Álex de la Iglesia és un dels autors més coherents del panorama de la ficció espanyola: des del seu ja llunyà debut amb el curtmetratge Mirindas asesinas i l’ara pel·lícula de culte Acción Mutante, la seva trajectòria s’ha mantingut sempre dins una sèrie de trets característics que, amb el temps, cada vegada ha tractat amb més rigor i profunditat narrativa. A vegades insisteix a deixar-se portar per l’excés i pels finals una mica descompensats, però en qualsevol cas és una obra sempre interessant que reflecteix molt bé el seu context social i polític. La sèrie 30 monedas, estrenada recentment a HBO, funciona a manera de síntesi del seu estil i també és una nova demostració del seu talent, ja que al llarg de vuit episodis aconsegueix recuperar la seva faceta més entremaliada i, a la vegada, ens regala una faula plena d’humor que apel·la a unes quantes tradicions del cinema de terror de tots els temps.

Sèrie 30 monedas Megan Montaner HBO

Megan Montaner, una de les protagonistes de 30 monedas / HBO

Les 30 monedes del títol fan referència a les que van servir perquè Judes traís a Jesús, i que ara estan repartides per diferents punts del món. Una d’elles és en un petit poble d’Espanya. El capellà local, Vergara, és un home ple de secrets que viu perseguit pel trauma d’un exorcisme que va sortir malament. Després que una vaca doni llum a un nen presumptament humà, Vergara s’adona que l’exorcisme només era un episodi més d’una conspiració bíblica vinculada a les monedes de Judes. 

La sèrie d’Alex de la Iglesia funciona a mode de síntesi de l’obra del seu autor, tot un exemple de la fusió de gèneres

Tot i que potser no calia que cada episodi s’enfilés més enllà de l’hora de durada, 30 monedas és una de les millors sèries fantàstiques que s’han vist últimament a les plataformes. A De la Iglesia li funciona millor que mai la seva aposta per la suma de gèneres aparentment irreconciliables, que van de la comèdia hereva de Berlanga i els aires de vinyeta d’Ibáñez al malson monstruós propi de Lovecraft o la sèrie B autoconscient del tipus de Estoy vivo. Sense oblidar l’acció desenfrenada que l’autor cada dia executa millor i amb més sentit del risc. Aconsegueix fer (molt) riure en alguns passatges i al mateix temps descol·loca amb alguns detalls molt tèrbols sobre els personatges i el seu context rural.  

El millor, doncs, és com abraça la seva pròpia singularitat sense complexos, convertint el fantàstic i les seves múltiples formulacions en el perfecte punt de trobada d’infinitat de referents de la cultura popular que sempre han estat tan legítims com qualsevol altre per parlar del món en què vivim. De fet, es diria mirant-la que 30 monedas és el perfecte resum de les percepcions que ens deixa aquest 2020. El repartiment, esplèndid, està encapçalat per Eduard Fernández (en un d’aquells papers cridats a ser una icona del seu gènere), Megan Montaner, Miguel Ángel Silvestre, Macarena Gómez, Pepón Nieto, Manolo Solo i una extraordinària Carmen Machi.

Imatge principal, Eduard Fernández encapçala el repartiment de la sèrie d'Álex de la Iglesia / HBO

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat