Entre l’abundant lèxic que ha generat la crisi del coronavirus, el terme ‘coresponsabilitat’ és un dels que ha fet més fortuna. L’utilitza diverses vegades la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), Roser Xalabarder, com a eina per fer realitat la conciliació de la dona entre la vida professional i personal, així com per treure més profit del talent femení. “Des de finals d’abril hem alertat que les dones que estaven teletreballant podien baixar el seu rendiment pel fet de tenir cura dels seus fills”, reivindica.

L’ODEE és un organisme que va néixer l’any 2008 de la mà de la Cambra de Comerç amb la vocació de “fer pressió i publicar estudis per refermar el lloc que havia de prendre la dona a la societat, l’economia i el món”. Des d’aleshores ençà, Xalabarder lamenta que la posició de la dona ”ha variat poc”, donat que segueix comprometent la vida professional per fer-la compatible amb la vida personal. En termes econòmics, segons un estudi de l’ODEE del 2008, aquesta disfunció va generar una pèrdua del talent femení que equival al 0,5% del PIB anual.

Malgrat patir menys fracàs escolar i estar més formades que els homes, les desigualtats augmenten exponencialment quan es fixa la mirada als llocs directius. En aquest sentit, l’ODEE compte amb la col·laboració de la Plataforma de Dones Conselleres i Directives, que té com a objectiu contribuir a pal·liar aquesta situació. “Des de la Plataforma fem que aquest talent femení sigui reeixit i reconegut en els consells d’administració i en els recursos humans de les empreses perquè apostin per elles dins dels càrrecs directius”, afegeix Xalabarder, que recorda un estudi de 2013 on s’apuntava que només el 30% de les empreses catalanes tenia una dona en el seu consell d’administració.

El cert és que aquesta pèrdua del talent femení “té múltiples causes”, i una de les que destaca Xalabarder és l’educació. El passat mes de gener, l’ODEE reivindicava en el seu darrer estudi un sistema públic d’escoles bressol de Catalunya. “Això beneficiaria a 16.000 dones, que no haurien d’abandonar el mercat laboral, i a unes altres 20.000, que no haurien de demanar una reducció de jornada”, subratlla la presidenta de l’organisme, que insisteix en que el futur de la societat s’ha de dirigir cap a un escenari de coresponsabilitat: “Volem una societat que posi les persones al centre les persones, no pas la riquesa”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Mariàngela Vilallonga Cultura mecenatge ACN
Premis Talent 2020 Mariàngela Vilallonga: “El Govern té com a lema llibertat, cultura i talent” Albert Torras - Welcome Talent Society