El 4 de desembre de l'any passat ens deixava el músic Carles Santos. En la voràgine política d'aquells moments potser no va poder ser recordat amb prou dedicació. Per això, s'ha volgut convocar un acte en què els companys de professió li mostraran pòstumament tota la seva estimació. Serà un acte multitudinari, amb la participació d'una quarentena d'actors i músics, i per això només es podrà celebrar en una sola ocasió. Serà aquest dissabte, dia 13, a les 21h al Teatre Lliure. L'espectacle ha estat coordinat per la Montse Colomé i l'Anna Llopart, dues de les actrius que havien col·laborat amb Santos.  No serà un acte protocolari. La voluntat de les dues directores serà oferir un Carles Santos "pur i dur", tot basant-se, com li agradava a Santos, en la música, el moviment i la paraula. Serà, doncs, un espectacle sense escenari i sense vestuari en què es representaran fragments de l'obra de Santos: des del primer fins al darrer dels seus espectacles. Els organitzadors esperen que els espectadors sentin que "Santos està ben viu". De fet, aquest espectacle s'inspira en un altre homenatge que es va retre a Santos quan va fer els 70 anys, i en el que ja havien col·laborat alguns dels artistes que seran presents al Lliure aquest dissabte.

Carles Santos obra

Obra de Carles Santos.

En Santos ben nu

L'homenatge consistirà en un recorregut per l'obra de Santos mitjançant "espurnes" dels seus espectacles més exitosos (Colomé sobretot encarregant-se dels seus inicis i Anna Llopart de la darrera part de la seva vida). Montse Colomé ha explicat que Santos venia de la música clàssica, i que feia coses molt originals, però que se'n fumia de l'avantguarda. Colomé ha recordat, amb emoció, que amb Santos "Féiem coses que avui en dia seria impossible fer en un teatre": des de serrar el terra d'un teatre fins a posar una actriu a simular que orinava al mig d'un escenari. Va ser, per a Colomé, "un recorregut molt salvatge, molt interessant". I sentencia: "Era un personatge únic". Anna Llopart ha volgut recordar la seva originalitat i que "amb el temps va anar a l'essencial"; "en la darrera obra d'un text d'un de tres pàgines en sortia una obra d'una hora". Llopart ha recordat que Santos va influir molt a tots els que van treballar amb ell. I per això el que vol transmetre l'homenatge del dissabte és, més que fragments concrets de les seves obres, el "món Santos", aquell peculiar univers, replet d'humor, que va inventar l'artista.

CArles Santos Brossalobrossotdebrossat ACN

Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Foto: Ros Ribas. ACN.

Bojos pel Santos

Les directores de l'espectacle han assegurat que alguns dels actors que col·laboraran en l'espectacle han mostrat la seva ferma voluntat de participar-hi, "ni que sigui per ser cinc segons a l'escenari". Molts dels antics col·laboradors de Santos reconeixen el deute que tenien amb ell. Per això a l'espectacle hi haurà artistes tan rellevants com Cesc Gelabert, Pep Cortés o Sol Picó. "És civil i civilitzat que els teatres honorin els seus morts" ha explicat Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, qui ha insistit que això és especialment cert en el cas de Santos, "el més lliure de tots els que a Catalunya es dedicaven al teatre". Pasqual ha recordat que el músic va deixar petjada "entre tots els seus col·laboradors i, sobretot, les seves col·laboradores", perquè "El món d'en Santos estava fet de marisc, de paelles, i també de dones". Colomé i Llopart han recordat que treballar amb Santos era molt enriquidor, però que no era fàcil. Podia ser difícil i fins i tot perillós, perquè sempre volia explorar els límits.

Santos i el Lliure

Santos ja va col·laborar amb el Lliure a la primera temporada d'aquest teatre, el 1977, a l'Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny.  Al llarg de la seva vida va participar en molts altres espectacles del Lliure, a alguns oferint la música, però a d'altres liderant tot el muntatge, com El fervor de la persererança (2006) o Brossalobrossotdebrossat (2008). Del 2005 al 2012 va ser artista resident al Lliure. Santos, nascut a Vinaròs el 1940, i format al Conservatori del Liceu com a pianista, va estar en contacte amb músics d'avantguarda com John Cage, va col·laborar amb cineastes com Pere Portabella, amb ballarins com Azzopardi, amb directors de teatre com Calixto Bieito... Però també va organitzar una cantata per 3.000 nens al Palau Sant Jordi el 2007 o va preparar l'espectacle d'Els Segadors per a la Fira del Llibre de Frankfurt. A més de fer espectacles públics, Santos deixa una important obra plàstica, especialment en l'àmbit de la fotografia.