Els seus béns havien de ser subhastats i els beneficis anirien per l'Estat. La majoria dels gitanos urbans van ser empresonats. Alguns van ser alliberats per les pressions dels seus municipis. Als presos només se'ls va indultar el 1765. Molts van morir als treballs forçats.

La persecució de la llengua i els costums

Quan els gitanos van arribar a Catalunya, parlaven romaní, una llengua d'arrel indoeuropea propera a l'hindi. Més tard, van començar a emprar el caló, que sobre una base romànica, afegia mots romanís: hi ha un caló català i un caló castellà. Però les institucions van perseguir durament la llengua dels gitanos. Com a conseqüència de la persecució, el romaní va anar perdent força, i el caló s'usava només en cercles íntims. Amb el temps la llengua de comunicació dels gitanos catalans va ser el català. De fet existeix un "català agitanat", una forma particular de parlar el català dels gitanos. A la Catalunya Nord, el català forma part dels símbols d'identitat gitana, en una societat on el català és molt marginal. De fet, a Perpinyà, el català, a vegades l'anomenen "parlar gitano".

La folklorització

Els gitanos espanyols van evitar el genocidi posat en marxa pels nazis i que va provocar la mort de mig milió de persones (el que en romaní s'anomena porraimos, "la devoració", i que no ha rebut el reconeixement que ha rebut l'Holocaust jueu). Tampoc van patir campanyes d'esterilització, com les patides a Suècia. Però malgrat tot se'ls va sotmetre a altes quotes de marginació. Tot i que hi havia una imatge d'enaltiment del gitano folklòric (associat al flamenc, a la figura de Carmen...), això era compatible amb una estigmatització absoluta del gitano real, condemnat a fer feines marginals i a viure en les zones més pobres. I, a més a més, sempre considerat com un delinqüent.

La situació actual

Els col·lectius gitanos viuen, majoritàriament, a zones marginals, amb pocs serveis. Hi ha, doncs, una segregació de facto. Un dels elements més preocupants entre els gitanos és el de l'accés a l'educació: segons les mateixes organitzacions gitanes, tan sols 3 de cada 10 gitanos acaben l'educació secundària obligatòria. La complicada situació condueix a alguns gitanos a la delinqüència: una de cada quatre preses espanyoles és gitana, tot i que les gitanes només són un 1,4 % de la població espanyola. I les condicions de vida pèssimes també tenen repercussions directes sobre l'esperança de vida dels gitanos. A Europa, de mitjana, viuen 10 anys menys que la resta dels ciutadans.

L'infern europeu

Es calcula que hi ha entre 10 i 12 milions de gitanos a Europa (de 6 a 8 a Unió Europea). En alguns països, com Grècia i Hongria, els nens gitanos són escolaritzats a part, sota el pretext que fan baixar el nivell general d'educació: el resultat és que el seu nivell educatiu és ínfim. Hi ha hagut durs episodis de persecució dels gitanos a Kosovo, a Eslovènia, a Polònia i a Hongria (en aquest país la ultradreta persegueix durament als gitanos amb la complicitat del govern). La població de certes zones, mitjançant campanyes racistes, ha exigit, i en ocasions ha aconseguit, l'expulsió dels veïns gitanos. Els gitanos que fugen de l'Est europeu no han estat ben rebuts a la resta de la UE. França i Itàlia han aplicat normes per perseguir als gitanos procedents de l'estranger que intenten instal·lar-se al seu territori.

Bandera gitana

"Un poble dins una nació": la inauguració

La Generalitat ha convocat els actes del bicentenari amb cert retard (de fet, l'aniversari es celebrava l'any passat, i tot just ara es presenta l'any dedicat a aquest esdeveniment). I, sorprenentment, una celebració d'aquest tipus és organitzada per Benestar Social, i no per Cultura o pel Memorial Democràtic. Sembla ser que encara considerem que tot allò que té relació amb els gitanos té a veure amb l'assistencialisme. En l'acte de presentació de l'any, presidit pel vicepresident Oriol Junqueras i per la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. La presència dels representants gitanos al Palau de la Generalitat era una demostració de bona voluntat, com ho és el fet que l'Estatut de 2006 estableixi la necessitat de respectar el poble i la cultura gitana. I és molt positiu que es reconegui la catalanitat de la cultura gitana i la dimensió pluricultural de la catalanitat. Però també és cert que a l'acte dels 600 anys no va haver-hi cap reconeixement, per part dels dirigents polítics catalans, per la persecució a que s'ha sotmès aquest col·lectiu.

 

Portada. Vincent van Gogh. La caravana. Campament gitano prop d'Arles. 1888.