Menjar bé a Barcelona per menys de 16 euros? No és una utopia: és una realitat. I ens la planteja Ricard Martín, que ha recorregut molts i molts locals de la capital catalana a la recerca d'una bona relació qualitat preu. Barcelona a peu de porc. Un recorregut per les cases de menjar de la ciutat (Cossetània Edicions) ens remet a uns 50 locals, de tipus ben diferents, on menjar bé i barat és possible.

Exploració urbana

"Res més maco que descobrir que rere aquell bar cutre en realitat s'hi menja de traca i mocador", afirma Martín al pròleg del seu llibre, tot fent una proclama d'intencions. A Barcelona cada cop hi ha més llocs on s'hi menja malament; també és ple d'establiments amb preus realment desproporcionats, on s'hi menja bé, o fins i tot molt malament. Descobrir els locals meravellosos que es surten d'aquestes línies és la missió que es proposa Ricard Martín. Ell assegura taxatiu: "Us garanteixo que en totes les adreces d'aquest llibre s'amortitza cada cèntim que us podeu gastar". I no és un farol. Fins i tot troba racons de gran qualitat a barris que semblen un desert gastronòmic per als pobres com el Putxet o a zones sotmeses a una duríssima invasió turística com el Born. Un explorador gastronòmic de qualitat.

Contra la bombolla gastronòmica

Martín assegura que a principis del segle XXI Barcelona va viure una bombolla gastronòmica: es van multiplicar els restaurants cars i d'una qualitat pèssima. L'autor de Barcelona a peu de porc creu que van ser anys pèssims, de "postureig gastronòmic", on la pedanteria va imposar-se a les taules i es va abandonar el bon gust i el sentit comú. Per a Martín l'obsessió per la presentació ocultava, a Catalunya, "els despropòsits culinaris". El llibre de Martín, que és puntuat per un àcid sentit de l'humor, és duríssim envers els foodies i contra aquells que han rebutjat les pautes gastronòmiques tradicionals i han optat per un model de cuina críptic i elitista.

Xup-xup

Ricard Martín té unes preferències gastronòmiques molt marcades, pel que fa a la quantitat i pel que fa a la qualitat. L'autor té clar que si vas a menjar fora no és per passar gana, i valora molt positivament els llocs on pots atipar-te per pocs diners (tot i que no és gens favorable als típics afartapobres). Per altra banda aposta clarament pel "menjar fet des de zero", per aquells restaurants que fan la compra al mercat, segons els productes de temporada, i que rebutgen els productes elaborats, tot controlant tot el procés de cuinat. Una aposta per la cuina més tradicional, pels guisats que passen hores fent xup-xup, pels fricandós, pels peus de porc, per la sípia amb mandonguilles... Malgrat tot, Martín no renuncia a una bona truita, a unes sardines fregides o a una bona carn a la brasa. I fins i tot fa concessions a noves aportacions, de qualitat contrastada com els entrepans nord-americans que preparen als Chivuo's o l'anglosaxó fish & chips del The Fish & Chips Shop.

Cases de menjar per treure's el barret

Molta gent, quan vol menjar bé, baixa cap a la Barceloneta o cap als barris marítims de Barcelona. Pocs sabem que es pot menjar de meravella pujant els forts pendents del Carmel. Però els veïns de la zona coneixen un bar genial, el Delicias on et pots menjar un monumental arròs negre per menys de 7 euros. Ricard Martín el dóna a conèixer als qui mai no han pensat en trepitjar el Carmel. No oblida, a un barri de Sant Antoni marcat per la cuina de disseny, mencionar La Bodega d'en Rafel, al carrer Manso, i el seu conill amb cargols. I deixa constància de l'existència, al mig de la voràgine del carrer Aribau, de la taverna canaille Haddock, on al menú hi pots trobar un bacallà de luxe. Ara bé, si hi ha un lloc mític que Martín no oblida és la Cova Fumada de la Barceloneta, el lloc on es va inventar la bomba, l'autèntic temple de la tapa marinera de Barcelona. Martín situa al pedestal els seus bunyols de bacallà i, sobretot, els seus popets. Aquests locals són només una petita mostra de la llarga llista d'establiments excepcionals que ens aporta Ricard Martín.

Monument?

Sense temps per haver recorregut tots els racons que proposa el llibre, però amb el ferm propòsit d'anar-ho fent, cal reconèixer a Ricard Martín el seu coneixement de la bona cuina barata barcelonina. Alguns dels locals que recomana l'autor són, senzillament, immillorables. Barcelona a peu de porc és, sobretot, una reivindicació de la saviesa gastronòmica de les classes populars barcelonines, una reivindicació especialment necessària en un temps en què saber menjar sembla ser sinònim de tenir la cartera plena. A Ricard Martín, que ens proporciona un plànol detallat pels llocs més discrets de la ciutat, i ajuda així, de forma decisiva, al ciutadà de a peu, caldria fer-li un monument. Ara bé: tot sabent l'efecte nociu que acostuma a tenir la popularitat per les cases de menjar, en el fons, tinc el secret desig que el llibre de Ricard Martín passi absolutament desapercebut i no sigui mai un best-seller.