Lectors farts de la felicitat impostada, i obligada, que s'imposa en aquestes (entranyables?) festes, persones amb ànima de Grinch. Aquí teniu cinc pel·lícules perfectes per celebrar el Nadal a la vostra manera, amb llibertat per rondinar, per odiar els amics invisibles o per maleir els anuncis del calb de la loteria o de torrons que s'acompanyen de retorns sorpresa a la casa dels pares. Si voleu escapolir-vos de l'escomesa nadalenca, aquestes propostes cinematogràfiques empatitzen amb les vostres ganes de cremar arbres plens de boles lluminoses i d'escopir en el plat d'escudella del vostre cunyat.
5 pel·lícules per a gent que odia el Nadal
El Día de la Bestia
L'Apocalipsi segons Sant Joan amaga una profecia que un capellà aconsegueix desxifrar: l'Anticrist naixerà el 25 de desembre de 1995 a Madrid. Menyspreat pels seus superiors, el pare Berriatúa decideix abandonar els seus vots i convertir-se en un pecador de primera, embarcant-se en una demencial i violenta missió divina per evitar l'arribada del Maligne i la fi del món. Acompanyat d'un heavy de Carabanchel, segresten el farsant presentador d'un programa televisiu dedicat a l'ocultisme, per tirar endavant un sanguinari recorregut per la nit madrilenya abans d'arribar al cim de les Torres Kio, símbol del capitalisme i la cultura del pelotazo convertit en el pessebre de Satanàs. Amb Álex Angulo i Santiago Segura com a magnífics protagonistes, la perfecta barreja de terror fantàstic i costumisme cañí fan d'El Día de la Bestia la millor pel·lícula d'Álex de la Iglesia i un salvatge conte antinadalenc. La trobeu a Amazon Prime i a HBO Max.
Un cuento de Navidad
“Els Vuillard fan veure que són normals, però no ho són”. Estem en total desacord amb aquesta frase pronunciada per una de les convidades al sopar de Nadal de l'aparentment feliç família Vuillard, perquè és molt probable que la normalitat, el més habitual, estigui més a prop de la col·lecció de ressentiments i ferides obertes que tenen al voltant de la taula els protagonistes d'aquesta tragicomèdia francesa. Dirigida per Arnaud Desplechin i amb un repartiment que inclou Catherine Deneuve, Melvil Poupaud i Mathieu Amalric, Un cuento de Navidad escapa a les convencions de les reunions d'aquestes festes, i proposa un visceral i implacable mostrari de comptes pendents que substitueix l'esperit nadalenc per mala llet, insults i discussions. La trobeu a Filmin.
¡Qué bello es morir!
La cara B del clàssic nadalenc que antonomàsia: el joc de paraules amb el títol original (It's a Wonderful Life vs. It's a Wonderful Knife) ja posa els fonaments d'una gamberra proposta que es permet seguir fil per randa la peripècia de James Stewart a Que bonic és viure! Si la pel·lícula de Frank Capra presentava un personatge desesperat que, en vigílies de Nadal, desitja no haver nascut mai (“segur que les coses són millors per tothom si jo no hi soc”), amb un intent de suïcidi avortat per Déu i per un àngel que s'ha de guanyar les ales. A ¡Qué bello es morir! és una noia (Jane Widdop) la que desitja el mateix i la que, com li passava a James Stewart, descobreix com seria el món sense ella. La gràcia de la cosa es troba en el context: al poble de la protagonista de ¡Qué bello es morir! hi ha un misteriós i sanguinari assassí emmascarat disposat a amargar el Nadal a qui es creui en el seu camí. Una ocurrent i molt divertida relectura slasher del clàssic que se'n fot dels mil i un telefilms nadalencs que aquests dies farceixen les plataformes, i que assegura sang i fetge i un bon grapat d'ensurts enmig de la neu, els arbres decorats i les nadales desafinades. La trobeu a Movistar+.
Silent Night
La nit de Nadal convertida en l'última en un context apocalíptic. Un grup d'elitistes amics de la universitat es troben al voltant de la taula per passar junts la darrera jornada de les seves vides. Un núvol tòxic convida al suïcidi col·lectiu a tots aquells que encara no han patit els seus efectes. El govern anglès ha repartit una pastilla que assegura una mort ràpida i indolora, molt més digna que la que assegura la contaminació del planeta. Els convidats vomiten cinisme i dards enverinats entre cada brindis i cada mossegada de gall d'indi, pur esperit nadalenc. I enmig del sopar, la fi del món s'apropa. El debut darrere la càmera de Camille Griffin és una fosca paràbola que qüestiona l'essència de l'ésser humà i fa un retrat satíric de les classes privilegiades i de com els que manen gestionen la crisi climàtica. Keira Knightley i els fills de la directora, magnífics nens actors (un d'ells, Roman Griffin Davis, el protagonista de Jojo Rabbit), protagonitzen una comèdia negra que deixa els somriures paralitzats. La trobeu a Movistar+.
Plácido
Ningú com el mestre Berlanga per dibuixar la hipocresia més repugnant que acostuma a acompanyar el Nadal. En aquesta obra mestra, el cineasta proposa una faula que comença amb una campanya benèfica organitzada per rics i burgesos (i inspirada en una de real del règim franquista): Assegui un pobre a la seva taula, resa un lema que fonamentalment serveix per netejar consciències, posant de manifest que les bones accions són cosa d'un dia, que ser bona persona forma part del mateix joc que ens fa desitjar el millor cada 25 de desembre per ser els mateixos malparits la resta de l'any. En aquest context, Plácido és, en paraules del llegendari director valencià, “una denúncia sortida dels budells”. L'humor caòtic com a arma llancívola de ferotges missatges subversius contra la repressió de la dictadura, gran especialitat de Berlanga i del seu guionista habitual, Rafael Azcona, fa de Plácido un immisericorde retrat social disfressat de relat nadalenc. La trobeu a HBO Max, Movistar+ i FlixOlé.