Des de que, segons experts i politòlegs, Xina “està destinada a convertir-se en la primera potencia mundial a partir de 2019”, Pequín segueix mostrant-nos dues cares: una de integradora i global, i l’altra carregada d’autoritarisme i repressió. El que més crida l’atenció és que aquesta setmana s’han mostrat les dues a la vegada, com advertint al món que si vol el seu costat amable, haurà d’acceptar al mateix temps la seva part obscura i violenta. Els protagonistes d’ambdues versions han estat el primer ministre, Li Kegiang, i el dissident i premi Nobel de la Pau, Liu Xiaobo.
El dimarts, durant una versió d’estiu del Fòrum de Davos celebrat a la ciutat de Dalian (nord-oest), Li Kegiang va animar a les empreses estrangeres a invertit al país i va assegurar que cada vegada patiran menys restriccions.
“Els prometo que tots els beneficis generats a Xina per les empreses estrangeres es podran moure lliurement dins i fora de Xina i no hi haurà cap limitació”, va apuntar el primer ministre durant l’acte d’inauguració.
Li va assegurar que el creixement econòmic de Xina està guanyant impuls nou i que “no hi haurà cap aterratge forçós”, va recalcar. “Xina continuarà obrint els seus mercats a sectors de serveis i manufactures. Es reduiran les restriccions a la participació d’empreses estrangeres en les empreses conjuntes (semi-públiques) i s’assegurarà de que Xina seguirà sent el destí més atractiu d’inversió”, va apuntar.
El fòrum tenia com a lema “Aconseguir creixement inclusiu en la IV Revolució Industrial”.

Pequín segueix mostrant-nos dues cares: una de integradora i global, i l’altra carregada d’autoritarisme i repressió.

Aquest missatge va coincidir amb l’alliberament sota llibertat condicional de Liu Xiaobo, degut a que pateix un càncer terminal de fetge, diagnosticat el 23 de maig. Des de finals de 2009 es trobava a presó per “incitar a la subversió contra l’Estat”.

Un intel·lectual que el coneixia bé, Simon Leys, autor entre altres de la cèlebre obra “Els nous vestits del president Mao” va escriure en “Breviari de sabers inútils” (editorial Acantilado) algunes reflexions de Xiaobo menys conegudes que les seves demandes de més democràcia. Ara, Xina ha entrat en un període de cinisme, diu el Premi Nobel de la Pau. “La persecució exclusiva de l’interès personal i el adoctrinament incessant de la ideologia del Partit Comunista ha produït una generació d’individus amb memòries absolutament buides”. Ara la Xina viu un “carnestoltes eròtic”, segons descriu Liu. Aquest terrabastall, indica, no reflecteix més que l’enfonsament moral d’una societat que està mancada de tots els seus valors. “El frenesí de la revolució política s’ha transformat simplement en frenesí de sexe i de fortuna”.

Segons Liu, “la transformació econòmica de Xina, que des de l’exterior pot semblar tant vasta i profunda, és en realitat fràgil i superficial.

Segons Liu, “la transformació econòmica de Xina, que des de l’exterior pot semblar tant vasta i profunda, és en realitat fràgil i superficial. La combinació de factors espirituals i materials que havia estimulat la reforma política de la dècada de 1980, tot això ha desaparegut”.

Pel que fa a la llibertat de moviments empresarials, les últimes notícies no son tranquil·litzadores. Des de 2015 han “desaparegut” una dotzena de grans empresaris multimilionaris”. L’últim ha estat Wu Xiaohui, president del gegant assegurador Anbang, que va ser detingut per a ser interrogat a principis de juny. Des de llavors, no se’n sap res. Com si se’l hagués empassat la terra.

El somriure del xinès segueix sent enigmàtic i cada vegada ho amaga menys.