Els bancs centrals s'han retirat de l'escena i han decidit deixar a les borses evolucionar pel seu compte. Ni més estímuls, ni retirada dels que hi havia. Per saber com van les coses és bo prendre una posició neutral de tant en tant. És el que passa ara. L'Ibex ha aguantat els 9.000 punts.
La producció industrial a Espanya s'ha alentit, amb un creixement el juliol del 0,3%, davant el 0,8% un mes abans. Les exportacions alemanyes han caigut també al juliol un 2,6%. Els inventaris a l'engròs el juny dels EUA no s'han mogut, quan ajuden a formar previsions de si es mouran les economies i les vendes més o menys.
Aquest és el panorama. La Xina, seguint els compromisos del G-20 d'Hangzhou, ha promès adoptar una política fiscal més proactiva. L'IPC xinès a l'agost va ser del 0,1%, la qual cosa va suposar una taxa interanual de l'1,3%, davant l'1,8% al juliol. Tot just es mou un full.
Només hi ha mogudes en el petroli, per les conspiracions d'uns i d'altres. Ara Algèria diu que l'Iran, Nigèria i Líbia tenen dret a augmentar la seva producció. El Brent va baixar un 2,12%, fins a 48,93 dòlars.
L'actitud zen dels bancs centrals ha fet que el bo alemany a 10 anys deixi d'estar en negatiu davant de la perspectiva de congelació de compres del BCE. El rendiment espanyol ha pujat l'1,04%.
En l'Ibex, han pujat gairebé igual IAG i Caixabank, aquesta última perquè pot guanyar més ponderació a l'índex. Altres bancs, com Santander, BBVA i Sabadell també han anat bé. En el cas d'ArcelorMittal ha estat al revés, a causa del retrocés de les matèries primeres. Durant la setmana han destacat, IAG i Telefónica.
Mentrestant, Wall Street s'orientava a la baixa a mitja sessió. La CNBN va dir que Bayer i Monsanto podrien assolir un acord la propera setmana. Ara que està tothom retallant costos, potser s'apropa el moment de les fusions.