Un dels grans reptes de la població en aquest segle és trobar temps lliure. L'excés de feina i obligacions ha provocat que moltes persones no tinguin el lleure que necessiten, la qual cosa acaba afectant el seu estat d'ànim. Tanmateix, com tot en la vida, en alguns casos pot ser contraproduent. El temps lliure, en persones que se senten soles, pot augmentar aquesta sensació.
Una nova investigació de la Universitat de Penn State ha demostrat que participar en activitats significatives i desafiadores durant el temps lliure pot reduir la solitud de les persones i augmentar els seus sentiments positius.
La solitud afecta persones de totes les edats, des de nens fins a adults joves i a grans. La pandèmia de la covid-19, que va provocar que moltes persones modifiquessin el seu comportament social per evitar la propagació de malalties, va exacerbar el problema a tot el món. "La solitud està molt relacionada amb la nostra salut", expliquen els experts. "La salut psicològica, emocional i cognitiva es veuen afectades quan les persones se senten soles. La solitud s'associa amb la depressió i altres problemes de salut mental".
En la nostra societat es pot dir que hi ha una epidèmia de la solitud. I encara que la pandèmia de la covid-19 ha augmentat aquest sentiment en moltes persones, el costat positiu és que també ha exposat l'abast del problema. Qualsevol cosa que puguem fer com una societat per reduir la solitud hauria de millorar la salut i la felicitat de les persones a tot arreu, tal com recorden els experts.
En la investigació, publicada a Leisure Sciences, els investigadors van explorar la solitud entre els estudiants universitaris internacionals a Taiwan. Investigacions anteriors han demostrat que la solitud entre els estudiants universitaris internacionals és comuna a tot el món. Els estudiants internacionals són eliminats de les seves xarxes socials i viuen en una cultura diferent, sovint una que parla un idioma diferent.
En general, poden evitar la solitud participant en activitats per rebre suport social, la sensació que les persones amb les quals socialitzen els cuiden. Tanmateix, durant la pandèmia, es van cancel·lar o van prohibir moltes activitats grupals i reunions socials.
A més, els investigadors van identificar que les oportunitats socials online que van estar disponibles durant la pandèmia podien ser menys accessibles per als estudiants internacionals a causa de les diferències culturals i d'idioma.
Segons els investigadors, la reducció de la solitud s'associa amb la participació en activitats agradables que requereixen tant concentració com habilitat. "Quan les persones es concentren en el que estan fent, entren en un estat que es diu 'fluir'", expliquen. "Això es pot aconseguir mitjançant la participació en activitats mentals o físiques que valorem i que requereixen que ens concentrem per complet per utilitzar les nostres habilitats". Perquè les persones aconsegueixin aquest estat, una activitat ha de requerir una gran quantitat d'habilitat, però no ser tan difícil que sembli impossible.
A més, ha d'exigir concentració per executar i ser significatiu per al participant. Els esforços artístics com tocar el piano o pintar poden induir a aquest estat. També ho poden fer activitats físiques com esquiar o tallar llenya, juntament amb tasques mentals com escriure o explicar històries. El que funciona difereix d'una persona a una altra en funció de les habilitats i valors individuals.
"Quan entrem en un estat en el qual fluïm, ens enfoquem i experimentem un gaudi momentani", afegeixen. Altres activitats produeixen l'efecte contrari com pot ser el cas de veure la televisió o estar massa temps davant un ordinador.