L’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans ha publicat aquest dilluns un estudi en què identifica vuit estratègies dels mèdia digitals d'extrema dreta per difondre, promoure o justificar el “discurs d’odi” cap a determinats col·lectius, principalment la comunitat musulmana, la gitana i els estrangers. També la catalanofòbia. 

L’estudi analitza 308 peces aparegudes entre el 9 de gener i el 9 de febrer del 2017 a vuit portals digitals que contribueixen en diferent grau a fomentar el discurs d’odi cap a determinats col·lectius. Es tracta de Dolça Catalunya, La Gaceta, OK Diario, Libertad Digital, Periodista Digital, Alerta Digital, Baluarte Digital i Mediterráneo Digital.

El 71% dels continguts que publiquen aquests capçaleres segueixen almenys una de les males pràctiques definides per l'Observatori, que són:

  1. Els insults i injúries. Una petita part de les notícies de l’estudi inclouen insults explícits (“chuleta musulmán”, “macarras musulmanes”, “dèspotes”, “cortito”, “perturbado”), gairebé tots concentrats a Periodista Digital.
  2. La reproducció no crítica del discurs d’odi d’alguns actors. Es reprodueixen els arguments de polítics i activistes d’extrema dreta i d'ultracatòlics sense rebatre i/o posar en context les seves declaracions.
  3. La deslegitimació d’actors o accions que combaten el discurs de l’odi o defensen la no-discriminació. El mitjà tendeix a augmentar les accions negatives que protagonitzen aquests actors, com Angela Merkel, els activistes, el multiculturalisme…
  4. La tria de notícies d’arreu del món que confirmin els seus prejudicis o estereotips, com que les persones immigrades perceben més ajuts que els autòctons o que els homes musulmans no tracten bé les dones. OK Diario o La Gaceta fan servir aquesta estratègia, que també es segueix en els anomenats mitjans convencionals, segons l'Observatori.
  5. La visibilització de l’origen, el color de la pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme. Per exemple, “la delincuencia marroquí”. Fomenten els estereotips que vinculen la delinqüència o el terrorisme amb les persones immigrades, refugiades, o d'altres ètnies. És l’estratègia més utilitzada "i cap mitjà n’està exempt".
  6. L’ús de fotografies o vídeos que confirmin prejudicis i estereotips del mitjà. En alguns casos s’editen amb títols que enfoquen el que es busca: “espeluznante video”, “indignante video”. El contingut d’alguns materials traspassa tots els límits deontològics, diu l'Observatori.
  7. Notícies opinatives amb tesis que confirmen els prejudicis del mitjà. Es crea una confusió perquè no s’indica als lectors que són articles d’opinió.
  8. Notícies que vehiculen la victimització dels ‘actors-nosaltres’, identificats com la població autòctona blanca.

La tria d'aquests mitjans, alguns dels quals no tenen un abast massiu, es justifica en el seu alt impacte a les xarxes socials, en que s’assemblen a la premsa convencional i en que "tots publiquen continguts en relació amb el racisme/xenofòbia, la islamofòbia i la discriminació ètnica/cultural", explica l'estudi. En aquest sentit, l'Observatori pesca en un aquari, cosa que li ha servit per a identificar les argúcies d'aquests mèdia extremistes.

L'Observatori també avisa que el fet que l'estudi es centri en aquestes capçaleres no descarta que altres “possiblement també fomentin el discurs de l’odi”.

Concepte debatut

El concepte "discurs de l'odi" és molt debatut tant a l'acadèmia com als organismes internacionals. L'estudi opta per la definició del Consell d'Europa: "tota forma d’expressió que difon, incita, promou o justifica l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme o altres formes d’odi basades en la intolerància, incloent-hi: intolerància expressada per nacionalisme agressiu i etnocentrisme, discriminació i hostilitat cap a minories, migrants i persones d’origen immigrant".  

“És necessari tallar d’arrel una possible contaminació d’aquestes pràctiques a d’altres mitjans més massius”, alerta l’estudi en les seves conclusions. Si bé els mitjans analitzats són minoritaris pel seu tràfic (usuaris) a Internet, almenys La Gaceta i Ok Diario tenen un impacte “gens menyspreable” a les xarxes socials.

En relació a les males pràctiques indicades, l’Observatori insta a “estar a sobre” d’aquest tipus de mitjans, combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en banc de proves dels discursos excloents”. 

L’estudi apunta que la premsa generalista “tampoc està absent del tot” de la pràctica d’alguns d’aquests missatges “propis del discurs de l’odi”.

L’Observatori, que coordina la periodista Mar Carrera, és una iniciativa del Grup Barnils amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.