Fer servir el lavabo et pot pagar el cafè o comprar plàtans. Cho Jae-weon, un professor d'enginyeria urbana i ambiental de l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia d'Ulsan (UNIST), ha dissenyat un lavabo connectat a un laboratori que utilitza els excrements per produir biogàs i processar fems. De moment, aquest invent només està disponible a Corea del Sud, on fa temps que la hiperrealitat ha calat el dia a dia dels ciutadans, i utilitzen excrements humans per alimentar un edifici de la universitat.
El professor Cho Jae-weon i el seu invent / Reuters - Minwoo Park
El lavabo de BeeVi utilitza una bomba de pressió per enviar la deposició a un tanc subterrani, reduint així l'ús de l'aigua. Els microorganismes descomponen els residus i els converteixen en gas metà, que, al seu torn, es transforma en una font d'energia per a l'edifici, alimentant una estufa de gas, calderes d'aigua calenta i cèl·lules de combustible d'òxid sòlid.
Una persona mitjana defeca uns 500 g al dia, que pot ser convertit en 50 litres de gas metà, ha assegurat l'enginyer mediambiental. Aquest gas pot generar 0,5 kWh d'electricitat o ser utilitzat per conduir un cotxe durant uns 1,2 km.
Moneda digital
Cho ha ideat una moneda virtual anomenada Ggool, que significa mel en coreà. Cada persona que fa servir el lavabo ecològic guanya un màxim de 10 Ggool al dia. Els estudiants poden utilitzar la moneda per comprar béns al campus, des de cafè acabat de fer fins a fideus instantanis, fruites i llibres. Els estudiants poden recollir els productes que volen en una botiga i escanejar un codi QR per pagar amb Ggool.
Com més avança la tecnologia, més ens allunyem de la nostra naturalesa humana. Sovint, les invencions que se suposa que ens faran la vida més fàcil acaben complicant-se per si soles. Obviem l’única veritat: la perfecció i el balanç han existit sempre al món natural. Tot el que neix, mor, i tot està contingut en un cicle perfecte que s'autoregenera i on res no es desaprofita. Els humans són l'únic ésser al planeta que ignora l'harmonia innata de les coses, i acaba inventant coses com un 'vàter eco-friendly', com si anar de ventre no fos sostenible, natural, o una de les poques coses que fem des de sempre.