Si l'Ibex no ha tancat en números vermells malgrat una molt prometedora obertura, és degut que Pedro Sánchez i Iglesias van dir que el pacte de Govern era "gairebé impossible". I si ha pujat tan sols la meitat del que ho ha fet Europa, és perquè el galant socialista de la corbateta ha assenyalat que "som més a prop de formar Govern que d'una repetició d'eleccions". El que s'ha pogut escoltar no era l'aposta de l'Ibex, que juga a favor d'un PSOE-Ciutadans.
Pot ser que al final tot sigui un gran arranjament, com que el PSOE i Ciutadans formin el Govern, amb Podemos en el cercle via abstenció i com a primera força de l'oposició. Tot un estatus.
Tot el llarg passeig parlant de bàsquet que han fet ambdós amb gran satisfacció no ha estat més que la manera de mostrar que ja havien arribat a un acord previ, mentre els inversors seguien atents a evolucions més comunes, com que l'IPC alemany trenqués el cèrcol negatiu dels preus i que l'ocupació privada als Estats Units creixia 200.000 llocs de treball més. Són aquestes petites alegries que dóna l'economia i que, a sobre, donen menjar.
Aquí, els turistes, aliens al fotimer en què vivim, continuen venint, un 12,5% més fins al febrer, una cosa positiva, perquè és molt probable, amb la dinàmica que es dibuixa amb un dèficit públic a més del 5% del PIB, es transformi en el primer sector econòmic.
Amb l'obertura d'una nova fase de guerra de divises, en el futur ja en obert i declarada en la seva arrencada per Janet Yellen, l'euro s'ha apreciat fins a 1,1315 dòlars, mentre el petroli s'animava davant l'evolució de les reserves dels EUA. En qualsevol cas, l'or, gran indicador avui del risc més que la inflació, ha pujat un 0,83%, fins a 1.236,25 dòlars l'unça. Segurament és una bona inversió.