És una història d'amor que fa més d'un segle que dura. Un flirteig centenari entre jazz i Catalunya del qual ha sorgit una interminable nòmina de talents del gènere. Del gran mestre Tete Montliu als Llibert Fortuny, Raynald Colom, Marco Mezquida o Giulia Valle. Catàleg de genialitats que ara té relleu amb una nova generació de dones expressant noves formes dels sons de la llibertat. 

Alba Careta

Trompetista de tècnica exquisida i sentiment desbordant, vam descobrir Alba Careta amb Orígens, primera pedra en una trajectòria que ha assolit un dels seus primers moments culminants amb l'aparició de la seva segona referència d'estudi, Alades. Obra modelada des d'Amsterdam (ciutat a què va marxar per completar els seus estudis musicals) amb què Careta, membre també de Balkan Paradise Orchestra, sedueix tant a experts com a neòfits en la matèria. Col·lecció de composicions orgàniques i sensitives que parteixen de les formes més clàssiques del gènere per jugar amb sons del folk i la world music.

Irene Reig

Figura sorgida d'aquesta inesgotable font de talent jazzístic que ha estat la Sant Andreu Jazz Band, tot i la seva joventut, movent-se sempre entre les formes més lliures del be bop i el hard bopla Irene Reig ja atresora una sòlida trajectòria en caves i estudis al capdavant de quintets i octets. Trajectòria en eclosió que acaba de sumar una nova referència. Mira és un treball en directe (tristament sense públic) des de la sala Milano Jazz Club de Barcelona. Gravació sense xarxa en què Reig viatja acompanyada d'un trio d'asos conformat pel contrabaixista Pau Sala i el bateria Joan Casares (amb la col·laboració estel·lar del pianista Joan Monné).

Juliane Heinemann

Va néixer a Berlín, es va formar a Nova York i ha acabat recalant a Barcelona. Era la primera dècada del nou mil·lenni i des d'aleshores, Juliane Heinemmann ha publicat discos tan recomanables com Are not you glad to be here? (2009) i True Gods (2012) i ha donat vida a espectacles de directe de l'interès de L’últim camí de Walter Benjamin obres que ha modelat partint de les estructures del jazz més clàssiques per acabar aterrant en pop d'autor contemporani d'alta costura.

Magalí Datzira

És una de les personalitats més singulars i originals del nostre contingent d'insurgents del jazz, també una de les més joves. Des de les quatre cordes del seu contrabaix, la barcelonina Magalí Datzira ha insuflat quantitats industrials de groove a un jazz que compàs a compàs tendeix a les declinacions infeccioses del funk i de l'R&B.

Rita Payés

Un altre dels diamants trobats en les mines creatives de la Sant Andreu Jazz Band i acabada de polir en aquesta pista l'enlairament de talents que és l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Ara fa dos anys que Rita Payés va debutar amb Imagina (Autoeditat, 2019) un àlbum que va dibuixar amb la complicitat compositiva de la seva mare, la guitarrista clàssica Elisabeth Roma. Como la piel és el seu recentíssim segon llarg, un treball en què la trombonista (aquí també cantant, guitarrista i pianista), no gaire lluny de propostes com les de Judit Nedderman, sona a jazz però també a bolero i bossanova. C. Tangana va dir d'ella que és una de les seves noves veus favorites.