Quan un atleta més o menys professional sotmet al seu cos a un excés d'entrenament el cos pot ser que sigui incapaç d'adaptar-se a aquesta circumstància i conseqüentment apareixeran molèsties i problemes a nivell orgànic.
Per establir l'existència d'una síndrome de sobreentrenament, prèvia a l'aparició dels símptomes que esmentarem a continuació ha d'existir fatiga. Aquest gran cansament sol ser conseqüència d'uns dies d'entrenament excessiu tant a nivell d'intensitat com de volum o ambdós. Juntament amb la fatiga hi ha una clara disminució en el rendiment. Sembla que és evident que per a un esportista amateur la disminució en el rendiment no tindrà ni de bon tros la mateixa importància que per a un professional per a qui l'esport és el seu "modus vivendi". Però per a l'amateur que "arrenca" temps de la seva agenda per poder exercitar-se pot suposar també un obstacle i un revés al seu camí per assolir el seu objectiu.
Altres símptomes que poden arribar a coexistir amb la fatiga i la disminució del rendiment són:
- Pèrdua de pes i/o canvis en la gana.
- Depressió.
- Desmotivació i falta de concentració.
- Ansietat i irritabilitat.
- Trastorns del son.
- Més facilitat per a l'aparició d'infeccions.
És bàsic seguir un entrenament progressiu sense càrregues excessives i ben estructurat
Com evitar-ho?
És bàsic seguir un entrenament progressiu sense càrregues excessives i ben estructurat. Quan es vol aconseguir una millora massa ràpida el més probable és que s'arribi a patir alguns d'aquests símptomes. Una agenda que contempli dies de càrregues més elevades amb dies més moderats mantindrà allunyada la possibilitat d'estar sobreentrenat. El descans com a tal ha d'estar inclòs en aquesta agenda ja que el cos necessita descansar per recuperar-se adequadament.
Seguir una dieta adequada també és part de les recomanacions ja que cal tenir en compte que si no se segueix una alimentació equilibrada i adaptada a les necessitats del moment poden impedir una correcta recuperació dels músculs implicats en l'esport en qüestió.
Com tractar-lo?
El descans que abans no li hem donat al cos és indispensable que existeixi ara. Segons els experts en la matèria, una important reducció de la intensitat o arribar a un repòs absolut és bàsic per recuperar forces i poder tornar en bones condicions a la rutina que ens hem vist obligats a abandonar de manera momentània.
Totes aquestes sensacions poden aparèixer en practicants de qualsevol disciplina esportiva. Al cap i a la fi són molts els esports en què els que l'exigència pot ser elevada, no només els professionals poden patir-lo sinó que en el cas dels amateurs, aquesta obsessió que de vegades forma part de la necessitat d'exercitar-se pot portar a un sobreentrenament.