Joël Dicker, el suís que ha commogut la novel·la negra amb best-sellers com El llibre dels BaltimoreLa veritat sobre el cas Harry Quebert, ofereix una nova obra, La desaparició de Stephanie Mailer  (edicions La Campana). A la petita localitat d'Orpheo, a l'estat de Nova York, la desaparició d'una periodista, el 2014, obre un cas que es creia tancat des del 1994. L'obra anirà enllaçant dues trames paral·leles, la de 1994 i la de 2014, i l'acció s'anirà accelerant a mesura que passa el temps.

Allò que amaguen les aparences

"Pueblo pequeño, infierno grande", diu una vella dita castellana. De fet, aquest és un dels eixos de la novel·la de Dicker. Orpheo sembla una ciutat extremadament plàcida, sense conflictes, sense crims, sense odis, sense tensions... La desaparició de la periodista Stephanie Mailer i la conseqüent investigació policial obrirà la caixa dels trons i posarà de relleu que res no és tan senzill com sembla i que la plàcida vida d'una ciutat de províncies amaga molts secrets. A més a més, els secrets d'aquesta petita vila enllacen amb la imparable dinàmica de la veïna Nova York, i això encara complica més la història.

Tots contra la veritat

Reobrir un cas tancat no és còmode. I menys quan ho fas en una petita ciutat que està molt feliç de la seva estabilitat i que viu del turisme. La investigació toparà amb mil problemes: l'alcalde no vol que se sàpiga que un assassí pot estar encara lliure, perquè espantaria als turistes. La policia local no vol col·laborar amb l'estatal per les eternes picabaralles entre cossos. La policia estatal i el poder judicial no volen reconéixer que el 1994 es van equivocar. La premsa local està més interessada en obtenir exclusives que li facin pujar audiència que no pas en col·laborar en la investigació. Tothom bloqueja als policies encarregats de buscar a l'assassí, i a la fi aquests ja no saben si ho fan per interessos corporatius o perquè alguna de les personalitats locals és el criminal que cerquen.

El problema de la coherència

El protagonista de la història, Jesse Rosenberg, és un policia modèlic, que ha investigat un gran nombre d'assassinats i que ha aconseguit sempre capturar als culpables. Però, i si el seu expedient tingués una taca? I si hagués comés un error imperdonable en el seu primer cas, el que li va donar fama? Valdria la pena revelar-ho? Potser per a un altre el més senzill hagués estat dissimular, però per a Rosenberg no hi ha altra solució que reobrir al cas i tornar a investigar, tot i que sap que això resultarà terriblement dolorós per a ell. I a desgrat de ficar-se en una història molt i molt complicada, Jesse acabarà trobant el suport d'uns fidels companys que l'ajudaran a dur endavant una recerca que no es revelarà senzilla.

El preu del passat

20 anys és molt de temps. És prou temps com per reconstruir una vida, per oblidar un passat, per canviar de feina, de parella, de plantejaments... Obrir un cas de 20 anys enrere suposa destapar un passat que molta gent prefereix enterrar. En aquest cas, fins i tot els investigadors voldrien enterrar els seus records, però es veuen abocats a aixecar molta polseguera, perquè els pecats del passat poden causar molts problemes als habitants del present. De fet, quan Stephanie Mailer comença a remenar els tèrbols fets de 1994, pot estar-se creant molts problemes. I quan Rosenberg decideix investigar la desaparició de Mailer, la cosa es complicarà encara més...

Trama teixida acuradament

Joël Dicker no escriu una novel·la negra d'acció imparable (de fet, li resultaria difícil, doncs La desaparició de Stephanie Mailer supera el mig miler de pàgines). Amb l'estil clàssic de best-seller, la clau de Dicker és anar explicant la història a partir de la veu de diversos personatges. Encreua escenaris molt diferents i va alternant històries de 1994 i 2014. D'aquesta forma, a partir de treballar amb la veu de diversos narradors, aconsegueix una trama que enganxa i que es fa difícil de deixar. En cada pàgina es descobreix algun detall que condueix cap al desenllaç, però cada capítol afegeix una nova incògnita. Aquest vaivé continu impedeix crear personatges de gran profunditat o converses amb contingut filosòfic, però permet enganxar el lector en una trama que no pot deixar de llegir. La gran virtut d'un Dicker que s'ha guanyat una munió de lectors. Una lectura, doncs, per endur-se de vacances i desconnectar.