Carles Duarte, un dels poetes catalans de referència, amb obra traduïda a diversos idiomes, és director general de la Institució Cultural CIC des de 2016, un conglomerat educatiu amb nou mil alumnes que abasta des de l’educació infantil al batxillerat i amb graus universitaris en idiomes, música o disseny.

L’experiència del confinament, amb el tancament de les escoles, va agafar el CIC previngut, la qual cosa va possibilitar reprendre l’activitat al cap de quatre dies, en aquest cas a distància. “Tenim un alumnat digital en unes escoles que fan un ús avançat en la tecnologia” remarca Duarte, tot i que “no hem d’oblidar que les persones ens formem en contacte amb altres persones”, una dimensió que s’ha hagut d’interrompre de sobte.

L’experiència d’aquest mes i mig conjuga amb el signe dels temps. “El món de l’educació ha canviat des de basar l’aprenentatge en la memòria cap a un desenvolupament de les competències i de les capacitats. Les tecnologies han ajudat a això i ara agafa una dimensió molt interessant des d’un punt de vista pedagògic-educatiu.”

L’adaptació al canvi varia en funció de l’edat i del nivell educatiu. “En música, per exemple, els pares veuen l’evolució des de casa. Fins i tot hi ha projectes en comú amb partitures interpretades simultàniament. En idiomes, en canvi, ja hi ha més tradició d’ensenyament en línia”. Per al director general de l’ICCIC, el resultat en el Batxillerat és excel·lent, “amb una gran interrelació entre el professorat i l’alumnat.” En canvi, l’educació infantil “requereix molt esforç per part del professorat i a més es necessita la implicació dels pares. Les tecnologies no poden satisfer totes les necessitats d’adquisició de coneixements i competències”.

A Carles Duarte li preocupa la imatge poc afinada de l’aprovat general que es va donar en el primer moment per part del govern central. “Això és un desastre, és un error, perquè aquests mesos no es poden perdre, perquè després reprendre el fil és molt més complicat.” A més, “hi ha un error de base que és no entendre la naturalesa de l’educació. L’educació és un procés constant, és una cursa que no es pot aturar”. Es felicita, en canvi, per com la Generalitat ha corregit la pretensió inicial de passar de curs per la manca de igualtat d’oportunitats amb els alumnes que no disposaven d’ordinadors per seguir les classes online.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.