El 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, ha recaigut en Quim Monzó. Així, Monzó, amb 65 anys (un dels guardonats més joves) es suma a una llista on ja hi són Salvador Espriu, Joan Fuster, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Josep Benet, Jaume Cabré... Ha estat un premi que ha despertat molt d'entusiasme, perquè Monzó, novel·lista, contista, guionista de cinema, traductor i articulista, és una de les figures més emblemàtiques de les lletres catalanes, amb llibres mítics com Benzina, La magnitud de la tragèdia o El perquè de tot plegat. Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, creadora del Premi, ha valorat Monzó com "un dels millors ambaixadors de la cultura catalana". La presentació del premiat ha sigut un acte atípic, perquè el president de la entitat que atorga el premi, Jordi Cuixart, és a la presó de Soto del Real, i Mauri ha volgut resaltar el dolor que provoca aquesta situació. El premi es lliurarà el proper 4 de juny al Palau de la Música Catalana.
Cuixart: La repressió que hem patit i seguim patint ens reafirma en les nostres conviccions
Comunicat per carta
Jordi Cuixart va comunicar per carta a Monzó el premi, pel fet de ser a la presó (tradicionalment el guardó s'avisa mitjançant una trucada). El president d'Òmnium, des de Soto del Real, ha enviat un missatge a l'entitat, amb motiu d'aquesta concessió, i ha reafirmat la "clara voluntat" de potenciar la cultura catalana per posar-la al nivell de les grans cultures europees. "La repressió que hem patit i seguim patint ens reafirma en les nostres conviccions. El millor antídot per a la intolerància sempre serà la cultura", ha afirmat Cuixart.
La decisió del jurat
Martí Domínguez, que formava part per primera vegada del jurat, ha explicat perquè ha estat triat Monzó, un home que ha estat capaç de captar "l'ànima del seu temps". Ha explicat totes les seves vessants literàries, però ha remarcat la seva trajectòria com a narrador i com a articulista. Ha afirmat que com a narrador és un “velocista de la narrativa”, “una mena de Pere Calders del seu temps” que “provoca enlluernament”. L'ha definit com un “creador de situacions insòlites i alhora plenes de realitat”, a un pas del surrealisme. Respecte a la seva tasca com a articulista, Domínguez ha volgut glossar la seva “impertorbable independència intel·lectual” i també, la seva precisió en l'ús de la llengua: "és un home per a qui escriure és reescriure, reescriure i reescriure".
Domínguez: Monzó és un home per a qui escriure és reescriure, reescriure i reescriure
Monzó es queda sense paraules
Quim Monzó, en la roda de premsa de concessió del premi, ha afirmat que per primera vegada en la vida s'ha quedat sense paraules. Va rebre la carta de Cuixart en què li comunicaven el premi i es va quedar sorprés. Considera "escandalós" que per primera vegada en la història el president d'Òmnium no pugui trucar al premiat perquè és a la presó. I està tan estupefacte que no ha aconseguit acabar l'esborrany de resposta a Cuixart: "Com contestes a algú que està injustament empresonat?", s'ha preguntat Monzó. I ell mateix ha conclòs: no és gens fàcil. Monzó ha estat contundent en criticar la situació en què es troba al país.
Monzó: Com contestes a algú que està injustament empresonat?
Amb discreció
Monzó ha tret ferro al premi, dient que a la fi que donar-lo a un o a un altre depén de "decisions personals" dels membres del jurat, i "a la fi hi ha gent que es mor i també se'l mereixia" (i ha citat Joan Brossa). Malgrat tot, afirma que és tot un honor estar en la llista del Premi al costat de Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Oliver... I, amb la seva característica ironia, ha apuntat que no entén perquè li donen aquest premi justament ara: "No sé si tinc un càncer i no m'ho han dit".
L'autor que va deixar d'escriure ficció
Quim Monzó va deixar de publicar ficció perquè, com ell ha afirmat, "n'estava fins als pebrots dels pirates". No ha volgut acabar de definir-se quan els periodistes li han preguntat si estava disposat a repensar-s'ho. "El temps dirà", ha afirmat, tot i que ha reconegut que li falta temps per escriure ficció i que pensa que "alguna cosa s'ha de deixat als hereus amagat al fons d'un calaix".
Moltes preguntes
Quim Monzó és molt esquiu i difícilment concedeix entrevistes. Per això els periodistes han aprofitat la seva presentació per fer-li qüestions molt diverses. Li han preguntat si pensava escriure unes memòries, com apuntaven alguns rumors, però ell ha afirmat que no pot escriure-les, perquè, "com deia Pere Calders, recordo masses coses". I encara que no ha descartat fer-les algun dia, ha deixat anar una satírica crítica al gènere: "Quan escrius memòries exageres, retalles... Què són les memòries si no una ficció?". En canvi ha confessat que té molts materials sense publicar: "Escric sense parar perquè no puc evitar-ho", i ha afegit: "Després, una part del que escric esdevé un llibre". Ha explicat la seva rutina: és un escriptor disciplinat, que es passa el matí treballant en els seus articles, des de molt d'hora i que passa la tarda llegint per plaer, molta de cosa de ficció (especialment dels seus favorits, els autors nord-americans). I ha volgut destacar una escriptora femenina per al 8 de març: Anaïs Nin, tot i que està convençut que no se la recomanarà a les escoles. Sense cap escrúpol ha explicat que en una ocasió va llençar 3.000 dels seus llibres: "al contenidor d'orgànic", perquè cap biblioteca els va voler acceptar...
Si no sabés castellà no entendria molts textos en català, perquè tenen una estructura castellana, el famós catanyol
Plor per a la llengua
Preguntat per la situació de "la llengua, la cultura i el país", ha afirmat que la llengua és la que està pitjor de tots tres, i ha apuntat que la llengua catalana ha quedat arraconada en els darrers anys: "Anem cap a una irlandització del català", afirma. "A mi em sembla perfecte que Catalunya sigui un Estat, però sigui un Estat o no, em sembla penós un Estat com Irlanda", on la llengua és arreconada. "És una situació cap a la que hi anem", pronostica. "Si no sabés castellà no entendria molts textos en català, perquè tenen una estructura castellana, el famós catanyol", denuncia, tot apuntant que la reivindicació sobiranista no hauria de desplaçar la lingüística.