Òmnium Cultural ha volgut mantenir la cerimònia de la Nit de Santa Llúcia, i el lliurament de premis literaris anuals, a desgrat de les difícils circumstàncies que l'entitat viu enguany, amb el seu president empresonat. Ha estat Marcel Mauri qui ha hagut de presentar els premis: per primera vegada en la història, el president de l'organització no pot ser present als premis. I no pot assistir-hi, per estar a la presó, justament per ser president d'Òmnium. I, malgrat tot, s'ha volgut celebrar la gran festa de les lletres catalanes, com s'havia celebrat durant el franquisme. El 58è premi Sant Jordi, un dels principals guardons en llengua catalana, ha recaigut en l'escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, per Jo sóc aquell que va matar Franco, una novel·la de política ficció. Clara Queraltó ha obtingut el 20è premi Mercè Rodoreda de Contes amb El que pensen els altres. El 59è premi Carles Riba de Poesia ha estat per Josep Maria Fulquet amb Ample vol de la nit. El 44è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil se l'ha endut Negorith, d'Ivan Ledesma. I, enguany el premi Josep M. Folch i Torres ha quedat desert.

Mauri: "Si no fèiem l'acte els que volen que callem haurien guanyat"

Galardonats Nit Sant Llucia Omnium - Sergi Alcazar

D'esquerra a dreta: Josep Maria Fulquet, Joan-Lluís Lluís, Marcel Mauri, Clara Queraltó i Ivan Ledesma.

Mantenir el somriure

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium ha deixat clar que "No ens robaran el somriure"; i que a desgrat de les circumstàncies "aquesta vetllada no serà trista", perquè "buscarem en la literatura la resposta a la repressió". Els organitzadors de la Nit de Santa Llúcia tenien clar que calia continuar amb la seva programació habitual: "Si no fèiem l'acte els que volen que callem haurien guanyat". Òmnium ha respectat el disseny de la festa que havia fet Cuixart. De fet, la decisió de celebrar la Nit de Santa Llúcia a Nou Barris era una aposta personal de Jordi Cuixart, com la de fer-la l'any passat a l'Hospitalet. Alguns dels premiats també han lamentat l'absència de Cuixart. I Joan-Lluís Lluis ha afirmat que li produeix una gran tristesa que no fos Cuixart qui el truqués per anunciar-li el premi, com li corresponia.

Assistir a la mort de Franco: "un plaer íntim proper a l'orgasme"

Joan lluis Luis premi Sant Jordi Omnium - Sergi Alcazar

Joan-Lluís Lluís.

La tercera guerra de Franco

Franco va assolir la popularitat en les guerres del Marroc i va arribar al poder gràcies a la guerra civil, i això li va garantir poder dominar l'Estat durant 40 anys de dictadura. Joan-Lluís Lluís s'inventa un nou episodi que donaria la volta a la història: la implicació de Franco en la Segona Guerra Mundial, el que el duria a la ruïna (com va dur a Mussolini). Jo sóc aquell que va matar Franco és una obra tot i situada en bona part al Vallespir, és protagonitzada per un jove corrector de Solsona (obsedit per la llengua, com tants d'altres protagonistes d'obres de Lluís), que des de bon principi ja sabem que matarà Franco. Màrius Serra ha afirmat que el jurat tenia molts motius per premiar l'obra de Joan-Llluís Lluís: per la qualitat del seu llenguatge, per l'empatia que genera el protagonista ("més un antiheroi que un mascle alfa", segons Serra) i per la seva ironia. Serra també ha felicitat Lluís per l'ús original de la ucronia, ja que no construeix la ficció  des del principi, sinó a mitja novel·la... Però a més a més, Màrius Serra ha dit que ha tingut un plaer íntim, "proper a l'orgasme" en assistir a la mort de Franco, no només pel fet que es mori aviat, sinó per com Lluís fa que es mori.... Màrius Serra ha assegurat que el mèrit de Joan-Lluís Lluís en guanyar el premi és molt gran, perquè enguany hi havia novel·les de molta qualitat i no ha estat fàcil per al jurat prendre una decisió.

La novel·la com a arma en la història

L'escriptor de Perpinyà ha assegurat que  aquest treball en realitat se li havia acudit fa molt de temps: "Les meves novel·les parteixen de fils que a vegades treballo durant anys", i ha aclarit que aquesta idea "va néixer quan jo tenia 16 anys, molt abans que pensés en escriure en català". Per a Joan-Lluís Lluís, el gran potencial de la literatura és que permet canviar la història. L'escriptor ha deixat clar que la literatura permet trencar amb la teoria fatalista que "les coses són com són perquè haurien de ser així". Lluís va pensar que podia canviar la història del franquisme mitjançant aquesta novel·la. I va imaginar que si Franco hagués entrat a la Segona Guerra Mundial no hagués sobreviscut a Hitler o a Mussolini. Joan-Lluís Lluís ha negat que aquesta obra tingui a veure directament amb l'actualitat: "No l'he escrit en clau de denúncia política", tot i que afirma que la situació que es viu el pot haver influït. Ara bé, ha deixat clar que Jo sóc aquell que va matar Franco és "una venjança contra Franco: escriure sobre la mort de Franco és orgàsmic".

Clara Queraltó Premi Merce Rodoreda Omnium - Sergi Alcazar

Clara Queraltó.

Personatges esquerdats

Clara Queraltó ha obtingut el premi Mercè Rodoreda de Contes, en el que s'han presentat 30 originals, amb El que pensen els altres, la seva opera prima. El premi està dotat amb 6.000 euros i serà publicat al febrer per Edicions Proa. Es tracta d'una sèrie d'històries d'antiherois, personatges marcats per la por, la decepció, el dubte, la solitud, la culpa... Són individus que viuen en situacions incòmodes de les que voldrien escapar, però que no aconsegueixen desmarcar-se. Francesco Ardolino, un dels membres del jurat, ha assegurat que van decidir el veredicte per unanimitat, un fenomen no habitual en aquest premi. Ardolino ha felicitat a l'autora perquè ha aconseguit crear un recull de 16 contes que té una gran coherència interna, amb un ambient comú i fins i tot amb referències creuades.  Clara Queraltó s'ha sorprès que amb la seva primera obra guanyi un premi que duu el prestigiós nom de Mercè Rodoreda. Queraltó reconeix que és una obra de "personatges esquerdats", amb problemes amb el passat, incapaços d'enfrontar-se amb la vida. Malgrat tot, assegura que ella "no és així" i s'ha definit com una persona optimista.

Ivan Ledesma Premi Joaquim Ruyra Omnium - Sergi Alcazar

Iván Ledesma.

Joves entre dos mons

El guionista i escriptor Ivan Ledesma, autor de la novel·la gràfica La vampira de Barcelona i de la saga infantil Diario de Dan ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil, dotat amb 6.000 €, amb Negorith, la inquietant història d'una noia que pot veure éssers d'altres dimensions i que acaba involucrada en la vida d'aquests monstres. El llibre serà publicat per Bridge al març de 2018. Joan Antoni Martí Piñol l'ha definit com "Una novel·la collonuda", "està tan bé que és una novel·la que ve de gust llegir", i ha assegurat que el jurat va trigar tres segons a decidir-se. "La idea era que enganxés", explica sobretot Ledesma que reivindica que el terror en català no s'ha visualitzat prou. En canvi els 4.000 euros del premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies que atorga anualment l'editorial La Galera ha quedat desert, perquè el jurat ha considerat que cap dels 19 originals presentats reunia les caracteríistiques per rebre aquesta distinció.

Josep Maria Fulquet premi Carles Riba Omnium - Sergi Alcazar

Josep Maria Fulquet.

Viatge cap al fred

Josep Maria Fulquet s'ha endut, entre 44 candidats, el premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 €, amb Ample vol de la nit, que serà publicat el proper febrer a la col·lecció "Els llibres de l'Óssa Menor", de Proa. Es tracta d'un únic poema, estructurat en quatre parts, en què Fulquet rellegeix El paradís perdut de Milton, amb aportacions de Hölderlin i de Juan Ramón Jiménez. Un llibre carregat de dolor, de malestar, de culpa... Andreu Gomila, un dels membres del jurat, ha assegurat que aquest premi, el més important de la poesia catalana, ha anat a parar a un llibre que "és com un clàssic", tant per les seves elaborades formes com pel seu contingut. Ha apuntat que aquest llibre, com diu un dels seus versos, és "un viatge cap al fred". Fulquet ha afirmat que la seva satisfacció és immensa per rebre el premi Carles Riba, perquè aquest és un dels seus escriptors de referència. Fulquet ha reivindicat la poesia com a gènere minoritari: "Aquí radica la seva força". Però també ha vist una penosa contradicció: "Si tots llegíssim poesia, el món seria una mica millor".

El Cendrós, per a una Nobel

Jody Williams Terryballard wikimedia1

Foto: Jody Williams. Fotògraf: Terryballard.

A més a més dels premis literaris, a la Nit de Santa Llúcia, Òmnium Cultural ha concedit el Premi Internacional J.B. Cendrós, que enguany ha recaigut en Jodie Williams, una activista per als drets humans nord-americana, que s'havia destacat en la campanya per l'eradicació de les mines antipersona i que el 1997 va rebre el Nobel. El jurat ha reconegut el compromís de Williams en promoure els drets fonamentals, i també pel seu posicionament en favor de la llibertat d'expressió i el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Òmnium ha concedit també el tradicional premi de comunicació, que a partir d'aquesta edició s'ha rebatejat com a Muriel Casals. Era un guardó que no tenia dotació, però que a partir d'ara comptarà amb 3.000 euros, oferts per la família de la Muriel Casals, a partir dels diners de la indemnització de l'accident en que Muriel Casals va morir. En aquesta edició, el premi als professionals de la comunicació per la seva tasca de prestigiar l'ús de la llengua i projectar la cultura dins els Països Catalans s'ha donat als serveis informatius de TV3 i de Catalunya Ràdio, per la seva qualitat i per mantenir l'alt nivell d'audiència a desgrat de totes les pressions i de les amenaces que recauen sobre ells.

Nou premi Òmnium

Òmnium Cultural ha aprofitat la Nit de Santa Llúcia per anunciar els tres finalistes al Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any. Es tracta un premi a una obra publicada, que pretèn contribuir a consolidar grans èxits en català. Els tres finalistes són Els estranys, de Raül Garrigassait, Robinson, de Vicenç Pagès Jordà, i Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch.