Tancats a casa per culpa de la pandèmia del coronavirus, us proposem un grapat de pel·lícules per veure en família. Pares i fills, adults i nens (o adolescents) compartint aventures, cançons i emocions. Una selecció testada, que barreja criteris qualitatius i testimonis que acrediten que el signant de l'article no es llença a la piscina sense fer les comprovacions adients. Una premissa: fugir dels dibuixos animats, de Disney-Pixar i dels Estudis Ghibli. També hem evitat dues sagues amb molt bon predicament entre pares i fills, les d'Indiana Jones i Star Wars. I, malgrat que sempre existeixen un Eric o una Lena que, als seus 4 anys, marxen corrents quan veuen persones en una pel·li, sí podem arribar a una conclusió quan aconseguim abandonar els prejudicis: els nens d'avui poden veure cinema clàssic (com diu la Clara, de 5 anys, "pel·lis del món antic"), i els encanta! Aquí van un grapat de recomanacions dels petits perquè els grans en preneu nota:

Cantant sota la pluja (1952)

Make 'em laugh, make 'em laugh! Don't you know ev'ry one wants to laugh? L'Enric té 3 anys i mig i la canta fent una versió molt lliure, fascinant amb el moment en què un Donald O'Connor fent saltirons impossibles fa una meravellosa oda al poder de l'humor i d'una rialla. És un dels grandiosos moments d'una pel·li també grandiosa. Pura màgia immortal. Un homenatge al cinema des del cinema, gags inspiradíssims i un conjunt de números musicals perfectes, irrepetibles. Els talents de Gene Kelly, Stanley Donen, Arthur Freed (el productor darrera tots els grandiosos musicals de l'època daurada de la MGM), Debbie Reynolds, Jean Hagen... i Donald O'Connor recordant-nos com d'important és provocar una rialla. La teniu a Rakuten TV.

Retorn al futur (1985)

La primera d'una trilogia fabulosa, plena d'imaginació, potser la millor aventura intertemporal mai parida. Marty i Doc, el DeLorean, el condensador de fluzo, els instituts dels 50 i els seus pinxos, el monopatí, The Power of Love... Una joia dels 80 amb dues continuacions modèliques: una es ficava de ple en les paradoxes temporals, l'altra era un homenatge fantàstic al western. Amb Robert Zemeckis com a director, i Michael J. Fox i Christopher Lloyd com a protagonistes, Retorn al futur i les seves continuacions han passat a la història. I el Pau, que ara té 5 anys, ens demostra que la màgia del cinema dels 80 és capaç de travessar generacions. La teniu a Amazon Prime i a Movistar +.

La Princesa Promesa (1987)

Deixeu els videojocs una estona i prepareu-vos per endinsar-vos en una història d'amor i d'aventures, de pirates i de boscos encantats, de venjances ("soc Íñigo Montoya, tu vas matar el meu pare, prepara't per morir") i de dolents amb sis dits a una mà, de lluites a mort amb espases i d'endevinalles inconcebibles, de bruixots miraculosos i d'un gegant adorable (encara que d'entrada faci una mica de por, abans de descobrir que té un cor més gran que el seu inacabable cos). I d'una princesa que no ha oblidat l'amor de la seva vida. La Clara, de 5 anys, també va quedar atrapada per aquesta delícia dirigida per Rob Reiner, i torna a veure de tant l'adaptació de la novel·la que William Goldman va escriure per les seves filles, en una proposta tan juganera com trepidant. La teniu a Filmin.

E.T., l'extraterrestre (1982)

Amb 13 anys, el Joan frega l'adolescència, però en tenia 4 quan va veure per primera vegada una de les pel·lícules que han marcat l'infantesa de diverses generacions. L'ha repetit sovint, potser perquè E.T., l'extraterrestre és un perfecte relat sobre l'amistat i l'acceptació de la diferència, i mostra totes i cadascuna de les virtuts narratives i obsessions temàtiques d'Steven Spielberg: la puresa emocional, el nervi a les persecucions, la cinefília (un petó que és un homenatge a L'home tranquil de John Ford), l'absència del pare... És una pel·li màgica i immortal, plena de moments icònics (els dits que es toquen; la silueta d'Elliot i ET en bicicleta, creuant la lluna plena) que 40 anys després manté la mateixa força i provoca les mateixes llagrimetes. La teniu a Amazon Prime, Movistar + i Sky.

Piratas del Caribe: La maldición de la Perla Negra (2003)

Li encanta la primera entrega de la saga, però compte, que les seqüeles ja li fan una mica més de por. L'Àlex té 4 anys, i també va caure rendit amb el carisma irresistible de Jack Sparrow, el corsari de les rastes i els ulls pintats, bocamoll i poca-solta, que bordava Johnny Depp. Recollint la tradició de clàssics d'aventures, vaixells, duels i abordatges, Piratas del Caribe hi afegeix elements fantàstics que, en alguns moments, flirtegen amb el cinema de monstres i de terror. Però sempre amb una pàtina d'humor i esperit lúdic capaç d'enganxar petits i grans. La teniu a Movistar + i, aviat, a Disney +.

Els Caçafantasmes (1984)

El Max té 5 anys i gustos molt vuitanters, però, si alguna pel·li li encanta, és Els Caçafantasmes. L'ha vist més de 10 vegades, fascinat amb la comicitat del trio Aykroyd-Ramis-Murray i les seves motxilles de protons, amb els espectres en forma de moc, el nino Stay-Puft gegant convertit en amenaça godzillenca, o la Sigourney Weaver posseïda. I, és clar, també versiona a la seva manera la mítica cançó de Ray Parker Jr. que va arrasar a les llistes d'èxits d'arreu del món. Who You Gonna Call? La teniu a Netflix.

Harry Potter  i la Pedra Filosofal (2001)

L'Aina té 12 anys i és una malalta de l'univers Harry Potter. S'ha llegit tots els llibres de la J.K. Rowling i ha vist les seves adaptacions al cinema. Cadascuna de les vuit pel·lis, tres vegades. En general li xiflen, tot i que diu que prefereix les novel·les i és crítica amb algunes decisions del seu pas al cinema. En tot cas, és innegable la potència del fenomen, que al món del cinema va comptar amb un disseny de producció extraordinari i amb la complicitat de la plana major dels actors més respectats de l'escena i el show business britànics. Si penseu en un who's who de la interpretació en el país de Shakespeare, pràcticament tothom ha passat per aquí: Ralph Fiennes, Emma Thompson, Alan Rickman, Kenneth Branagh, Michael Gambon, Richard Harris, Gary Oldman, Imelda Staunton, Maggie Smith, Helena Bonham Carter... la llista és infinita. I la saga, fabulosa per compartir. La teniu a HBO.

Els Blues Brothers (1980)

El Daniel tenia 7 anys quan va conèixer els germans Blues, el Jake i l'Elwood, dos pinxos de bon cor que miren de reunir l'antiga banda de soul per fer un concert i salvar l'orfenat on van crèixer. Ara té 10 anys, i de vegades continua ballant amb els números musicals (la banda sonora de la pel·li és sobrenatural: Belushi-Aykroyd, Aretha Franklyn, Ray Charles, James Brown, Cab Calloway, John Lee Hooker...) i passant-s'ho pipa amb les persecucions de cotxe bogíssimes que formen part d'una pel·li magnífica per gaudir en família. La teniu a Filmin.

Amélie (2001)

La Júlia té 8 anys, i de tant en tant demana la pel·li de la cambrera de París i els nans al jardí. L'atrapa el look colorista i imaginatiu parit per Jean-Pierre Jeunet (un paio que va trencar molts esquemes amb títols com Delicatessen), que en els següents anys va tenir una influència capital en el disseny, la moda i l'audiovisual europeu. Però també la delicada música de Yann Tiersen, la imatge que dona de la capital francesa i el to de conte de fades. Segurament, la Júlia voldria prendre cafè només per demanar-se'n un al Des deux Moulins (sí, el signant d'aquest article ho va fer en una visita parisenca), i, mentrestant, segueix viatjant de tant en tant a l'univers d'una pel·li deliciosa.

 

El circo (1928)

Rematem la selecció amb Chaplin, sempre Chaplin, moderníssim en el seu discurs, genial en la seva comicitat. I que funciona amb quasi tots els nostres joveníssims enquestats. Sobretot amb l'Olivia, que té 6 anys i es xifla amb l'entrada de Charlot a la gàbia del lleó a El circo, una de les joies creades pel cineasta britànic. La trobareu a Amazon Prime i a Filmin, plataformes que també ofereixen obres mestres com La quimera de l'or (la dansa dels panets punxats amb unes forquilles flipa als més petits) o Temps moderns (d'altres peques es tornen bojos amb el nostre home literalment integrat a una cadena de muntatge). Busqueu els seus curts, gaudiu amb els seus llargs. Charlot és etern. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat