Movistar Plus+ estrena avui Perejil. La guerra que no va ser, una sèrie documental que reconstrueix l’anomenada “crisi de l’illot” de 2002 a través de més de 40 testimonis clau. Entre ells, figures com José María Aznar, Federico Trillo i alts comandaments militars d’ambdós costats de l’Estret. Un material imprescindible per entendre com Espanya concep —i exerceix— la seva idea d’Estat.
Vint-i-tres anys després, el conflicte de l’illot de Perejil continua generant preguntes incòmodes. Va ser realment un gest heroic en defensa del territori o una demostració de força innecessària? Quins interessos s’amagaven rere aquell tros de roca deshabitada al nord d’Àfrica? Per què es van mobilitzar els tres exèrcits per un indret sense població ni aparent valor estratègic?
Són qüestions que Perejil. La guerra que no va ser, dirigida per Tian Riba i produïda per Movistar Plus+ amb El Terrat, es planteja sense embuts.
Un relat amb moltes capes... i una sola versió oficial
L’11 de juliol de 2002, el Marroc va ocupar l’illot de Perejil —Laila, en àrab— amb una petita patrulla. La resposta espanyola va ser una operació militar coordinada per terra, mar i aire per recuperar l’enclavament. La intervenció va ser ràpida i neta, sense trets ni víctimes. Però el soroll diplomàtic va ser ensordidor.
Amb un muntatge àgil i un to que recorda un thriller polític, la sèrie ens transporta a aquells dies en què el govern del PP va convertir un gest simbòlic en una demostració de força. La llista de testimonis parla per si sola: Aznar, Trillo, Ana Palacio, Moratinos, Richard Armitage, militars marroquins i diplomàtics francesos. Una alineació que deixa clar des d’on s’explica aquesta història.
I les altres veus? On són els relats que no van passar pels despatxos de Madrid o Rabat? On són els punts de vista crítics amb una acció que va excloure del debat amplis sectors de la societat —incloent-hi territoris amb una altra mirada sobre l’Estat, com Catalunya?
Perejil: un símptoma més que una causa
Malgrat la seva aparent neutralitat formal, Perejil deixa entreveure una constant de la política exterior espanyola contemporània: el culte a la unitat, la defensa sense matisos de la integritat territorial i la utilització de les forces armades com a símbol d’autoritat.
Tot plegat a partir d’un illot que amb prou feines apareix als mapes, però que va servir com a escenari ideal per reforçar una idea d’Estat que gairebé mai no tolera veus dissidents.
Va ser Perejil una maniobra electoral? Una cortina de fum? Un avís implícit davant d’altres tensions internes? La sèrie no ho diu obertament, però deixa espai perquè l’espectador en tregui les seves pròpies conclusions.
Un exercici de memòria que arriba en bon moment
En plena reconfiguració del mapa polític europeu i amb un Marroc cada cop més actiu a escala geopolítica, tornar a posar el focus en un cas com el de Perejil pot resultar tan revelador com incòmode. Les relacions entre l’Estat espanyol i el Magrib continuen marcades per la desconfiança, els silencis i els interessos creuats.
El més interessant d’aquesta producció no és només el que explica, sinó també el que calla. Perejil és un recordatori de com es construeixen els relats oficials —i de per què és fonamental mantenir una mirada crítica i perifèrica davant d’ells.
Ja disponible a Movistar Plus+
La docu-sèrie consta de tres capítols centrats en l’anàlisi, la reconstrucció i l’arxiu, i ja es pot veure a la plataforma Movistar Plus+ amb una subscripció mensual de 9,99 €, sense permanència.
Una proposta que, més enllà del cas concret, convida a reflexionar sobre com s’exerceix el poder des de Madrid, quin paper tenen les forces armades en la política exterior i com es fa callar la dissidència des del centre de l’Estat.
Aquest article pot incloure enllaços d’afiliació. Si compres a través d’ells, a ElNacional.cat podríem rebre una petita comissió. Això no afecta el preu que pagues ni condiciona la nostra opinió.