Durant els últims anys, el món ha viscut dins de la "nova normalitat", però aquesta etapa arriba a la fi. Ara comença una nova fase amb Donald Trump i el gairebé segur nou president francès Emmanuel Macron, que potser es podrà anomenar la "nova modernitat".

La "nova normalitat" va ser un terme que va posar en voga la societat financera nord-americana Pimco, en la qual els bancs centrals prenien les regnes de les economies avançades per evitar una recessió global. Els tipus d'interès ultrabaixos i les compres massives de bons van ser les seves eines principals. El seu propòsit era, d'una banda, donar temps als governs per refer-se, i per una altra, reanimar els mercats financers per estimular finalment la inversió i amb això, la productivitat i el creixement. Però, com ha reconegut recentment Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal, la productivitat, que és el factor determinant del nostre nivell de vida, continua sent "molt baixa". Per això, el creixement ha estat en aquesta llarga etapa lent i baix. A més, la desigualtat ha augmentat en el G-7. Tot això ha fet necessari la recerca de nous catalitzadors. És en la política on es van obrint pas els nous enfocaments del futur, encara que de vegades siguin contradictoris.

És en la política on es van obrint pas els nous enfocaments del futur, encara que de vegades siguin contradictoris.

El molt jove i "distingit" Emmanuel Macron es refereix al "vell món" quan parla del que vol deixar enrere. El líder d'En Marche! és molt crític amb el model de creixement francès, basat en la despesa pública, i es mostra més proper al model alemany, centrat en l'estalvi i la inversió. És el contrapunt de la nostàlgia del país, de la France, perquè ell no s'inscriu en el passat. És l'herald de la "French Tech" i com a ministre va vendre les startups franceses a Teli Aviv, el Japó i Dallas.

Atesa la proximitat dels seus plantejaments econòmics amb els de Berlín, Macron enfortirà l'eix França i Alemanya, impulsant la zona euro, on Angela Merkel es mostra ferma partidària del lliure comerç davant Donald Trump.

Trump es manté fidel al lema "Amèrica primer" i compta per a això amb el suport dels mercats financers. I en gran part li donen la raó sobre el sector exterior ja que, si el proteccionisme danya les empreses, com és que un Wall Street, ple de multinacionals, ha assolit màxims històrics?

Macron enfortirà l'eix França i Alemanya, impulsant la zona euro, on Angela Merkel es mostra ferma partidària del lliure comerç davant Donald Trump.

Aquest debat ha arribat a les últimes reunions fetes per l'FMI la passada setmana. El comunicat final del comitè financer i monetari, part principal de l'FMI, va ometre el seu tradicional "rebuig de totes les formes de proteccionisme" i el va substituir per "estem treballant en com el comerç pot enfortir les nostres economies". Al seu torn, el president del Banc de Mèxic i president del Comitè, Agustín Cartens, va justificar el canvi dient que el proteccionisme és un terme "ambigu". Tot un gir que es podria qualificar d'històric.

Entrem en un nou paradigma. El vell, el de la teòrica cooperació, va implicar, segons els seus crítics, una Gran Recessió, una desigualtat més gran, i un creixement baix. Caldria, per tant, provar altres camins.

Aquestes noves vies poden portar més ingerència de la política a l'economia, més conflictes, ja que, plans d'infraestructures a part, la competència salta de l'àmbit empresarial al dels mateixos països. Ja no és temps tampoc per a una lluita de classes davant de la perspectiva, no d'una quarta revolució industrial, sinó de nacions.

El 2022 no creixerem probablement més que ara a les economies avançades

La recerca urgent i la pugna pel creixement s'han escolat també a l'FMI. A les jornades passades, dos experts, Vitor Gaspar i Laura Jaramillo, han escrit: "Els països poden incrementar considerablement la productivitat eliminant els obstacles que limiten l'activitat de les empreses més productives". I afegeixen: "Aquests obstacles impedeixen que les empreses productives s'expandeixin i permeten que d'altres sobrevisquin, malgrat ser improductives". És a dir, s'ha de posar en marxa el mecanisme de creació-destrucció descrit per Schumpeter, enlloc de continuar mantenint l'statu quo a través de sistemes tributaris ineficients. Ja hi ha moviments.

A més, el panorama que pinta l'FMI no és de color rosa. La demografia, l'envelliment de la població dels països avançats, la desigualtat, les tensions geoestratègiques i el risc d'errors polítics fan que la perspectiva del futur s'inclini a la baixa. El 2022 no creixerem probablement més que ara a les economies avançades. Pot ser que ens encaminem cap a una nova modernitat força incòmoda.