Al nord-est de Catalunya, a la comarca de la Garrotxa (Girona), s’hi troba la Zona volcànica de la Garrotxa, amb 40 cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. Un espai que consta d’una variada vegetació amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic, gràcies a la seva orografia, el sòl i el clima de la zona en qüestió.

A la Garrotxa s’hi troben 26 hàbitats d'interès comunitari: alzinars, fagedes, pinedes, vernedes, tarteres i rius, entre d’altres

OLOT NUCLI ANTIC altaOLOTinterior PratR Arxiu d'imatges d'Olot

R. Prat

Francesc Xavier Puig, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, apunta que “el tret distintiu és el vulcanisme, un paisatge amb volcans i colades de lava evidents i ben conservats que es poden visitar de manera fàcil”. 

Els volcans de la Garrotxa

Dins el territori català, a la zona de la Garrotxa és on es troben els volcans més moderns i amb un millor estat de conservació. En total se’n tenen identificats trenta-vuit dins l’àrea de l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es poden observar un gran nombre d'afloraments de dipòsits piroclàstics, tant estrombolians com hidromagmàtics (interessants els de la Vall del Llémena) i de colades de lava.

OLOT 2014 volcà Montsacopa MasdéuEduard DSC 9309 2000

Eduard Masdeu

Tot i les proves de manifestacions volcàniques anteriors al quaternari, les dades geocronològiques de què es disposa estableixen l'edat d'aquest vulcanisme entre 350.000 anys i 10.000 anys. Segons les datacions existents, es pot calcular un episodi eruptiu d'aproximadament cada 15.000 anys.

SANTA PAU Volcà de Rocanegra OliverX 20091020 itisweb 0061 2000

X. Oliver

La flora

El clima i el substrat de la zona determinen una transició entre un paisatge vegetal mediterrani, submediterrani i centreeuropeu de caràcter atlàntic.

El paisatge vegetal de la zona volcànica es caracteritza per la seva gran diversitat

VEGETACIO 20141105 roure penol CarrilloDani 2000

Dani Carrillo

La flora representada en aquest espai és molt rica, a causa de la seva situació i història biogeogràfica, tant quantitativament com qualitativament. A la Garrotxa, han estat identificades unes 1.173 espècies de plantes superiors.

Es mostra un predomini clar de les espècies mediterrànies i centreeuropees. Gairebé un 65% del Parc Natural és ocupat per formacions boscoses, destacant els alzinars, les rouredes, les fagedes i, també, els boscos mixtos i vernedes.

VEGETACIO Roureda roure pènol Cuní Callís P 3380 23 1000

P. Cuní

Un altre element que caracteritza el paisatge vegetal són els conreus, disposats en forma de mosaics ben adaptats al relleu del terreny. Molts cràters de volcans i gran part de les colades havien estat conreades i actualment s'hi troben sòls rics, anomenades terres brunes. Amb predomini dels farratges i dels cereals farratgers, en l’actualitat els conreus ocupen la quarta part de la superfície.

La fauna

La fauna del Parc Natural de la Garrotxa es caracteritza, igual que la flora, per la seva gran diversitat. Un fet que s'explica pels diferents ambients que s'hi troben presents amb espècies de gran interès, sobretot pel que fa als invertebrats.

FAUNA 19920526 Libèl·lula ampla Libellula depressa camp Broc Bassols E 2095 1

E. Broc

Pel que fa als invertebrats, existeixen algunes espècies poc comunes. Malgrat tot, cal tenir en compte que el grau de coneixement d'aquest grup és molt baix, i les darreres dades que es tenen són les que estan incloses al Catàleg faunístic del PNZVG (Nebot, 1995): un total de 164 invertebrats no artròpodes, 20 artròpodes no insectes i 1.083 insectes.

FAUNA Serp de collaret Natrix natrix GrabolosaM P1180297 2000

M. Grabulosa

Al "Catàleg de vertebrats de la Zona Volcànica de la Garrotxa / 2015", consta que han estat citades un total de 307 espècies de vertebrats: 12 peixos, 14 amfibis, 18 rèptils, 210 aus i 53 mamífers. Al catàleg hi consta que s'han detectat un total de 16 espècies exòtiques.

Dins l’àrea compresa pel Parc Natural, s'estan realitzant diversos estudis de seguiment de les diferents espècies de fauna i flora, entre d’altres: d’una banda per donar suport a la feina dels gestors del Parc i, de l’altra, per facilitar dades per elaborar estudis a gran escala.

FAUNA 20130827 cabirol CarrilloDani 1000

Dani Carrillo

Indrets per visitar

A causa de gran part de la seva llarga història i cultura, el Parc Natural és un indret on consta de molts espais d'interès per visitar. Alguns d’aquests són:

  • Els cons volcànics dels volcans del Croscat, de Santa Margarida, del Montsacopa, de Sant Marc, del Traiter, del Racó, entre d’altres.
  • Boscos com les rouredes de la Moixina i del bosc de Tosca, la fageda d'en Jordà i les fagedes de la Salut.
  • Colades de lava com les de Sant Joan les Fonts, les de Castellfollit de la Roca o les de Sant Feliu de Pallerols.

COLADES LAVA 1 CINGLE PANORAMICAinterior 2000

  • Espais rurals amb masies i veïnats com els de Batet de la Serra o Sant Miquel Sacot.
  • Nuclis antics medievals com el de Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols.
  • Monuments romànics com els de Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la vall del Corb.
  • Els edificis modernistes d'Olot.
  • Museus com el Comarcal de la Garrotxa i el museu dels Volcans.

Quan és el millor moment per visitar el Parc Natural?

Segons Francesc Xavier Puig, director del Parc Natural, aquest espai és visitable “tot l'any”. “El paisatge i cada racó del Parc Natural canvia al llarg de les estacions amb el seu atractiu particular. La localització del Parc permet poder-lo visitar perfectament fins i tot a l'hivern i fer-ne excursions i passeigs”.

Itinerànnia Flash Olot 030

“Es recomana no visitar la zona central de la fageda d'en Jordà i els volcans de Santa Margarida i del Croscat els dies festius de Setmana Santa i els caps de setmana i ponts de tardor, ja que estan saturats de visitants”, apunta Puig. Segons el director, per aquestes dates, es poden visitar en canvi altres espais del parc amb total tranquil·litat, com són Sant Feliu de Pallerols, el volcà del Montsacopa i la Moixina a Olot, el volcà de Rocanegra i altres racons de Santa Pau, les colades de lava de Sant Joan les Fonts i de Castellfollit de la Roca, la serra del Corb des de les Preses i la de Finestres des de Sant Aniol de Finestres o Santa Pau. 

Sant Feliu Pallerols 19990506 Callís P 3230 3interior 

P. Callís

Puig acaba destacant que pels visitants, “el que més agrada és la diversitat d'indrets d'interès, el paisatge volcànic ben conservat amb una vegetació esponerosa, la gastronomia local i la cuina volcànica, l'atenció de la població i dels serveis que ofereix aquest territori”. 

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya

Generalitat2