Per a Europa, comença juntament amb la calor el repte de l’onada creixent de refugiats econòmics procedents del continent africà. Davant la baixa acollida dels països de la UE, el G-20 ha llançat aquesta setmana un pla Marshall urgent per a la zona promogut per Alemanya.

La migració massiva cap Europa, on ja viuen 500 milions de persones, és imparable. Davant l’increment exponencial d’Àfrica, que tindrà 2.500 milions d’habitants l’any 2050, s’ha de parar des d'ara el corrent, un tema que s’ha introduït a l’agenda de les preocupacions mundials.

L’estratègia és avançar “amb” l'Àfrica, no “per a” l'Àfrica

A les trobades celebrades dilluns i dimarts a Hamburg, l’objectiu ha estat buscar fórmules per afavorir i sostenir les inversions privades a la regió. Els països de la UE a favor de la iniciativa apadrinaran els emergents. Així, Costa d'Ivori, Tunísia i Ghana queden en mans d’Alemanya, mentre que el Marroc serà en les d’Espanya i Ruanda, en les de Gran Bretanya. Altres països europeus estan concernits, com França. Akinwumi Adesina, president del Banc Africà de Desenvolupament, ha dit que “la iniciativa ha de restar oberta”. El Níger, Mali, Egipte i Etiòpia hi han mostrat interès. L’estratègia és avançar “amb” l'Àfrica, no “per a” l'Àfrica.

Mark Mobius, de Franklin Templeton, fou un dels pioners del capital de risc al continent i ara es mostra optimista de cara al futur. El creixement de la zona, el 5% de mitjana, atrau cada vegada més capitals cap als futurs campions de la zona, com Costa d'Ivori, Kènia o Etiòpia. L’any 2006 es van invertir 3.800 milions de dòlars en 145 operacions.

Diversificar és el leit motiv de les més de 200 societats que operen amb l’objectiu de minimitzar riscos, especialment els de caràcter geoestratègic.

La industrialització, on el continent queda exclòs des dels anys 70 respecte a la resta del món en desenvolupament

Una altra assignatura és la industrialització, en què el continent va quedar ressagat des dels anys 70 respecte a la resta del món en desenvolupament. L’expert xinès Jipus Vifu Lin afirma que “l'Àfrica necessita desesperadament una revolució industrial, encara que només sigui per crear llocs de treball per a la seva jove població, que creix ràpidament i així reduir la pressió migratòria actual”.

I afegeix: “Això implica un paper clau per als actors exteriors. No és estrany que la Xina hagi estat el primer país del G-20 a reconèixer la importància de la industrialització de l’Àfrica”. Segons Vifu Lin, “Pequín es prepara per deslocalitzar 85 milions d’ocupació industrial des de països amb salaris més elevats, inclosa la Xina, cap a l'Àfrica”.

En el procés de transformació del continent, la Xina compta amb Itàlia, amb una gran experiència en petites i mitjanes empreses, que poden ser la base del desenvolupament.

Hi ha un altre agent extern interessat en el futur de la zona: l’Estat Islàmic, que vol, a partir de Nigèria, prosperar al Níger, Burkina Faso i Mali, per fer front al seu rival Al Qaeda, molt poderosa a les regions costaneres d’Algèria i Tunísia.

“Si la demografia dicta el destí de la Història, els moviments de la població en són el motor”

A la zona austral, Sud-àfrica viu una crisi política i social sense precedents des de la desaparició de Nelson Mandela, que ha arrossegat una forta caiguda de la seva moneda nacional, el rand, mentre que el deute ha quedat en “bo escombraries”.

Al mateix temps, però, s’ha format una classe mitjana que ajuda al desenvolupament de la democràcia; s’ha estès l’ús dels telèfons mòbils a les grans ciutat i també als poblats, on no sempre hi ha accés a electricitat.

És un continent on es pot aplicar alternativament l’axioma del got mig ple o mig buit, però on es compleix rigorosament el judici de Samuel Huntington, autor del “xoc de civilitzacions”, per qui “si la demografia dicta el destí de la Història, els moviments de la població en són el motor”. I no oblidem que a l'Àfrica s’inscriu l’origen del món.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat