L'exposició "La màscara no menteix mai", que pots visitar del 15 de desembre a l'1 de maig al CCCBrepassa els usos polítics de la màscara al llarg de la història i aprofundeix en les polítiques de control sobre el rostre, les resistències culturals a la identificació i la defensa de l’anonimat. 

Certament, el món no es pot entendre sense màscares i emmascarats, i encara menys en el moment actual, en què una pandèmia obliga la població a viure darrere d’elles.

El món no es pot entendre sense màscares i emmascarats 

Mascarilla   pexels

La pandèmia de la Covid-19 ha obligat a tothom a posar-se mascaretes 

"Les màscares serveixen per comunicar-nos amb el que és invisible, però també posseeixen un component subversiu i clandestí. Darrere la màscara, a l’empara del que no es veu, la nostra identitat queda en secret i som capaços de fer realitat els desitjos més prohibits amb una certa seguretat. La màscara no és passat, com tampoc no menteix", diu Servando Rocha, cocomissari de l'exposició i activista cultural.

Arran de la publicació de l'assaig 'Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados', de Servando Rocha, l'exposició planteja una història subterrània del darrer segle i mig sota el signe d’una màscara dessacralitzada, que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials.

Al seu torn, Jordi Costa, cocomissari de la mostra, assenyala  que “tendim a relacionar la màscara amb el concepte de perill, clandestinitat i foscor, però aquesta té molts significats diferents”. I compara l'ús de la màscara en l'actual context pandèmic que obliga la ciutadania a protegir-se de la covid-19 amb una màscara. “Ara és el rostre nu el que ens inquieta. Gairebé com si, en temps prepandèmics, de nit ens trobéssim algú emmascarat”, comenta.

D'altra banda, Costa subratlla el "poder" que té la màscara en el comportament de les persones. “Quan et poses una màscara surt la teva part més pulsional. Et veus capaç de fer coses que sense màscara no faries”, fet que queda palès a l'exposició "La màscara no menteix mai".

Des del Ku Klux Klan fins a les Pussy Riot, a l'exposició trobem un ampli ventall de rostres emmascarats rere els quals s’amaga no només una identitat, sinó també l’origen d’alguns fenòmens que defineixen el nostre present. És el cas, per exemple, de les fake news, la conspiranoia o els mecanismes de control biopolític.
 

Máscara del Neolítico (Hirbat Duma)/CCCB

Màscara del Neolític / CCCB

L'exposició està estructurada en set àmbits enllaçats per curioses recurrències temàtiques i iconogràfiques, fet que es combina amb una gran tria de recursos documentals i audiovisuals. Així doncs, l'àmplia gamma de prestacions tecnològiques disponibles permet explicar els diferents significats de la màscara (caputxes de protestes feministes, màscares de lluitadors mexicans...) i la singularitat dels diversos contextos en què l’ocultació del rostre ha adoptat un caire polític (objectes maçònics, pamflets activistes…).
 

ProtestaMáscarasNY
Protesta pels carrers de Nova York/ Imatge promocional de l'exposició, CCCB (Larry Fink)

A l'exposició "La màscara no menteix mai", que pots visitar del 15 de desembre a l'1 de maig al CCCB, s'hi poden trobar peces d’artistes com Félicien Rops, Lavinia Schulz, Leonora Carrington, Kati Horna, Marcel Janco, David Lloyd i Lourdes Grobet, entre d’altres, conviuen en l’espai de la mostra amb noves produccions artístiques fetes expressament a càrrec de Nico Roig, Martí Riera i Onliyú, José Lázaro, Joaquín Santiago, Fernando González Viñas, Dostopos, May Pulgarín, Las Migras de Abya Yala, Domestic Data Streamers, Antoni Hervàs, Beatriz Sánchez i Gitano del Futuro.

 

Imatge principal: Imatge promocional de l'exposició, un lluitador de lluita lliure aixeca una màscara/CCCB