Aquests últims dies en què els bancs centrals intentaven tranquil·litzar el món oferint una “beautiful” normalització gradual de la vida econòmica i financera, el sentiment que les coses van malament s’ha estès contra tot pronòstic i ha incrementat la confusió general.

Jamie Dimon, president del banc JP Morgan, va ser el primer d’encetar el torn de presentació de les queixes i greuges globals. El bloqueig polític que amenaça Washington, va dir, fa que sigui “gairebé una vergonya ser ciutadà americà viatjant pel món”. Assessor de Donald Trump, va exigir “decisions més intel·ligents” i va indicar que “ens hem convertit es una de les societats litigants més burocràtiques i confuses del planeta”.

Divendres passat, Dimon es va saltar l’explicació dels resultats semestrals del banc que presideix, un dels més grans dels EUA, i va abordar temes polítics amb una franquesa poc habitual. Va mencionar el pla d’inversió d’infraestructures que està paralitzat al Congrés. “No som capaços de construir ponts, no som capaços de construir aeroports”.

"És gairebé una vergonya ser ciutadà americà viatjant pel món. Ens hem convertit es una de les societats litigants més burocràtiques i confuses del planeta”

Sumant-se a aquestes crítiques, el rellevant economista El Erian va afegir que “Dimon té raó” perquè “com més temps persisteix el baix equilibri de creixement, més gran serà la pressió a la baixa sobre el potencial del país i la seva futura prosperitat”. “Els retards en l’adopció política positiva exposa els EUA a un major risc d’una tendència descendent”, va recalcar.

Dimon no va passar per alt la reforma tributària promesa, que en països que ja visitat recentment, com França, Argentina, Israel o Irlanda, entenen de manera positiva, “ja que les decisions que promouen el creixement dels negocis són bones per a tots els ciutadans”. Va semblar trist quan va lamentar-ho: “En aquest gran sistema americà de lliure empresa, això ja no ho entenem”. Els problemes són més que problemes conjunturals.

La taxa de mortalitat per abús de drogues s’ha disparat en els últims quinze anys 

Un dia abans, la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, va mencionar davant del Senat l’alt cost de fets que passen i als quals no es dona gaire importància quan toca. “La tecnologia i la globalització han afectat les rendes i les feines de la classe mitjana, que ha vist disminuïdes les seves oportunitats de millorar”. Un dany col·lateral d’aquesta reducció de les expectatives vitals és que els EUA s’encara ara amb una crisis provocada per l’abús dels derivats de l’opi. Yellen va indicar que aquesta malaltia ha afectat “especialment els homes menys formats, i que s'observa un increment de les taxes de mortalitat que reflecteixen parcialment l’ús d’opiacis”. La taxa de mortaldat per abús de drogues s’ha disparat en els últims quinze anys. La sobredosi d’aquestes drogues va contribuir a la mort de més de 33.000 persones el 2015, d’acord amb els Centres de Prevenció i Control de Malalties. Segons Goldman Sachs, “maten més de 90 americans al dia”.

Tot i així, els EUA no és l’únic país. La mort a la Xina del Premi Nobel de la Pau Liu Xiaobo, després de passar els últims vuit anys de la seva vida entre reixes per un delicte comès en nom del Partit Comunista demanant democràcia, ha provocat un clamor mundial i ha reobert el debat de si els valors xinesos són universals o més aviat una cosa culturalment específica i, per tant, cal evitar-ne la generalització.

El maltractament del règim xinès a Liu ha estat interpretat com una prova de la seva debilitat, inseguretat i temor del Govern, fet que contrasta amb el discurs del president Xi Jinping a Davos, orientat a promoure la Xina com a poder tranquil·litzador, madur i responsable en aquests temps d’incertesa. Potser han de passar dues figures a l’horòscop xinès fins que aparegui la rata, signe d’optimisme i bons negocis, perquè de cara al 2020 Pequín pugui aconseguir una normalització “beautiful” dels seus propis assumptes. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat